Barcelona crearà un equipament municipal per a joves vulnerables amb 20 places

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

El primer trimestre de 2017 Barcelona crearà un nou equipament adreçat a acollir joves d'entre 18 i 25 anys que actualment viuen al carrer o estan en situació d'exclusió social greu. El nou centre tindrà 20 places i dependrà del Departament de Persones Vulnerables de l’Àrea Social de l’Ajuntament de Barcelona. La notícia s'ha fet pública després de la participació de Laia Ortiz, la tinenta d'alcalde de Drets Socials, a la 'Jornada Infants i adolescents no acompanyats: una realitat, un repte, un debat' del Col·legi d'Educadors i Educadores Socials .

El nou centre està destinat a joves que, independentment de la seva situació legal, han assolit la majoria d'edat i, per tant, han perdut els ajuts que podrien estar rebent de l'administració com a menors. L'equipament comptarà amb atenció socioeducativa multidisciplinar especialitzada i centrada en aconseguir l'autonomia plena amb un treball d'inclusió adequat a les seves necessitats i dins de la seva capacitat d'implicació. Els joves podran estar al centre entre 3 mesos i un any i tindran cobertes les necessitats bàsiques i d'atenció social. La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha dit que l'objectiu del nou centre és ajudar als joves que, malgrat han complert la majoria d'edat no "no tenen les condicions per sortir-se'n sols".

La notícia del nou centre s'ha sabut després de la intervenció d'Ortiz a la jornada que ha organitzat el Col·legi d'Educadors i Educadores (CEESC) per parlar sobre els menors d'edats estrangers no acompanyats que acull Catalunya. La tinenta d'alcalde ha parlat al costat del Director General de la DGAIA, Ricard Calvo, que ha reafirmat les dades que va donar la consellera dels 700 menors estrangers sense acompanyament que es preveuen que arribaran aquest any a Catalunya. Calvo ha explicat que dels nouvinguts, es preveu que el 75% siguin d'origen marroquí però la resta de fins a 90 nacionalitats diferents. La jornada organitzada pel CEESC ha servit per donar context i eines als professionals que treballen amb aquest col·lectiu.

Els menors estrangers no acompanyats, una realitat de dues dècades d'història

Els Acords de Schengen per suprimir els controls de fronteres a Europa foren, per les educadores socials Núria Empez i Nadia Arrazola, un punt d'inflexió per l'arribada d'immigrants a l'estat espanyol, que va signar-lo el 1991. Empez i Arrazola, però, no situen l'esclat informatiu sobre el col·lectiu fins l'any 1998 quan apareixen els coneguts com "nois de carrer" a Catalunya i altres comunitats. L'abordatge de tutela dels menors no es va fer en aquell moment i, de fet, l'any següent les entitats social van començar a pressionar les administracions per garantir la protecció del col·lectiu. L'any 2000, el govern espanyol signa la Llei d'estrangeria (amb els anys s'hi sumarien 4 reformes més) que a la pràctica han acabat augmentat la immigració "il·legal". La prova és que dos anys més tard els centres d'acollida estaven plens i van haver d'incrementar-se.

L'any 2003 el govern endureix les mesures contra els migrants i signa un acord amb el govern de repatriació assistida de menors, les conegudes com repatriacions en calen. El memoràndum que ho feia efectiu es va impugnar i va durar pocs mesos. Des de llavors - tot i algunes victòries al Suprem- les polítiques de regulació han continuat sent molt rígides però no per això els menors han intentat aconseguir el seu somni. Actualment, els educadors i educadores han de fer front a la sobreocupació dels centres, el moviment continu dels menors entre centres (Empez ha confessat que també a Catalunya es paguen bitllets a extutelats o tutelats per viatjar a altres comunitats) i al poc treball en xarxa dels professionals per abordar aquesta realitat. Empez també ha denunciat incompliments de llei per part de les administracions.

Contradiccions de llei

Precisament els juristes Albert Parés i Xavier Puigdollers han denunciat alguns incompliments de la Llei pel que fa al tracte de menors estrangers no acompanyats. Parés ha denunciat que moltes vegades els menors estrangers no tutelats passen per davant la fiscalia abans de la DGAIA i això incompleix el dret del menor a ser escoltat, un dret que li hauria de garantir un advocat d'ofici que a la vegada és cridat després per la fiscalia. Una de les il·legalitats que també ha denunciat Parés és que molts menors, tot i tenir un passaport, la fiscalia els requerix proves osmomètriques perquè no es creu l'edat que tenen, encara que el Suprem considerés que el document tenia preferència. Parés ha defensat que quan un menor estranger arriba a Catalunya i entra en el circuit de la DGAIA ja és un menor protegit i pot començar els papers per legalitzar la seva situació.