El pressupost d’Educació preveu 626 milions d’euros per a la inclusiva

ACN

El pressupost del Departament d’Educació preveu 626 milions d’euros per a l’escola inclusiva (amb 399 noves dotacions) i 50 per aplicar les mesures que proposi el Grup Impulsor de millores educatives, creat després dels mals resultats de l’informe PISA. El projecte també inclou 85,4 milions per al foment del català, per a aules d’acollida, dotacions del Pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social) i altres actuacions. Així mateix, els comptes contemplen una inversió suplementària de set milions per a la gratuïtat de l’I2 —el que suposa 200 euros per infant— i 67,5 milions per culminar la reversió de les retallades acordades amb els agents socials. El pressupost de l’FP és de 630 milions, 49 més, amb 9.907 dotacions de professorat.

El projecte preveu 7.508 milions d’euros per al Departament d’Educació, un 10% més que el 2023. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha desgranat les principals partides en comissió al Parlament i ha assenyalat que els principals objectius del departament a l’hora d’estructurar els comptes són la millora de les competències bàsiques de l’alumnat; el desplegament de l’escola inclusiva; adequar els centres educatius a l’emergència climàtica; l’equitat educativa; i fomentar el català i l’aranès, entre d’altres. Segons ha defensat, l’execució del pressupost del 2023 del departament és d’un 98,3%.

La partida més alta dels comptes d’Educació per aquest any és la destinada a les despeses de personal docent, amb 4.704 milions. Suposa un increment de 348 milions, un 8%. La plantilla arriba als 99.392 professionals de l’educació, entre personal docent, personal d’atenció educativa i personal d’administració i serveis. En aquest apartat s’inclouen 67,5 milions d’euros per a les mesures de reversió de les retallades pactades amb UGT i CCOO.

El projecte reforça la partida per a l’escola inclusiva, que s’eleva fins als 626 milions (+35). En aquest àmbit, s’incrementa el personal de suport amb 399 noves dotacions, entre docents i personal PAE, per al curs 2024-2025, amb un cost de 16,5 milions. En concret, es preveu que hi hagi 114 noves dotacions de mestres d’educació especial, 59 de psicopedagogs, 56 de mestres d’audició i llenguatge, 22 de fisioterapeutes, 52 d’educadors socials i 96 d’educadors d’educació especial.

En relació amb les gairebé 400 dotacions de personal de suport als centres, la titular d’Educació ha defensat que l’objectiu del Govern és que cada exercici pressupostari vagi acompanyat d’un increment d’aquest personal. “Anar fent capes a cada exercici per arribar a tenir una quantia suficient”, ha indicat.

Simó ha fet valdre l’increment dels recursos per desplegar l’escola inclusiva, però ha admès que “no serà fàcil” assolir l’objectiu d’un sistema educatiu “que no deixi ningú enrere”. “No depèn només dels recursos que hi destinem”, ha lamentat, alhora que ha fet una crida a les administracions locals i entitats socials a implicar-se per fer front a les desigualtats del sistema.

D’altra banda, pel que fa a l’etapa del 0-3, els comptes del departament de Simó preveuen 183,32 milions, dels quals 67 són per consolidar la gratuïtat de l’I2 a les llars d’infants públiques i privades. El projecte també preveu incrementar l’aportació del departament als ajuntaments per finançar aquest capítol en 200 euros per plaça, amb una inversió de set milions.

Més recursos per lluitar contra la segregació

Per lluitar contra la segregació s’augmenten els recursos fins als 62 milions d’euros, que han de servir per finançar l’escolarització de l’alumnat vulnerable. Es consolida la subvenció d’I3, I4, 1r i 2n d’ESO, i s’incrementa a I5 i 3r d’ESO. D’aquesta manera, ja es cobriran sis cursos i es completa tot el segon cicle d’educació infantil. També es preveuen sis milions per als plans educatius d’entorn i vuit per al Pla de Millora de les Oportunitats Educatives. Segons ha defensat la titular d’Educació, les polítiques educatives, si no van acompanyades de polítiques socials, no garanteixen que els alumnes “assoleixin l’èxit educatiu”. “Aquesta és una mirada que compartit tot el Govern i que defineix el pressupost global”, ha assegurat

A més dels 50 milions que estan previstos per aplicar les mesures que propi el grup d’experts que es va crear arran dels mals resultats de l’informe PISA, s’inclouen en el pressupost 3,45 milions per a la creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu.

