I les famílies què?

Un tema molt recurrent dels diferents serveis que treballem amb infants, joves i famílies amb vulnerabilitat és la necessitat d'atendre a les famílies.

Des de diferents serveis socials, sanitaris i educatius com: CDIAP, CSMIJ, Escoles, Instituts, UEC , Centres Oberts... existeix com un mantra referent sobre què podem fer per millorar la intervenció amb les famílies.

Tots estarem d'acord que per poder millorar l'atenció d'infants i joves caldria poder aconseguir l'assistència primer i després la participació de les famílies.

També es veu que quan el sistema educatiu convoca o promociona activitats amb o per les famílies normalment les que assisteixen no són precisament les que més ho necessiten. De fet moltes escoles amb col.lectius més vulnerables no tenen ni Associació de Famílies ( AMPA) que participin en la vida escolar.

I aquesta no assistència i no participació és un dels problemes de l'atenció de les famílies amb infants i joves més vulnerables. Qui no ha escoltat alguna vegada:  “amb aquesta família no es pot treballar”, “segur que els pares són els responsables dels problemes d'aquests nens”, “els convoquem i no venen”...

Cada cop més existeixen recursos complementaris a diferents serveis que són Serveis d'Atenció a Famílies (ja siguin SOAF, SAF, SAFE...) i això és una bona notícia, ja que es potencia la necessitat de poder fer intervencions sobre les famílies. De fet que la teràpia sistèmica sigui el corrent amb més incidència sobre la formació dels professionals de l'àmbit social i cada cop més des de l'àmbit educatiu també és un bon indicador d'aquesta sensibilitat i d'aquesta mirada envers el treball familiar.

Una cosa està clara des de tots els àmbits que treballen amb infants i joves tenen cada cop més una mirada comunitària i sistèmica. I volen implicar a l'entorn familiar en el seu pla de treball.

La necessitat d'aconseguir millores en les vides d'aquests infants i joves ens marca l'objectiu treballar i donar poder a aquestes famílies. Des d'un posicionament d'acompanyar i de compartir la seva situació sense culpar ni jutjar. Establir una bona aliança i entendre la seva realitat des del seu llenguatge i des del seu món és el punt clau per poder acompanyar a les famílies.

A la nostra cultura mediterrània és molt important les trobades familiars i socials envers un dinar o sopar, les festes de Nadal són un bon exemple on aquest ritual té molta importància. El l verb acompanyar prové de company, del baix llatí companio, -onis, “que comparteix el pa”, per tant, poder acompanyar a aquestes famílies al voltant d'un esmorzar o d'un berenar té molt sentit cultural.

Per tal d'assegurar l'assistència activa i participativa de les famílies per fer sessions grupals al voltant d'una taula amb menjar és un bon sistema.

De fet, en moltes ocasions, les mateixes famílies participen activament en aquesta elaboració del menjar. Això que pot sembla poc “formal” és l'espai on les famílies es troben més predisposades a establir un vincle de confiança amb “experts” que els acompanyaran en aquesta capacitació parental.

Aquesta intervenció grupal al voltant de menjar aconsegueix vèncer resistències i provocar una situació més favorable a la comunicació i a establir un entorn de confiança.

Hi ha moltes experiències en l'àmbit més social i de lleure amb aquesta manera de treballar amb les famílies. I cada cop des dels àmbits més formals (com l'educatiu i el sanitari) s'hauria de poder potenciar aquest tipus de sessions.

Un pas més enllà d'aquesta metodologia és que els infants i joves siguin també persones actives en l'elaboració del menjar. Un intercanvi de rols, donar un paper més actiu als joves i més passius als cuidadors (especialment a les mares). Incidir en un paper més actiu als pares (homes). Això ja és, en moltes ocasions, l'objectiu principal de la capacitació parental i de les teràpies familiars.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article