El govern espanyol ha reunit aquest dilluns representants de les comunitats autònomes per afrontar l'augment de l'arribada de menors estrangers no acompanyats i els promès recuperar per al 2019 el fons per a l'acollida i integració d'immigrants que el PP va eliminar el 2012. Tot i això, la ministra del ram, Magdalena Valerio, ha manifestat que per a aquest any no hi ha més diners i es plantejarà en una partida inclosa al pressupost del 2019 (que no ha quantificat).
Per a la Generalitat, la proposta és insuficient i continuen reclamant més recursos, transparència i informació per afrontar els fluxos migratori. A més, les comunitats han deixat per al setembre el debat sobre abordar l'establiment d'unes quotes més equilibrades per ajudar els menors immigrants que arriben sols.
La ministra reconeix que no hi ha consens encara entre els territoris que tenen més pressió i els que no. “Són bones paraules però poques concrecions”, ha lamentat el secretari de Migracions, Oriol Amorós, que apunta que si realment el govern espanyol comparteix la visió de la situació d'emergència hauria de desbloquejar fons de contingència per fer-hi front. Amorós ha reiterat que Catalunya vol acollir aquests menors i ha negat que hi hagi una “allau”, sinó que es tracta de millorar i controlar els “fluxos interns”.
La reunió ha estat una presa de contacte entre comunitats autònomes i Estat per afrontar la política migratòria després del canvi de govern (no es reunia des del setembre de 2015). La trobada té un caire consultiu però serveix perquè el Ministeri de Treball, Immigració i Seguretat Social expliqui quines són les línies de la seva política migratòria i, en especial, l'atenció als menors no acompanyats que arriben a l'Estat. Una reunió amb “bones paraules”, segons la Generalitat, però amb poques concrecions.
Tal com va anunciar la ministra al Congrés, el govern del PSOE té la intenció de recuperar el fons d'acollida i integració d'immigrants que va impulsar Zapatero i que el PP va deixar en suspens. Ara bé, la ministra Valerio ha reconegut que aquest any no hi poden destinar més fons tot i les peticions de les comunitats autònomes que pateixen més pressió migratòria. El govern no quantifica encara quins diners hi destinaria i ho vincula a l'aprovació dels pressupostos per al 2019.
Quotes per comunitats, un debat per al setembre
El secretari de Migracions, Oriol Amorós, ha explicat que alguns territoris han plantejat ser solidaris especialment amb les comunitats que tenen més pressió d'arribada de menors no acompanyats (com Andalusia o Catalunya), però que d'altres no s'han ofert. Per tant, tal com ha reconegut la ministra, el debat sobre un eventual repartiment de quotes per comunitats no s'ha afrontat i s'ha deixat per al setembre, quan es crearà una mesa de treball interterritorial.
Valerio ha afirmat que ha de primer el “consens” i que si s'estableixen aquestes quotes ha de ser a través d'un “acord o pacte d'Estat”. La ministra, a més, ha afirmat que l'increment de l'arribada d'immigrants a les costes “ja es veia a venir” i ha culpat l'executiu de Rajoy no fer res. També ha fet una crida a evitar les declaracions “racistes i xenòfobes” i ha dit que el govern espanyol està a favor d'una “immigració regulada”. Ha defensat que en un país on la natalitat va a la baixa cal que hi hagi mà d'obra procedents de països estrangers.
En aquest sentit també s'ha pronunciat el secretari de Migracions, Oriol Amorós, que afirma que no hi ha una “allau” de l'arribada, sinó que cal gestionar millors el flux de manera interna. En aquesta línia, la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, ha demanat al govern espanyol “més transparència i informació” sobre el flux que preveuen que arribin per tal de gestionar una millor atenció, especialment als menors que són els més vulnerables, ha dit.
Dades a l'alça a Catalunya
En el que va d'any, han arribat a l'Estat més de 7.000 menors no acompanyats. La majoria arriben a través de Ceuta i Melilla, o directament a les costes d'Andalusia amb pastera o amagats a baixos de camions per la Jonquera. Només Ceuta, Melilla, Andalusia i Catalunya atenen pràcticament el 70% d'aquests menors que arriben sense l'acompanyament de cap adult.
En el cas de Catalunya, i segons dades el Departament de Treball, Afers Socials i Família, la xifra també ha anat en augment. En només set mesos (gener-juliol) han arribat a Catalunya 1.462 menors immigrants que estan sota tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
És una xifra que està al nivell del global del 2017, quan se'n van atendre un total de 1.489. La xifra ha incrementat exponencialment respecte anys anteriors, com el 2015 quan van ser a l'entorn de 400 i el 2016 que van ser 684.
En el registre que té la Generalitat, els darrers dos mesos han suposat un increment destacat. SI al maig van arribar 171, al juny ja va pujar la xifra fins als 282 i al juliol van ser 451. Per fer front a l'atenció d'urgència davant aquest increment, el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, va anunciar la creació de 458 places extres més per fer front a l'arribada de menors sense acompanyar.
En total, la DGAIA té sota tutela més de 8.500 infants de casuístiques diferents. D'aquests, 2.615 (segons dades de juliol) són menors estrangers que han arribat a Catalunya sense cap adult. Això suposa, doncs, que més del 25% de les atencions se'n van a aquesta tipologia de menors.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari