Cadira de rodes tot terreny a escoles i instituts de Girona: “Augmentarà l’autoestima dels alumnes quan fem excursions”

ACN

Les escoles i instituts de Girona ja tenen a disposició la cadira de rodes tot terreny que l’Ajuntament ha comprat perquè l’alumnat amb mobilitat reduïda la faci servir quan vagin d’excursió. El consistori ha començat a fer formació entre el professorat i els equips especialitzats i, a més, ha estès la prova pilot a clubs esportius i entitats de la ciutat. “Volem avançar cap a una escola inclusiva i permetre que l’alumnat amb discapacitat faci les sortides en un entorn de qualitat i d’immersió a l’entorn com la resta de l’aula”, diu la regidora d’Educació, Queralt Vila. “Millorarà l’autoestima dels alumnes, perquè ells són conscients de les seves limitacions, i ajudarà a normalitzar la seva situació”, concreta Eva Alarcón, de l’escola Domeny.

L’Ajuntament de Girona va comprar la cadira de rodes tot terreny a principis del 2024. És del tipus Joëlette, destaca perquè només té una roda i està pensada perquè els alumnes amb mobilitat reduïda puguin fer senderisme amb l’ajuda de dues persones més (que la guien per davant i per darrere).

“El fet que sigui monoroda, i que aquesta estigui adaptada a qualsevol mena de terreny, la fa apta per poder moure’s per tots aquells llocs on hi passaria una bicicleta de muntanya; i, per tant, obre un ventall molt ampli a l’hora de descobrir l’entorn”, concreta la regidora. La cadira es guarda al pavelló de Fontajau i, a partir d’aquest tercer trimestre es posarà a disposició de totes les escoles i instituts de la ciutat.

Per això, aquest dilluns l’Ajuntament de Girona ha fet una jornada de formació adreçada al professorat i als especialistes que atenen alumnes amb mobilitat reduïda (com fisioterapeutes, vetlladores o personal de l’EAP d’Educació). “A diferència dels tutors, ells atenen els infants al llarg de diferents cursos i els fan acompanyament; per això, se’ls forma amb l’objectiu d’avançar cap a una escola més inclusiva i permetre que aquests alumnes puguin fer sortides al medi natural amb qualitat i tinguin la mateixa immersió a l’entorn que la resta de companys d’aula”, subratlla Queralt Vila.

La cadira de rodes, a més, no tan sols està a disposició dels centres públics de la ciutat. L’Ajuntament de Girona també ha obert la prova pilot a clubs esportius i a entitats —per exemple, el GEiEG— perquè la puguin fer servir a l’hora de fer activitats (com ara la pujada als Àngels, que es farà d’aquí a pocs dies). A més, a l’estiu també es posarà a disposició dels casals.

La regidora d’Educació explica que, d’entrada, es donen un temps “de marge” per veure quina és la demanda que es fa de la Joëlette. Però també avança que, si hi ha peticions i la cadira tot terreny es queda curta, el consistori estudiarà adquirir-ne una segona.

Entre els centres ordinaris que aquest curs tenen alumnes amb discapacitat motriu hi ha les escoles Annexa, Domeny o Pericot. “Normalment, són entre tres i quatre, i varia en funció de l’any”, explica Vila. “El que farem serà organitzar les sortides entre uns i altres perquè no se solapin i, per tant, tinguin la Joëlette a disposició quan la necessitin”, diu la regidora d’Educació. “A més, la cadira també ens servirà per conscienciar la resta d’alumnat sobre mobilitat; per tant, també tindrà finalitats educatives i pedagògiques”, hi afegeix.

“Millorarà l’autoestima”

Eva Alarcón és membre de l’equip d’atenció a la diversitat de l’escola de Domeny. Explica que des del centre organitzen moltes sortides a l’entorn i agraeix poder disposar de la cadira de rodes tot terreny. A l’escola ara hi ha dos alumnes amb mobilitat reduïda i l’any que ve se n’incorporarà un altre.

“La Joëlette els millorarà molt l’autoestima i les ganes de poder fer sortides al medi; ells són conscients de les seves limitacions, i a vegades fer una excursió els suposa un fre”, diu Alarcón. “Penso que la cadira pot ajudar a normalitzar més la seva situació”, afegeix, explicant que si bé “sempre” els alumnes amb mobilitat reduïda participen en les excursions, també cal adaptar-los les sortides.

“A vegades venen una estona o bé ens ajuntem en algun lloc de trobada; sí que hi ha entitats externes que quan contractem una activitat ens ho faciliten, però també és veritat que s’ha de fer burocràcia i costa més; ara, ho desbloquejarem”, explica.

Marta Romera, de l’equip d’atenció i assessorament psicopedagògic (EAP) del Departament a Girona, també pensa que la cadira tot terreny ajudarà a fomentar “la inclusió”. “Òbviament, la societat sempre avança més ràpidament que les lleis i l’administració, i el que ens cal és que ens arribin recursos com aquest”, diu en referència a la Joëlette.

“A Girona hi ha escoles amb projectes educatius per conèixer l’entorn natural, i la cadira de rodes tot terreny és indispensable; si tenim un carril bici adaptat podem anar-hi amb una cadira de rodes manual, però això no és possible quan es tracta d’altres tipus de terreny”, diu Romera. “Aleshores els alumnes amb mobilitat reduïda deixen de tenir l’oportunitat de participar, i en una escola inclusiva no ens podem permetre la segregació”, afegeix.

A més, la Joëlette també servirà per tirar endavant projectes des de l’aula. Un exemple és als Maristes de Girona, on l’alumnat de 2n d’ESO té l’opció de fer una assignatura optativa sobre senderisme. El seu mestre, Carles Puig, explica que la cadira de rodes tot terreny permetrà planificar les rutes per als alumnes amb mobilitat reduïda, i “permetre que tots els de l’aula puguin anar a les sortides”.

Als Maristes, els qui fan aquesta optativa preparen una sortida al medi natural per a la resta de cursos (des de 2n de primària fins a 4t d’ESO). “Els més petits van a la muntanya de la O o al castell de Sant Miquel, i a mesura que augmenta l’edat es planifiquen sortides amb més nivell, fins a 4t d’ESO que es va a Vallter”, explica Puig.

La cadira tot terreny compta amb dos braços, un arnès de pit, un reposacaps, dues empunyadures laterals i una bossa d’emmagatzematge. És apta tant per a infants com adults. L’Ajuntament de Girona la guardarà al pavelló de Fontajau perquè veu que aquest és un punt ben ubicat per a les sortides de descoberta de l’entorn (ja que es troba a tocar del parc de les Ribes del Ter). A més, és fàcil accedir-hi amb autocar per a quan calgui carregar-la en cas que l’excursió es faci fora de la ciutat.