En vuit de cada deu agressions sexuals en la infància la víctima és una nena o adolescent

Redacció

De les 18.731 denúncies per violència sexual interposades el 2022 a l’Estat, gairebé la meitat (45%) tenia com a víctima a una persona menor de 18 anys i, d’aquestes, el 82% eren nenes o adolescents. En canvi, en el 97% dels delictes sexuals, els agressors eren homes. Aquestes són algunes de les dades que destaquen de Silenciades, una investigació de Save the Children sobre agressions sexuals en l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, tot i que de manera diferent. Per això, l’organització proposa un seguit de deures i recomanacions per a combatre i prevenir la violència.

“Les nenes i adolescents estan condicionades per rols i estereotips de gènere que van encaminats a què l’amor sigui el centre, a un cànon de bellesa difícil de complir, a agradar sexualment i alhora viure la sexualitat de forma reservada”, assegura Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de Save the Children, que també apunta que “la masculinitat també està condicionada per l’exigència dels rols i estereotips de gènere des de la primera infància amb les joguines i espais de socialització”. 

A Catalunya, el 2022 es van interposar 3.417 denúncies per violència sexual, de les quals el 38% (1.300) tenia com a víctima a una persona menor d’edat. De fet, Catalunya, és el segon territori de l’Estat, per darrere d’Andalusia, amb més denúncies per delictes sexuals a infants. D’aquestes denúncies, el 82% (1.070) eren nenes o adolescents, “per la qual cosa ser nena torna a ser un factor de risc determinant a l’hora de patir una agressió d’aquesta mena”, asseveren des de Save the Children.

Pel que fa als agressors, del total de 501 agressors menors d’edat condemnats per delictes d’aquesta mena arreu de l’Estat, 84 van ser a Catalunya. De nou, els territoris més afectats amb relació a persones de menys de 18 anys condemnades són Andalusia, en primer lloc, i Catalunya en segon lloc. Tanmateix, des de l’organització destaquen que el fet que hi hagi més casos en aquestes comunitats autònomes no implica que hi hagi més violència, sinó que hi ha més població d’aquesta franja d’edat que a la resta de comunitats.

La pornografia, professora de la sexualitat

Save the Children recorda que l’entorn digital és un espai on la infància i l’adolescència es desenvolupa i la pornografia està també condicionant la manera en la qual nens, nenes i adolescents es relacionen entre si. Segons l’informe Desinformació sexual de l’organització, set de cada deu adolescents catalans consumeixen pornografia, a la qual accedeixen per primera vegada als 12 anys. “Una pornografia que és de consum massiu en línia, gratuïta i il·limitada, i els seus continguts estan basats majoritàriament en la violència i la desigualtat”, destaca d’informe.

En aquest sentit, la pornografia mostra aspectes que els nois i noies poden reproduir com la no necessitat de demanar consentiment o la negativa d’aquest per part dels homes, l’absència de mètodes anticonceptius, l’estigmatització dels cossos i la cosificació com a objecte de plaer de la dona o l’establiment de rols desiguals: domini (nois) i submissió (noies).

Agressions sexuals grupals

L’organització analitza també en el seu informe aquelles agressions comeses en grup, ja que són un delicte cada vegada més visible en la societat, donada la gravetat de la violència i la major difusió mediàtica. A Catalunya, del 2017 al 2022 hi va haver 318 agressions sexuals comeses per més d’una persona. Tot i les xifres més elevades a Andalusia (603), Comunitat de Madrid (525), Comunitat Valenciana (477) i Catalunya (318), en termes de taxa per cent mil habitants, el volum més gran d’agressions sexuals comeses per més d’un responsable estaria a Ceuta, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Canàries.

Pel que fa a la infància i l’adolescència que pateix aquestes agressions, el Ministeri de l’Interior assenyala que el perfil de la víctima és el d’una nena o adolescent sola, que té una edat mitjana de 15 anys, que coneix els seus agressors (tot i que sigui de forma limitada) els quals tenen una edat similar i que el delicte acostuma a cometre’s amb penetració i violència.

“En moltes ocasions veiem com aquestes agressions sexuals múltiples són gravades o fotografiades com a senyal de domini i a l’espera d’un reconeixement del grup d’iguals, el que mostra clarament com afecten les noves tecnologies i internet a la manera que tenen infants i adolescents de relacionar-se”, afirma Lorda.

Mesures per combatre aquesta mena de violència

Save the Children recorda que, tal com indica la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant la Violència (LOPIVI) aprovada ara fa gairebé tres anys, és necessari que el govern espanyol desenvolupi una legislació específica que desplegui mesures de prevenció que contempla la llei com l’educació afectiva i sexual des de la primera infància o en un ús segur i responsable de les noves tecnologies.

“La pornografia no pot ser la professora de la sexualitat de nens, nenes i adolescents perquè estem parlant de ficció, no és real. És com si ensenyéssim als adolescents a conduir amb videojocs de curses de cotxes. Per tant, és fonamental implantar una educació afectiva i sexual des d’edats primerenques perquè els infants puguin establir relacions més sanes i més igualitàries, així com dotar-los d’eines perquè puguin fer un ús segur d’internet i les xarxes socials”, conclou Lorda.

A més, quan la violència ja s’ha produït, és necessari que nenes, nens i adolescents que han estat víctimes, siguin atesos amb les majors garanties i respectant tots els seus drets. Per això, Save the Children proposa la formació inicial i constant de tots els professionals de l’àmbit jurídic i la coordinació de tots els recursos existents per atendre la infància víctima, així com els agressors adolescents.

Amb la víctima, des de l’organització proposen treballar els conceptes de ‘víctima’ i ‘culpa’ per acabar amb la culpabilització, desmitificar les expectatives de què és una víctima i quin ha de ser el seu relat, i treballar per detectar els indicadors de dany psicològic greu, com les autolesions o els trastons alimentaris. També asseguren que la xarxa d’amistats és essencial per a donar suport a les víctimes, i per això cal treballar amb l’entorn perquè no perpetuïn la criminalització o culpabilització de la víctima.

En l’atenció als adolescents que han comès una agressió, l’organització aposta per intervenir no només de manera individualitzada amb l’agressor, sinó també amb el seu entorn per una reparació eficaç i a llarg termini. “S’ha de tenir en compte sempre que, davant de casos d’agressions sexuals, tant víctimes com agressors són infants i adolescents. Per tant, l’enfocament de drets d’infància i adolescència ha de ser el punt de partida en la prevenció i en la detecció i, una vegada la violència s’ha produït, també en l’atenció”, explica Lorda.