El segon ‘SocialitzantBCN’ constata la manca de dades sobre cures i treball domèstic per mesurar la feminització de la pobresa

Les expertes d'ECAS, Ca La Dona i l'Ajuntament de Barcelona coincideixen que és important no tenir “una mirada fragmentada” de la pobresa

Socializant BCN 2 - ‘La feminització de la pobresa: la inclusió i l'apoderament per combatre les desigualtats’ (pdf)

Pobresa, precarietat i dones. El debat SocialitzantBCN’ s’ha centrat en aquesta relació a tres bandes amb l’objectiu de reflexionar amb entitats, tècnics, professionals i experts de la ciutat de Barcelona. Més del 80% de les tasques de cura a la llar les fan les dones. “Només tenim dades de tot allò que passa en el mercat laboral. En canvi, allò que passa en l’àmbit domèstic i el treball no remunerat no està quantificat, per això no tenim dades per poder mesurar la pobresa”, assegura Sònia Ruiz, cap del departament de Transversalitats de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona.

Així, tant des de l’administració pública com de les entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la precarietat i per apoderar les dones coincideixen amb la importància de les dades per mesurar la feminització de la pobresa i poder erradicar-la.

Des del 2016 el consistori promou l’estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat. Una estratègia que, segons ha explicat Ruiz, engloba l’apartat de dades i sistemes d’informació. “Un dels problemes que ens trobem a l'hora de mesurar el risc de pobresa és que les dades que tenim són de renda familiar. Clar, la renda familiar no explica com es distribueixen els recursos econòmics dins d'una llar. Per tant, no deixa de ser una aproximació. No tenim dades a Barcelona per poder mesurar la pobresa de les dones a Barcelona”.

A Catalunya, les dones amb risc de pobresa representen el 49% enfront dels homes que són el 29%. Segons Ruiz, l’estratègia que promouen des del consistori compta amb 71 actuacions i “és un bon exemple de política pública i de coproducció amb organitzacions feministes i associacions que treballen en l’àmbit de la pobresa i dones en situació de precarietat”.

Per la seva banda, Sònia Fuertes, presidenta d’ECAS, reconeix que és important no tenir “una mirada fragmentada” de la pobresa. “No hem de caure en el parany de la fragmentalització de la pobresa perquè podem creure que és un fenomen sense connexió i si que en té; és el model socioeconòmic”. Segons Fuertes, ECAS proposa que “les polítiques socials, les polítiques públiques i les accions comunitàries siguin de caire transformador”.

Treballar des de “l’apoderament i des de la interseccionalitat del gènere“ és un dels objectius que persegueixen des del consistori. “Les dones grans són les grans vulnerables de la ciutat però tenim a les dones joves que són les que estan patint aquesta pobresa material i econòmica tan brutal”, reconeix Ruiz.

Neus Moreno, membre de Ca la Dona, explica que l’espai fet “de dones i per a dones” que promou activitats diverses d’apoderament s’està especialitzant en dades i indicadors del moviment feminista. “Els indicadors ens donen bona mostra de com funciona la societat. Ens hem especialitzat en això per saber quines són les prioritats socials”.

Moreno reconeix que l’objectiu d’aquesta associació és posar al centre les persones. “Amb la precarietat del mercat laboral les persones no poden establir els seus projectes vitals i això és molt greu”.

Aquest debat, que ha tingut lloc aquest dimarts a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, és el segon de quatre col·loquis organitzats pel Social.cat durant el segon semestre del 2018. En el següent, el proper 22 de novembre, es debatrà sobre salut mental i adolescència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article