Els joves que no estimaven els llibres

Un 34,6% de l'alumnat de 4t d'ESO de la ciutat de Barcelona no llegeix mai un llibre per plaer. Es a dir, més d'una tercera part dels adolescents barcelonins no llegeix mai novel·les, assajos ni poesia, a no ser que els hi demanin a l'institut. Aquest és un dels resultats de l’últim estudi ISCY project on hem participat el Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET), de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant quatre anys consecutius, hem seguit els itineraris de més de dos mil joves de la ciutat de Barcelona i, aquests dies, explotant les dades de les enquestes, a part d'obtenir més informació sobre els estudis que trien (tenint en compte el conjunt d’oportunitats que els envolten) o les feines que aconsegueixen, també hem après més sobre les activitats que practiquen durant el seu temps disponible, un temps lliure d'obligacions productives, com fer els deures, i de tasques reproductives, com cuidar als avis.

La pregunta que els fèiem any rere any era la següent: “Amb quina freqüència fas cadascuna d'aquestes activitats fora de l'escola?”. Llegir un llibre per plaer era un d'aquests ítems i les possibles respostes eren: “mai”, “menys d'una vegada a la setmana”, “una vegada a la setmana”, “gairebé cada dia”, “cada dia” o “cada dia més de dues hores”. La opció que guanyava per golejada era la primera, “mai”, amb un 34,6% de les respostes.

Si analitzem el resultat segons el sexe dels enquestats, observem una diferència significativa entre nois i noies. Dins d’aquest 34,6% de joves que no llegeix mai un llibre per plaer, un 64,3% son nois i un 35,7% son noies. En canvi, si ens fixem en les respostes “gairebé cada dia” i "cada dia", veiem com els percentatges totals baixen a un 12,9% i a un 4,4% respectivament. Tant en un cas com l'altre, aproximadament un 60% son noies i un 40% son nois. En definitiva, els adolescents llegeixen poc, i els nois menys que les noies.

Es tracta d’una evidencia rellevant des d’un punt de vista acadèmic ja que els beneficis de la lectura estan més que demostrats. Llegir és una activitat associada a un bon rendiment i a una alta vinculació amb l'escola. Tenir bones notes facilita continuar estudiant i, en conseqüència, permet obtenir més credencials educatives per competir dins del mercat de treball. Els joves amb menys recursos econòmics i culturals, que de mitjana treuen pitjors notes i abandonen els estudis abans que els seus companys d’orígens familiars més benestants, poden beneficiar-se més d'aquesta activitat cultural. Des del GRET, hem comprovat com certes activitats culturals (llegir un llibre per plaer n’és una d’elles) poden compensar el pes de l'origen social sobre l'assoliment escolar.

Més enllà dels beneficis acadèmics, se m’acudeixen altres motius per promoure la lectura entre els joves. El més obvi és el seu poder de distracció, de desconnexió de la rutina. Endinsar-se en una bona lectura obre portes a mons desconeguts, uns mons amb histories alienes que amplien la mirada del lector. També permet aprendre nou vocabulari i fer-ne un bon ús en diferents contextos comunicatius. A més, llegir llibres és una activitat d’oci que demana una actitud activa, de manera que estimula la reflexió, la imaginació i la creativitat. Son aquestes capacitats les que ajuden a ser individus crítics, menys adoctrinables i amb més poder de decisió sobre el futur d’un mateix. Per tots aquests motius, considero que les famílies, l’administració pública i les empreses culturals han de continuar insistint per aconseguir que més joves agafin un llibre, o el descarreguin per internet, ni que sigui “menys d’una vegada a la setmana”.