Pel foment del català es contemplen 85,4 milions: 73 per a aules d’acollida i aules d’acceleració, amb 1.416 dotacions; 9,6 milions per a dotacions de llengua i cohesió social (coordinador LIC); 1,7 per al Pla d’Impuls al català amb activitats per incentivar la llengua catalana; 0,4 milions per al Pla Nacional de la lectura, i mig milió per a la Plataforma de continguts audiovisuals educatius per a l’alumnat i professorat amb 3Cat.

9.907 dotacions de professorat d’FP

En l’àmbit de l’FP, el pressupost és de 630 milions d’euros, 49 més que el 2023. Inclou 9.907 dotacions de professorat i 6,5 milions per a l’equiparació salarial dels docents.

En matèria d’infraestructures estan previstes inversions per valor de 136,7 milions. 27 seran per a l’adaptació dels centres al canvi climàtic i en concret, 5 seran per al Pla de xoc per a la climatització que permetrà al curs vinent actuar en 100 centres.

Amb tot, Simó ha fet una crida als grups parlamentaris per aprovar els pressupostos que el Govern ha presentat aquesta setmana. “Estem parlant que si no tenim pressupostos deixarem de dedicar milions d’euros a polítiques educatives: els pressupostos són imprescindibles”, ha subratllat.

La consellera també ha instat la resta de forces parlamentàries a buscar la “necessària estabilitat de les polítiques educatives” per tal que perdurin més enllà d’una o dues legislatures. “El sistema i la comunitat educativa demanen estabilitat”, ha assegurat. Simó ha defensat que les causes darrere els mals resultats dels alumnes a les proves de competències bàsiques i a l’informe PISA “són multifactorials” i que per millorar-los s’han de reforçar tots els àmbits, especialment l’acollida o l’atenció als col·lectius més vulnerables. Segons ha indicat, perquè el pressupost d’Educació arribi al 6% del PIB caldria invertir 1.000 milions més d’euros cada any durant sis anys consecutius.

Els grups carreguen contra uns pressupostos que consideren poc ambiciosos

En el torn de rèplica, els grups parlamentaris han carregat contra els pressupostos del Govern, que consideren poc ambiciosos i insuficients. Per part del PSC, amb qui l’executiu ha acordat els comptes, la diputada Esther Niubó ha fet valdre “l’exercici de política útil propi d’una oposició crítica, però constructiva”, que ha tirat endavant el seu grup per poder aprovar els comptes. Tanmateix, ha assegurat que el pressupost “és insuficient i té limitacions i mancances”. En la mateixa línia, la diputada de Junts Judit Guàrdia ha criticat que els comptes han arribat “tard, malament i amb poca negociació”. “No n’hi ha prou amb un pressupost expansiu, el que és més important és el com aquests recursos enfoquen les polítiques educatives del país i n’esperàvem més”, ha apuntat.

Per la seva banda, el diputat de Vox Manuel Jesús Acosta ha carregat contra les “despeses ideològiques” del Govern i ha assegurat que l’escola catalana “està en runes i s’ha enfonsat en la deficiència”. Des de la CUP, la diputada Nogay Ndiaye ha denunciat que els comptes són “continuistes i no responen als reptes de la crisi econòmica, social i ecològica” que viu la societat, i ha afirmat que perpetuen “la desigualtat i pobresa”. “No garanteixen uns serveis públics de qualitat i no reverteixen la privatització de l’educació”, ha lamentat.

Des del grup d’En Comú Podem, el diputat Joan Carles Gallego ha defensat que es tracta d’un pressupost “poc ambiciós i poc coherent” i ha reclamat la “necessitat de definit una estratègia educativa en un context d’enormes desigualtats”. “Si l’horitzó és el 6% del PIB, l’hem de limitar temporalment, no hi arribarem aquest any ni el que ve”, ha sentenciat. Per part de Ciutadans, la diputada Anna Grau ha afirmat que els comptes d’Educació no serviran “ni de lluny per plantejar una transformació del model educatiu a l’alçada del crit d’alarma que va donar l’informe PISA”. En la mateixa línia, el diputat del PP Daniel Serrano ha assegurat que el “problema” del sistema educatiu català no són els recursos, sinó que “és un model fallit”.

Canvis en el val escolar

La consellera Simó també ha anunciar canvis en la gestió del val escolar per adquirir material de cara el curs 2024-2025. Segons ha detallat, el proper curs s’assignaran dos vals de 35 euros cadascun a tots els alumnes de primer de primària i fins a quart d’ESO dels centres dotats amb fons públics. Les famílies podran cedir, si ho volen, un o els dos vals als centres educatius per tal que aquests gestionin les compres de material i, a canvi, redueixin les quotes de material a aquestes famílies. Els centres disposaran de l’import total dels vals cedits i podran bescanviar-los pel material que considerin, segons Simó.