On són els joves? Conseqüències dels itineraris d'inserció 'low cost'

On són els joves que volem que participin en accions d'ocupació? Darrerament he escoltat aquesta pregunta més d'un cop en diferents cercles de professionals del camp de la inserció laboral.

Si tenim en compte les xifres dels joves que no continuen la seva formació un cop finalitzada l'etapa obligatòria i que tampoc s'incorporen al mercat de treball, hauríem de tenir totalment plens els programes d'orientació i de formació adreçats a aquests joves. I això no passa.

No són pocs els programes d'aquesta mena que tenen dificultats per omplir totes les places disponibles o per mantenir la continuïtat dels joves inscrits. Un dels motius d'aquesta situació és l'oferta d'itineraris low cost.

El low cost és un model de negoci basat en ajustar el màxim els costos. Per a fer-ho, el producte es descompon en totes les parts possibles, quedant el producte base per un costat i els diferents complements o extres per l'altre. En aquest punt, és el client qui triarà. El fonament de l'èxit del low cost es basa en descobrir a quins complements està disposat a renunciar el client a canvi d'un millor preu pel producte.

Quan aquesta lògica s'aplica als programes d'ocupació veiem la descomposició del programa en petits blocs d'activitat. Per exemple: taller de currículum, club de feina, píndola de mercat de treball, taller de competències bàsiques, TIC aplicades a la recerca, etc. Un cop aquí, s'estableix una dinàmica que posa al jove en el centre d'una lògica d'elecció que en realitat és una lògica de consum. Se l'abandona a la seva pròpia elecció, i les dificultats en la construcció de vincles amb el món passaran a ser culpa seva.

La diferència entre una lògica educativa i una lògica de consum és que mentre en la primera el jove és protagonista en la construcció del seu interès, d'allò que fa vincle amb el món, en la lògica de consum es busca l'elecció ràpida, és un subjecte a seduir per a un consum puntual. Desvinculat d'un projecte vital.

Un programa descompost perd la seva orientació general. La suma de tallers, mòduls o càpsules no donen compte de la globalitat de l'oferta. Del realment important. Perquè cada jove articuli una forma particular d'habitar en el món cal acompanyar-lo, orientar-lo i sostenir-lo. Justament els “complements” que cauen sota la lògica del low cost.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article