Una mirada biopsicosociocultural de la intervenció social

Agafant la definició que fa l'OMS sobre la salut, centrada no tan sols en la manca d'absència de malaltia, sinó com el resultat d'un complet benestar biològic, psicològic i social, aquest article pretén aprofitar aquest sentit de salut per portar-lo a les intervencions que fem des del treball social, que podríem definir com a “intervencions pel canvi social”.

Si entenem el treball social com una professió que treballa per a la consecució del canvi social, entès aquest com aquell dirigit cap a la millora en el benestar de les persones, grups, comunitats; i, si partint d'aquesta visió biopsicosocial de la definició de l'OMS, incloent-hi la part cultural (conjunt de creences, valors, pràctiques que es construeixen socialment, formant la cultura), avançarem cap a un enfocament biopsicosociocultural (Ramírez de Goicoechea, 2010) de la intervenció social, que ens permetrà no caure en intervencions mecanicistes.

De posicions mecanicistes a arguments sistèmics més complexos

Des de l'època de la Il·lustració, si n'hi ha hagut un enfocament dins la recerca del coneixement que ha gaudit de l'estatus de “científic” ha estat el paradigma conductista, basat en la causalitat dels fenòmens socials, i en una perspectiva individualista, en el sentit que parteix de les accions individuals com a factors causals dels fenòmens.

Si agafem aquest paradigma per explicar les intervencions socials en treball social, podem dir que moltes intervencions estan basades en aquesta fórmula de causa- efecte i, permeteu-me, en el consegüent recurs en forma de prestació, servei, etc. que molts cops apareix com a la solució màgica per a resoldre la situació que volem “canviar”.

Des d'una visió biopsicosòciocultural, entenem els fenòmens com a englobats dins sistemes dinàmics complexos. Descartant qualsevol causa mecanicista, s'opta per entendre els fenòmens com a dinàmics, complexos (no previsibles), caracteritzats per a la seva capacitat auotopoietica (en el sentit que poden organitzar-se en l'àmbit intern i extern, readaptant-se segons les situacions exògenes que va vivint. Seria quelcom que podem lligar al concepte de resiliència).

Una visió biopsicosocial i cultural aglutina la idea de sistemes relacionats entre si, sustentada per la llei de què la totalitat no és la suma de les parts. És interessant aquest concepte dels sistemes dinàmics complexos i poder extrapolar-los cap a les possibles intervencions que podríem realitzar al nostre camp. Una visió biopsicosocio i cultural de les intervencions respon a una anàlisi dels fenòmens socials des d'una perspectiva holística i hermenèutica, on hem d'analitzar les situacions socials des de la importància, no tant dels fets en si, sinó de la imbricació en els diferents sistemes on estan englobats, i la interpretació i el significat que cada individu fa de la seva situació, i la que fem nosaltres com a observadors externs.

Entendre les situacions que rebem des de la certesa que no estem davant situacions monocausals, sinó que són el resultat de la relació d'elements biològics, psicològics, socials i culturals, i que units en un cronotopo (espai i temps) determinat conformen el fenomen que es presenta davant els tècnics. Malgrat sembli quelcom molt evident, mai hem de perdre aquesta idea quan estem atenent, ja que una perspectiva amplia del fenomen atès, ens pot ajudar al disseny d'intervencions no mecanicistes.

Treball en xarxa

Partint d'explicacions funcionals, on podem identificar aspectes manifests (aquells que els mateixos protagonistes identifiquen) i els latents (les explicacions que fa un observador extern de les situacions socials) podem relacionar aquests conceptes amb les demandes explícites i implícites, ja que quedar-nos en el fet evident, explícit, és perdre l'oportunitat d'anar cap a l'arrel del que és implícit, del que s'amaga sota la punta de l'iceberg.

Si dotem a les nostres intervencions d'una visió biopsicosocial i cultural, automàticament estem mostrant la necessitat del treball en xarxa, com a recurs potenciador de diagnòstics i intervencions que parteixen d'una visió holística de les situacions i que busquen un treball transversal que permeti la construcció d'un coneixement comú, i d'actuacions que es dirigeixin a les diferents esferes que comporten la vida de les persones. El treball en xarxa és el que ens pot guiar cap a l’àmbit biopsicosociocultural, com a context de les nostres actuacions.

Partir d'entendre el coneixement científic des d'una línia mecanicista, causal o per altra banda, des d'una visió holística, hermenèutica, transversal i en xarxa genera un tipus d'intervenció social d'un caire, o d'un altre.

La meva aposta està clara: partim de la necessitat d'una visió biopsicosocial i cultural de les intervencions socials en treball social, per tal d'aconseguir el nivell més alt de benestar social, entès aquest d'una forma integral, i que aglutina totes les esferes que teixeixen l'ontologia de les persones. Hem de cercar una visió global dels fenòmens amb l'objectiu de no caure en respostes mecanicistes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article