Les víctimes del 17-A demanen una “treva” que eviti utilitzar el “dolor aliè” per fer política

La unitat impulsada per Robert Manrique i un equip de psicòlegs ha atès 150 persones afectades pel 17-A, el 80% de les quals no coneixia els seus drets

L'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique, ha demanat a la classe política, en vigílies del primer any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que aquest divendres “facin una treva” i que no utilitzin “el dolor aliè”. Ha estat una petició que ha “traslladat en nom de les víctimes” que la unitat ha assistit en els darrers mesos “davant les carències de les administracions”.

Les víctimes han explicat que s'han sentit “abandonades per les autoritats” durant aquests mesos i la psicòloga i coordinadora de la UAVAT, Sara Bosch, ha assegurat que continuaran treballant mentre “hi hagi una sola persona amb un dany físic o psicològic”.

“La solidaritat no es pot encendre o apagar el dia de l'homenatge”, ha afegit. La UAVAT ha atès 150 persones afectades pels atemptats de la Rambla, la Diagonal, Cambrils i l'explosió d'Alcanar. El 80% no coneixia els seus drets com a víctimes abans de contactar amb la unitat.

Manrique ha afirmat en una roda de premsa davant de desenes de mitjans de comunicació, alguns d'internacionals, que totes les víctimes amb qui han parlat esperen que els actes d'aquest divendres siguin “un dia de record i homenatge” i per això ha demanat als polítics que facin una “treva”. “Que es discuteixin si volen fins aquesta mitjanit i que ho tornin a fer dissabte, però el 17 d'agost ha de ser un record i un homenatge a les víctimes del 17 d'agost”, ha insistit.

Els impulsors de la UAVAT han criticat durament la “passivitat”, la “desempara” i la “falta de sensibilitat” de les administracions, tot i que han destacat que l'Ajuntament de Barcelona els va escoltar i van signar-hi un conveni, juntament amb la Diputació de Barcelona. Manrique ha lamentat que el Ministeri de l'Interior només obrís una oficina per atendre les víctimes durant una setmana i que fos just després dels atemptats, quan les víctimes estaven enterrant els seus familiars, als hospitals o tancades a casa, i ha carregat contra la falta d'“empatia” que això suposa.

“L'oficina hauria d'haver estat oberta durant tot l'any, fins que acabés el termini per presentar les sol·licituds”, ha assenyalat. Pel que fa a la Generalitat, ha lamentat que durant molts mesos, quan trucaven als departaments, els responien que no hi havia Govern i que no podien parlar amb ningú. Tampoc van rebre cap trucada de l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que va assumir les regnes de la Generalitat intervinguda.

Manrique també s'ha referit com els mesos de convulsió política han afectat el dol col·lectiu. “Molta gent ens ha demanat si s'havia fet un dol per l'atemptat a la ciutat. Hi ha hagut coses que han tapat aquest dol. S'ha fet l'assistència a les víctimes que mereixen? No, tampoc s'ha fet”, ha afirmat.

“Una vegada va començar el rebombori polític a Catalunya i a fora, tot eren notícies del procés, però no vèiem cap ressenya de cap víctima, de si estava ben cuidada o mal cuidada”, ha dit també. Va ser aleshores quan van començar a moure's per impulsar la unitat.

Els impulsors de la UAVAT han explicat la tasca que han dut en els darrers mesos -el febrer es va presentar oficialment la unitat- de forma proactiva per intentar trobar les víctimes, sobretot abans que fes un any dels atemptats.

La llei per a les víctimes del terrorisme estableix el període d'un any des que es van produir les lesions per presentar les sol·licituds de reconeixement i, si bé el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va dir que no tindria en compte aquest termini, des de la UAVAT han avisat en reiterades ocasions de la inseguretat jurídica a partir del 18 d'agost.

95 de les 150 víctimes ateses presenten lesions psicològiques actualment

Un total de 182 persones han contactat amb la UAVAT en aquests mesos per demanar informació. D'aquestes, 32 no van tornar-hi a contactar i 150 han estat ateses per aquesta unitat impulsada per Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor del 1987, i un equip de psicòlegs i juristes.

Segons dades facilitades per la UAVAT i recollides en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, la majoria, 137, són víctimes de l'atemptat de la Rambla; dues de la Diagonal; vuit de Cambrils i tres de l'explosió d'Alcanar.

D'aquests 150, 85 van ser testimonis directes dels atemptats; 13 són ferits físics; 37, afectats indirectes (9 familiars, una parella, un amic i 26 perifèrics) i 15 estan pendents encara de categoritzar. Amb relació a les lesions, 89 presenten lesions psicològiques; vuit, físiques; sis, físiques i psicològiques i 28 no presenten lesions (hi ha 18 persones les lesions de les quals encara s'han de categoritzar).

El 63% de les 150, 95, presenten lesions psicològiques actualment. D'aquestes, 37 persones persones pateixen símptomes intrusius -records angoixants involuntaris-; 41 eviten els llocs o els records que evoquen els atemptats; 33, alteracions negatives cognitives; 55, alteracions de l'estat d'ànim; 41, alerta i hiperreactivitat i 35, alteracions en altres àrees.

De les 150 persones ateses, 108 (72%) no havien tramitat la sol·licitud al Ministeri de l'Interior. 121 (81%) no havia realitzat cap denúncia penal; 124 (83%) no havia demanat assessorament jurídic i 97 no havia demanat un informe mèdic o psicològic (65%).

De les ajudes amb tràmits dels expedients del Ministeri de l'Interior, s'han cursat un total de 85 expedients: 82 han tramitat el Reconeixement de Víctima del Terrorisme (RVT), 79, l'ajuda psicològica i tres, indemnització de danys materials (Alcanar). Del total d'expedients tramitats a la Subdirecció de Víctimes del Terrorisme a través de la UAVAT, nou han estat concedits; tres, rebutjats i 73 es troben pendents de resolució.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article