La Fundació Pere Tarrés llança deu propostes per millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores

Redacció

En un context d’envelliment de la població i de creixement de les necessitats socials, la Fundació Pere Tarrés ha analitzat els punts febles del sistema de serveis socials i com afecten a les persones que s’encarreguen de tenir cura de persones dependents de manera no professional. A Catalunya, es calcula que actualment hi ha més de 97.000 persones cuidadores no professionals, el 88% de les quals són dones. 

La complexitat, rigidesa i lentitud dels tràmits per obtenir el grau de dependència fan que, a la pràctica, siguin els familiars qui, en molts casos, assumeixen les cures, posant en relleu que els recursos públics destinats a aquesta qüestió són clarament insuficients, segons la fundació.

Segons dades de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, 111 persones dependents moren cada dia sense haver rebut l’ajut al qual per llei tenen dret. 40.447 en total l’any passat. Mentrestant, 296.431 persones estan esperant alguna mena de tràmit vinculat a la dependència a tot l’Estat.

A través d’entrevistes qualitatives i qüestionaris a cuidadores i persones expertes en la matèria, des de la Fundació Pere Tarrés han analitzat el sistema de serveis socials i com afecta a les cuidadores no professionals. D’acord amb aquesta anàlisi, des de la fundació han elaborat un decàleg de deu propostes per millorar el sistema i la qualitat de vida de les persones cuidadores:

1. Reconèixer les persones cuidadores. És necessari un reconeixement social i professional de l’experiència que atorga el desenvolupament de l’atenció que donen les persones cuidadores no professionals. El temps que destinen a les cures i que habitualment assumeixen havent d’abandonar el mercat laboral és origen d’experiències i adquisició de competències que han de ser reconegudes.
2. Combatre la precarització del sector de les cures. És bàsic promoure una feina de qualitat en el sector, millorar les condicions laborals de les treballadores i potenciar les organitzacions d’economia social i col·laborativa per tal que no siguin empreses amb ànim de lucre les que gestionin les cures.
3. Incorporar les famílies en el model. És important escolar les famílies i fer-les partícips del disseny i gestió del model.
4. Desconnexió i suport mutu. Desenvolupar i reforçar els grups de suport emocional i els espais de desconnexió per combatre el burnout és essencial per generar xarxes de suport entre les persones cuidadores, millorar el seu benestar emocional, compartir experiències i assolir recursos o idees que ajudin en el seu dia a dia.
5. Potenciar les entitats del tercer sector com a complement. Cal potenciar les entitats del tercer sector com a complement allà on l’administració no arriba i com a facilitador que pot oferir estratègies i recursos a les persones cuidadores. Establir concerts socials i col·laboracions estables com a via per consolidar el sector social com a prestació de serveis a les persones en situació de dependència i a les cuidadores no professionals.
6. Conscienciació social. És necessària una sensibilització i conscienciació de la societat al voltant del tema de les cures des d’una perspectiva de gènere, que posi en evidència la sobrecàrrega dels membres femenins de la família i la naturalització de l’assumpció del rol de cures per part de les dones.
7. Millorar la coordinació dels agents socials. Una millor coordinació entre els diferents estaments implicats en el sistema de serveis socials és imprescindible per aconseguir un model de detecció més preventiu i no tan reactiu.
8. Ampliar els recursos de suport existents. Es fa necessari ampliar, flexibilitzar i diversificar el catàleg de serveis i prestacions per reforçar els suports que es presten a domicili, oferint noves fórmules de prestacions i ajuts.
9. Formacions adreçades a les persones que cuiden. Cal desenvolupar noves formacions adreçades a l’autocura i a coneixements i competències que posin al centre a la persona cuidadora no professional
10. Optimització i millora dels processos vinculats a la dependència. És necessari millorar diferents aspectes normatius relacionats amb els circuits de serveis socials que generen una excessiva burocràcia, processos de tramitació extremadament llargs, desinformació...