Les adolescents pateixen gairebé el doble de control per part de les seves parelles que els nois

ACN

El 10,1% dels adolescents d’entre 14 i 17 anys han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella, però el percentatge és gairebé el doble en les noies (13,3%) que en els nois (7,1%). És una de les conclusions principals de l’article d’investigació Violència en les relacions de parella entre adolescents de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, el qual recull dades preliminars d’una investigació més extensa que es presentarà més endavant.

L’estudi defineix com a violència de control els comportaments en què es limita la relació de la parella amb les seves amistats, se li impedeix reunir-se amb altres persones o se li revisa el telèfon mòbil, entre altres conductes. Els resultats de l’article també constaten que el 13,6% dels joves han estat víctimes d’algun tipus de violència en les relacions sentimentals, mentre que el 4,8% reconeixen que l’han exercida contra la seva parella. La violència de control és la més comuna des d’ambdues perspectives (el 3%).

El 4,1% dels adolescents ha patit agressions físiques per part de les seves parelles, un 3,6% en el cas de les noies i un 4,5% en el cas dels nois. En canvi, en el cas de les agressions sexuals, les noies n’han patit en el 6,6% dels casos i els nois en el 2,1%. Això suposa que el 16,9% de les noies ha patit violència d’algun tipus en les relacions de parella, mentre que en el cas dels nois és el 10,5%.

L’article, liderat pels investigadors Noemí Pereda, Marta Codina i Diego A. Díaz-Faes, de la Universitat de Barcelona, no només aborda la violència en parelles adolescents des de la perspectiva de les víctimes, sinó que també estudia la posició dels que l’exerceixen en les seves relacions. Per fer-ho, s’han analitzat les respostes d’una mostra representativa de 4.004 joves escolaritzats, dels quals el 51,2% són noies; el 46,2% nois i el 0,9% es va identificar com altres.

“La taxa de conductes de control que s’ha obtingut en l’estudi és molt similar a la que s’ha trobat en altres estudis nacionals previs i fins i tot en altres estudis europeus: aquestes conductes afecten 1 de cada 10 joves espanyols. Aquesta forma de violència vinculada a les conductes de control està molt relacionada amb una visió molt tradicional i patriarcal del que se suposa que és l’amor romàtic, un model de relació en el qual s’interpreta el control com a interès i respecte per la parella”, assenyala Pereda.

“Cal tenir en compte que, en molts casos, aquestes relacions en les quals tots dos, noies i noies, reporten que controlen les seves parelles són temporals i el model de l’amor romàntic desapareix amb el pas del temps i amb noves relacions. Tanmateix, en alguns casos aquesta conducta de control pot escalar a altres formes de violència més greus, com la violència física o la sexual, per la qual cosa s’ha d’incidir a través de l’educació sobre aquestes concepcions perjudicials de les relacions i l’amor que coarten la llibertat dels joves i els insten a seguir un model de violència”, puntualitza la investigadora.

Analitzant la taxa de perpetració de violència de control admesa per sexes, el 4,2% són noies i l’1,9% són nois. Pel que fa a l’agressió física, la perpetren el 3,3% de les noies i l’1,1% dels nois. En el cas de les agressions sexuals, la perpetren el 0,9% dels nois i el 0,3% de les noies. Així, el 6,6% de les noies admet haver exercit algun tipus de violència sobre la seva parella, i en el cas dels nois ho admeten el 3,1%. A més, el 2,9% dels joves declaren haver estat alhora víctimes i perpetradors de violència, un 4% de les noies i un 1,8% dels nois.

L’article revela que, si bé les noies enquestades reporten una taxa més alta com a víctimes de conductes de control, també indiquen que controlen en gran part les seves parelles. “Aquest resultat, que pot semblar contradictori, es troba en altres treballs previs i s’explica pel model educatiu que ha prevalgut en els últims anys respecte a la violència en les parelles adolescents i que ha generat que moltes noies siguin més sensibles a reportar aquestes conductes”, explica Pereda. I afegeix que “és probable que els nois reportin menys les seves conductes de perpetració a causa del rebuig social més gran que reben quan diuen que les cometen”.

Els investigadors conclouen que, tot i que l’avaluació de la violència en les relacions de parella entre adolescents és complexa, els resultats corroboren que la taxa de victimització entre els adolescents és elevada, sobretot entre les noies. Pel que fa a la perpetració per tipus de violència, els resultats mostren que la violència de control és la més prevalent en tots dos sexes.

“Sigui com sigui, és important tenir en compte que l’adolescència és el període vital en què les conductes antisocials són més comunes en tots dos casos, nois i noies, i es considera l’etapa més homogènia entre gèneres en aquest sentit. Així, la violència bidireccional en les parelles adolescents és proporcionalment més comuna que en les parelles adultes estables, però no s’ha de cronificar necessàriament ni arribar a etapes posteriors del desenvolupament. Es tracta d’un fenomen particular en un grup d’edat concret i per aquest motiu requereix marcs de prevenció i intervenció adequats a les característiques d’aquesta etapa”, conclou la investigadora.