L’inici de curs més accidentat: els alumnes tornen a les aules amb una vintena d'escoles en obres

Redacció

Aquest inici de curs, a les retrobades de la colla d’amics al pati de l’escola, entre xiscles, motxilles i entrepans, que ja són habituals, s’hi ha sumat el malestar i la protesta en alguns centres escolars. Arreu de Catalunya comencen el curs en obres fins a 21 escoles. A més, s’hi sumen les protestes de les famílies i els sindicats contra els barracons i per demandar nous centres escolars i revertir les retallades. El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va excusar fa tan sols una setmana, quan el Departament va presentar les dades d’enguany i va avançar les prioritats de la legislatura, i va justificar els retards en l’execució de les instal·lacions a l’aplicació del 155 i a les pluges de l’estiu.

Això no ha evitat, però, que unes 300 persones hagin protestat davant de l’escola de Verges per reclamar un nou centre educatiu unificat o que els alumnes del nou institut de Mollerussa comencin les classes de manera provisional en un antic hotel, el Cal Duch. Tampoc que a l’escola Ignasi Iglésias del barri de Sant Andreu de Barcelona no han pogut fer ús del pati, que encara està aixecat, i a l'escola de l'Arrabassada de Tarragona arrenquen en barracons a l'espera del nou centre. I així, fins almenys una vintena de centres que han començat les classes amb les obres per acabar. A aquests retards, cal sumar que el nombre de barracons tampoc disminueix i es manté per sobre del miler.

En el cas de l’institut de secundària de Mollerussa, la intenció inicial era que s'hi estarien el primer trimestre, però Ensenyament preveu que la mesura s'acabi allargant tot el curs, a l'espera de disposar dels terrenys on s'ubicarà definitivament el centre. En el cas de l’escola de Verges, l’associació de famílies diu que l'equipament no pot assumir el volum d'alumnes que té i Ensenyament admet la problemàtica i afirma que treballarà per resoldre-ho.

El cert és que aquest curs comença amb 1.567.316 alumnes a tot el sistema educatiu, uns 1.299 més que l’any passat. Aquest dimecres, han tornat a les aules, després de les vacances d’estiu, els alumnes de segon cicle d’educació infantil, primària i ESO. En total, 1.019.206 alumnes. El divendres, s’hi sumaran els de batxillerat i cicles formatius i la formació d’adults.

Hi ha hagut, en general, un increment de població escolar. Així, a la primària es perden fins a 9.9915 alumnes, mentre que la secundària en guanya 9.682, a causa del canvi demogràfic i la davallada de la natalitat dels darrers anys. A la formació professional, hi haurà 3.637 alumnes més i, per contra, la formació d’adults perd 1.658 alumnes, a causa de la recuperació econòmica.

Per fer front a aquest augment d’alumnat, aquest any s’incorporen 690 docents, “el màxim que ha permès la situació de pròrroga pressupostària”, tal com va assenyalar Bargalló. Amb aquest augment, treballaran fins a 71.865 mestres i professors durant el curs.

Entre els canvis d'enguany també destaca el nomenament de mestres acreditats per oferir el primer cicle d'ESO, i la inclusió a la borsa de docents de professors de determinades especialitats de secundària sense el màster habilitant, sempre i quan es comprometin a cursar-lo i aprovar-lo abans del curs 2021-2022. El Departament també té previst convocar fins a 5.005 places d'oposició (3.604 al cos de mestres, 1.401 al cos de secundària) al llarg d'aquest curs.

11 centres nous i més innovació pedagògica

Així, el curs comença amb 11 centres nous a tot Catalunya, una escola, sis instituts, tres instituts-escola i un institut de formació professional. També han tancat una escola a La Pobla de Cérvoles i una escola concertada al districte de Sants de Barcelona.

Ensenyament també preveu aquest curs continuar apostat per la innovació pedagògica i, per aquest motiu, tirarà endavant un mapa d'innovació que reculli la incidència real d'algunes pràctiques en els centres. També vol promocionar la competència digital o crear noves modalitats de formació entre els docents, amb píndoles formatives de curta durada com alternativa a la formació existent.

La lluita contra la segregació escolar

El conseller també vol tirar endavant aquest curs, fent cas de la directiva del Síndic de Greuges, un pacte contra la segregació escolar. Per fer-ho possible es modificarà el decret d'admissió d'alumnat i es controlarà el comportament d'alguns centres concertats que podrien fer pràctiques discriminatòries.

Entre els objectius del Departament destaca també el desenvolupament del decret d'inclusió, la recuperació del finançament de les places públiques de zero a tres anys, la consolidació del pla d'educació infantil a l'escola rural, la promoció de l'institut Obert de Catalunya, o el disseny d'un nou decret del servei de menjadors escolars.