‘Fucking Money Man’

Enguany celebrem el centenari de la vaga de La Canadenca. L'inici de la vaga va ser per l'intent d'acomiadament de cinc treballadors i la CNT va reaccionar convocant a la vaga. La ciutat de Barcelona va quedar paralitzada gràcies a la participació dels treballadors del ram elèctric. Va ser el líder cenetista Salvador Seguí qui va arribar a un acord amb els representants patronals per tal de tornar al treball però l'acord va durar quatre dies i es va tornar a la vaga general, aquest cop estesa a tota Catalunya. Finalment, al cap d'unes setmanes el govern central va aprovar l'establiment de la jornada màxima de vuit hores.

Tot plegat és interessant situar el moment històric en què es realitza la vaga perquè ens permet entendre els esforços que ha suposat la construcció de la societat salarial. Model social basat en el fet que el treball atorga un valor a l'individu davant la col·lectivitat perquè defineix una identitat delimitada per l'ocupació.

Just aquí podem situar un canvi important respecte l'actualitat. Si aleshores el treball estava en el centre de la vida social, ara la centralitat la té el consum. Un consum que no fa referència al fet de cobrir una necessitat existencial sinó a una necessitat construïda. Vinculada al fet de desitjar quelcom (no de necessitar-ho).

La cantant Rosalia ho ha expressat a la perfecció en el seu tema Milionària:
"Que jo sé que he nascut per ser milionària / com si plogués llençant els bitllets pels aires /un dia per Mumbai i el següent a Malta / sempre ben escoltada a prova de bala / I el que voldria és tenir un Bentley / de color blanc i un de color verd / però tot això sé que no ho puc fer / fins al dia que tingui molts diners / I el que voldria és tenir...”

Els eixos actuals per a la construcció de la identitat ja no cavalquen sobre els atributs de la feina sinó que ho fan sobre un consumisme que es vincula amb la llibertat individual. I és que en aquesta societat de consumidors, les persones han de convertir-se a ells mateixos en un producte, un objecte de consum. Això és el que expressa la Rosalia en el vídeo d'aquesta cançó. És la participant d'un concurs on es reparteixen diners i se la veu gaudint d'envoltar-se, literalment, de bitllets mentre canta Funcking Money Man.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article