Creixen un 18,7% les denúncies per delictes d’odi i discriminació a Catalunya durant el 2023

ACN

Els fets motivats per l’odi i la discriminació denunciats a Catalunya pugen un 18,7% i passen dels 641 registrats el 2022 a 761 el 2023, segons el darrer balanç del cos de Mossos d’Esquadra. Dels 761 fets investigats, la major part corresponen a l’àmbit de la LGTBIfòbia (37%), a motivacions racistes (35%), orientació política (13%) i islamofòbia (4,7%). D’acord amb el balanç, el 76% dels casos investigats s’han resolt amb la detenció o identificació dels autors dels fets i 730 persones van quedar detingudes o denunciades en aquest àmbit. Destaca que dos de cada deu autors eren menors d’edat.

Per demarcacions, Barcelona continua tenint un major nombre de fets (562), amb un increment del 17% respecte a l’any 2022, seguida de Girona (73) amb una pujada del 28%. Tarragona (71) i Lleida (55) experimenten també augments del 9% i 41%, respectivament. Els fets que es denuncien a Barcelona representen el 73,8% del total dels denunciats a Catalunya (761).

Tendència a l’alça en l’última dècada

Aquests fets, durant els darrers anys, han registrat una notable tendència a l’alça, amb un increment des del 2012 fins ara del 238%. La portaveu del cos policial, la inspectora Montserrat Escudé, ha vinculat l’increment dels fets d’odi i discriminació a Catalunya en els darrers anys a diversos factors. D’una banda, el fet de viure en societats més polaritzades i on predomina “la lògica de trinxeres”. La polarització social no té una relació directa amb els delictes d’odi, ha dit, però sí que ofereix un escenari que pot ser “procliu” per a l’aparició de discursos d’odi.

D’altra banda, també s’ha referit al fet de disposar d’un marc legal “potent” i habilitador, fet que també pot haver afavorit la persecució dels delictes i l’augment de les denúncies, i a la millora de les capacitats de les autoritats policials i judicials per perseguir conductes d’odi.

Precisament, aquesta setmana els Mossos han presentat el nou model d’atestat policial específic en l’àmbit de l’odi i la discriminació. Es tracta d’un procés “pioner” a l’Estat que incorpora informàticament les preguntes que ha de fer un instructor o instructora per tal de reflectir la motivació discriminatòria, incorporant, també, “notes de l’atestat” per confeccionar un bon atestat policial. Finalment, Escudé també ha apuntat al treball de prevenció i sensibilització que es fa des de les entitats.

Preguntada pel pes que pot tenir l’auge de l’extrema dreta en l’augment de fets d’odi i discriminació, la portaveu del cos ha afirmat que no es pot fer un “automatisme” i una vinculació directa entre una cosa i l’altra.

La LGTBIfòbia encapçala les denúncies

Per darrer any consecutiu, la LGTBIfòbia és l’àmbit que concentra més denúncies, amb un total de 282 de 761, el que suposa un 37% de tots els fets del 2023. Les discriminacions per motivacions racials segueixen una tendència semblant a la de l’any 2022, i amb 270 fets delictius representen un 35,5% de les denúncies, seguides de les d’orientació política, amb 103 fets (13,5%).

Segons Escudé, que l’àmbit de la LGTBIfòbia sigui “el més denunciat” no és “gratuït”. “Respon al poder transformador de les entitats que lluiten per fer aflorar els drets de les víctimes i interpel·len les administracions”, ha assenyalat la inspectora.
En l’àmbit de la islamofòbia —que es va donar d’alta l’any 2022— els fets denunciats són 36 i representen un 4,7% del total. En comparació als fets denunciats el 2022, la LGTBIfòbia creix un 9,3%, els fets per origen racial o ètnic un 18,9% i els que són per motiu d’orientació política un 32,1%.

Dels 282 fets per LGTBIfòbia denunciats el 2023, 225 són a la província de Barcelona, 30 a Tarragona, 19 a Girona i vuit a Lleida. En relació amb el 2022, on creixen és a Barcelona (+26) i a Tarragona (+5), mentre que a Girona (-3) i a Lleida baixen (-4).

Un dels fets denunciats i recollits en el balanç dels Mossos és el que va acabar amb la detenció d’un home per part dels Mossos per haver agredit al cap amb una ampolla de vidre a un altre perquè aquest anava agafat de la mà amb la parella i s’havien fet un petó al carrer, fet que va motivar que l’autor els insultés per la seva orientació sexual.

Pel que fa als 270 fets per origen racial de l’any passat, Barcelona n’aglutina 195 (+33 respecte al 2022), Lleida 27 (+11), Girona 26 (+3) i Tarragona 22 (-4). És a dir, Tarragona és l’única província on baixen aquests fets. Com a exemples de casos registrats pels Mossos hi ha el d’un home que va ser detingut a Barcelona per les amenaces que feia des del seu domicili amb una escopeta quan unes persones anaven a l’oratori pel Ramadà, dirigint-los insults i amenaces de mort i altres expressions vexatòries.

Víctimes i autors

Un total de 984 persones han denunciat el 2023 haver estat víctimes per causes relacionades amb odi i discriminació, ja sigui per la seva orientació sexual, origen, condició política i religió o altres àmbits. Representa un increment del 20,8% respecte del total de víctimes de l’any anterior. Els homes representen el 63,5% i les dones el 36,4%. Un 10% eren menors d’edat.

Pel que fa a les víctimes especialment vulnerables (majors de 65 anys i menors d’edat), s’ha passat de 131 al 2022 a 142 al 2023 (augment del 8,4%). Les víctimes menors d’edat han passat de ser 109 al 2022 a ser-ne 100 al 2023 (disminució del 8,2%), mentre que les víctimes majors de 65 anys han augmentat, passant de 22 a 42 víctimes el 2023. Un total de 47 menors d’edat van ser víctimes per LGTBIfòbia, 38 per motius racials i quatre per discapacitat intel·lectual. També destaquen tres casos per antigitanisme i sis per sexisme.

Durant l’any passat, 730 persones van quedar detingudes o denunciades per la seva presumpta relació amb la comissió d’un fet motivat en aquest àmbit. Els homes representen el 76,3% dels autors i les dones el 23,7%. Pel que fa a l’any 2022, hi va haver 609 autors, de les quals 461 eren homes i 148 dones. Escudé ha destacat que la implicació de menors d’edat en delictes d’aquesta mena és un “termòmetre” social.

Reptes

Des dels Mossos assenyalen que el creixement dels delictes d’odi a les xarxes és un “desafiament clar”. De fet, Escudé ha situat el ciberpatrullatge com un dels principals reptes del Cos, juntament amb millorar la capacitat investigadora, continuar fent formació i potenciar l’àmbit de la denúncia administrativa, així com continuar treballant la detecció de casos d’infradenúncia.