Impacte del nou pla d’igualtat al Tercer Sector

Si ens preguntem quines han estat les raons d'aquest Pla, al seu preàmbul s'enumeren una sèrie de factors que, malauradament, cadascun d'ells justifica aquesta iniciativa. Es parla de l'existència de la bretxa salarial, del sostre de vidre, de la minsa presència de dones en llocs directius i amb poder de decisió, del tractament de la imatge de les dones als mitjans, i de la vergonya per la punyent xacra de la violència masclista, que encara són ben presents a la nostra societat. Aquestes realitats fan imprescindible l'execució d'una política intensa i compromesa, per la defensa dels drets de les dones.

El Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere del govern de Catalunya (2019-22), proposa la igualtat efectiva de dones i homes realitzant el desplegament de la Llei 17/2015, que en el seu preàmbul defensa el dret fonamental de la igualtat de les dones, considerant que és una necessitat essencial en la nostra moderna societat democràtica l'eradicació del sistema patriarcal androcèntric i sexista. El Pla doncs, vol ser l'instrument d'aplicació de la llei, i determina els objectius i les mesures de caràcter transversal que s'han d'aplicar per garantir l'equitat de gènere, sense oblidar donar compliment al mandat establert a l'article 84 de la Llei 5/2008, per la lluita de la violència contra les dones i infants.

En aquest sentit, els principis rectors d'aquest pla contemplen la implicació del conjunt de la societat, és a dir, de tots els àmbits de la vida personal, familiar, laboral, política, i social, des de la transversalitat, amb un abordatge integral es proposa construir una societat integradora, on la participació política i social permeti aconseguir l'apoderament de les dones, la paritat, l'eradicació de la violència masclista, l'equilibri entre el treball de mercat i el treball domèstic i de les cures, la justícia social, i evidentment, l'eliminació del llenguatge sexista.

A partir de la sintètica descripció dels grans temes que s’aborden, voldria fer algun comentari sobre algunes qüestions que la seva lectura em planteja, en especial pensant en el seu procés d'implementació.

És veritat que aquest pla ha comportat un gran treball d'estudi per un millor coneixement de la realitat, i es posa de manifest un gran esforç per a fer propostes d'actuació a fi d'aconseguir els objectius fixats, però caldrà veure com s'avalua la seva aplicació, i quin és l'impacte aconseguit, perquè malauradament, aquest aspecte no es té gaire present, i el text tampoc concreta els indicadors i el model avaluatiu a seguir.

També s'apunta en la necessitat d'una intervenció en el mercat laboral per aconseguir la qualitat en l'ocupació en la qual l'equitat de gènere sigui un factor determinant. Aquest factor és importantíssim per eliminar moltes de les desigualtats existents, però creiem que aquest objectiu va més enllà del què apunta el pla, doncs és obligat un canvi radical del mercat del treball. I en conseqüència, cal abordar la modificació de les darreres reformes laborals per tal que la precarització i l'explotació desapareguin, i per tant, és un repte que supera les mesures específiques que es contemplen al pla. Tot i que no es poden obviar les concrecions que fa en accions a favor de l'equitat, de l'eliminació de la bretxa salarial, la no discriminació en les carreres professionals, ni en l'exercici de llocs de responsabilitat i direcció.

És evident que els reptes plantejats tenen un primer i principal escull a vèncer. Es tracta que els poders públics disposin de majors recursos econòmics per impulsar nous serveis i noves polítiques sustentades per una major inversió, i també, és necessari una millora en la política de recursos humans que signifiqui l'apoderament i capacitació dels professionals per a portar a terme la transformació que es desitja promoure.

És un pla ambiciós perquè es fixa com a objectiu la integració del valor de la participació femenina en tots els àmbits de la societat, valorant l'associacionisme com una via per aconseguir-ho, i per tant, el tercer sector pot ser un motor molt efectiu i potent per a assolir uns òptims nivells de participació. En aquest sentit, es percep una certa feblesa amb relació al reconeixement de la seva funció i capacitat transformadora d'aquest. Considerem que el sector social es caracteritza per ser clarament un sector feminitzat en les seves bases, que no manté la mateixa proporcionalitat als nivells alts de responsabilitat i direcció, per la qual cosa és necessari que l'associacionisme femení i l'Administració vagin de la mà en la tasca a favor de la igualtat, establint mesures que facilitin la seva actuació en benefici de l'equitat i el benestar de tota la societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article