L’IEB planteja redefinir l’actual sistema de matrícules universitàries per afavorir els estudiants amb menys recursos

ACN

Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB)  aconsella redefinir els recursos que s’inverteixen per finançar l’accés a la universitat. Alerten que el sistema de matrícula subvencionada actual té un caràcter “regressiu” perquè “acaba beneficiant alumnes procedents de famílies benestants” i fa que els recursos “escassos” que hi ha deixen d’invertir-se en beques o préstecs específicament dissenyats per aquells joves que sí necessiten aquestes ajudes.

L’article ha apostat per potenciar les mentories universitàries a joves d’entorns desfavorits, vincular les beques a certs resultats acadèmics, i implantar un sistema de préstecs per costejar la formació i la vida universitària amb un retorn lligat al futur nivell de renda de cada individu.

L’article que s’ha presentat a la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) aquest dilluns s’emmarca en el tercer IEB Report d’enguany i parteix de la necessitat d’analitzar polítiques efectives per a la qualitat i la igualtat d’oportunitats educatives. 

Andreu Arenas, responsable del treball, professor de la UB i investigador de l’IEB, ha explicat que el treball se centra en oferir una visió econòmica de com es poden aprofitar els recursos “escassos” que hi ha per assolir aquest objectiu avaluant l’impacte de les diferents intervencions possibles. “Tant el cost benefici com l’avaluació empírica tenen un paper important”, ha apuntat.

En aquest sentit, ha explicat que aquest estudi posa de manifest la necessitat de revisar l’actual sistema de matrícula subvencionada a les universitats i centrar els esforços en impulsar i finançar d’altres accions per garantir una equitat real en l’accés als estudis superiors. Per fer-ho, l’article ha presentat els resultats de tres treballs empírics que han investigat els efectes de certes mesures educatives des d’aquesta perspectiva.

Mentories universitàries per combatre la desinformació i millorar la cohesió social

El primer article de l’informe, titulat La mentoria ajuda els adolescents més desafavorits, de Sven Resnjanskij, presenta els resultats d’un assaig controlat aleatoritzat d’un programa de mentoria per a adolescents en risc d’exclusió social. “El principal objectiu del programa, anomenat Rock Your Life!, era preparar adolescents de 14 anys procedents de barris desafavorits perquè poguessin accedir amb èxit a una formació professional o a un institut de batxillerat d’Alemanya”, ha relatat Arenas. 

“Els resultats han demostrat que els estudiants de secundària que se’n van beneficiar van tenir millor rendiment a l’escola i millor orientació educativa i de cara al mercat de treball”, ha apuntat el professor de la UB, qui ha defensat la utilitat d’aquesta iniciativa i ha considerat necessari que tant institucions privades com públiques apostin per aquesta mesura a Catalunya.

Préstecs vinculats als futurs nivells d’ingressos dels estudiants

Per altra banda, ha apuntat que l’informe també s’ha basat en un segon article que s’ha anomenat El disseny del finançament de l’educació superior, i que és obra de Gill Wyness. Arenas ha assegurat que els estudiants universitaris provenen majoritàriament d’entorns socioeconòmics privilegiats, la qual cosa indica que subvencionar les taxes pot ser una mesura “regressiva” que acaba beneficiant aquest segment poblacional enlloc d’aquell que més ho necessita.  

L’article de Wyness ha analitzat els resultats d’una reforma dràstica que va eliminar les subvencions públiques a les matrícules universitàries a Anglaterra. Aquesta proposta es basava en implantar un sistema de préstecs vinculats al nivell d’ingressos que cobrien les taxes i també el cost de la vida universitària. “Aquestes ajudes es reemborsaven només després de la graduació de l’estudiant, quan l’individu ja percebia un sou”, ha explicat l’investigador.

Les conclusions d’aquest experiment van revelar que malgrat el notable increment de les taxes, les matriculacions es van mantenir, i fins i tot les dels estudiants de famílies de baixos ingressos. Per aquest motiu, ha indicat Arenas, és interessant tenir en compte aquest canvi d’estratègia que “evitaria grans pagaments per avançat i proporcionaria els recursos necessaris a aquells joves més vulnerables”, ha dit.

Beques vinculades a certs resultats acadèmics

Per últim, el treball ha analitzat els resultats de l’article Beques universitàries i requisits acadèmics, de José Montalbán i que s’ha fet a partir de dades de la universitat Carlos III de Madrid. Aprofundeix en la relació entre els requisits acadèmics i la concessió d’ajuts financeres per beneficiar els estudiants universitaris de baixos ingressos.

Arenas ha defensat que l’article demostra que “condicionar una mica les beques al rendiment acadèmic fa que s’aprofitin millor els recursos”, ha dit. Ha reconegut que la principal por en aquest cas es deriva del fet que aquestes exigències suposin deixar estudiants fora, per això, ha apostat perquè aquestes mesures no siguin estrictes: “Han de ser petits canvis progressius relacionats per exemple amb el percentatge d’assignatures aprovades”, ha afirmat.