Regina de Reus

La tarda del 17 de setembre, la jove bibliotecària Regina Figuerola i Rebull, de 19 anys, estava treballant a la biblioteca del seu ateneu, el Centre de Lectura de Reus. La Regina ho feia amb passió i amb aquella voluntat que sempre explica la seva companya, la també bibliotecària Rosa Molas, d'apropar la cultura al poble. De fet, aquest ha estat un dels trets distintius del Centre de Lectura de Reus, al llarg de la seva dilatada i extensíssima història.

De cop, va tornar a sonar la sirena. Però la Regina, immersa en la seva tasca, en va fer cas omís. “Un moment, acabo de classificar aquests llibres, i marxo”, devia pensar. Ella era conscient que no es tractava de la sirena que sona a les escoles per anunciar l'hora del pati. Som l'any 1937, en plena Guerra Civil. Abans d'acabar la feina que estava enllestint, un parell de bombes es van colar a l'edifici, i en esclatar, van posar punt final a la seva jove vida.

Avui, 82 anys després, i aprofitant l'avinentesa de l'estrena del documental 'Ateneus: llavor de llibertat', la seva companya del futur, la bibliotecària Rosa Molas, ens parla d'ella en un nou homenatge a la figura de la qual potser n'hauria pres el relleu com a bibliotecària, el 1972, quan va començar a treballar al Centre de Lectura. Diem “potser”, si una Guerra Civil no s'hi hagués interposat enmig.

Quan ara, en ple 2019, i després de la publicació d'una sentència que torna a esmenar els nostres drets de representació política, i posa un punt i a part a la correspondència entre institucions per sempre, nosaltres recordem episodis catastròfics que es van produir per defensar, en aquell moment i salvant les distàncies, un anhel similar de poder decidir optar per un model democràtic més just i lliure a l'aleshores vigent.

Aquesta ignomínia ha vingut amanida amb un llistat de prohibicions emeses per la Junta Electoral Central arran de la convocatòria d'eleccions pel 10 de novembre al regne d'Espanya. Tampoc és el primer cop que veiem i patim la censura. Aquest atac a la cultura i el coneixement és el que vam sofrir els ateneus amb la invasió dels nostres espais per part de les tropes franquistes, i el nou ordre feixista que es va establir al regne d'Espanya amb la derrota de l'exèrcit republicà a la Guerra Civil (1936-1939). Una deriva totalitària a la qual desitgem que no hi hàgim de tornar a arribar, perquè no volem haver d'homenatjar més Regines Figueroles, màrtirs en actes de servei a la cultura del país.

És per això que cal preservar els drets col·lectius, i erigir-nos en guardians de la cultura. I no hi ha millor manera de fer això que sortint al carrer a expressar-nos amb llibertat per demostrar a tothom que volem ser un poble que viu la democràcia plenament. Els ateneus no haguérem existit si la ciutadania no hagués mostrat cap inquietud ni cultural, ni tampoc educativa, ni molt menys política. Siguem proactius a l'hora de defensar els nostres drets, si no, no hi haurà democràcia que valgui, i el 1937 tornarà a estar molt a prop.