La formació com a generadora d'oportunitats al tercer sector

Les creixents desigualtats socials de l'entorn marquen un canvi d'era per a les entitats del tercer sector social, que es troben amb majors exigències i una reducció de recursos. Aquest escenari requereix que les entitats fins i tot s'hagin de reinventar per donar resposta a les noves necessitats socials. En aquest sentit, la formació dels professionals remunerats i voluntaris de les organitzacions obre grans oportunitats, sempre que aquesta formació estigui integrada en l'estratègia organitzativa i compleixi amb uns criteris de qualitat i suficiència per tal que sigui eficaç i generi resultats.

Un recent estudi en el marc d'una tesi doctoral en la qual hi han participat més de 172 entitats del tercer sector social català constata que cal continuar millorant la qualitat de la formació per poder abastar els reptes de les entitats, apostant pel desenvolupament de les persones. Segons aquest estudi, el 23% de les entitats petites i mitjanes i el 71% de les grans disposen d'un pla de formació (formal i sistemàtic). És necessari reforçar una formació pel sector que sigui estratègica, proactiva, orientada a la innovació social i a la transformació digital. Es necessita formalitzar processos com ara una detecció de necessitats formatives més instrumentalitzada i una avaluació de la transferència de la formació al lloc de treball.

També es constata la necessitat de potenciar la suficiència de la formació. Les polítiques existents que donen suport a la formació a les organitzacions revelen que s'atorga major rellevància a la formació del personal contractat que al voluntari: rep formació anualment el 60% del personal remunerat i el 39% del voluntari. El personal més format és el tècnic d'intervenció, el 54% del qual es forma, mentre que la direcció i els comandaments intermedis ho fan en un 40%, i només es forma un terç del personal auxiliar.

A més, el finançament de la formació és insuficient per cobrir les necessitats formatives i es dona una baixa optimització dels fons derivats del crèdit de la formació programada: menys d'un terç de les entitats petites, la meitat de les mitjanes i la majoria de les grans l'utilitzen, i cal tenir en compte que més del 70% de les entitats del sector són petites i mitjanes. Alguna de les causes són la complexitat d'utilitzar aquest fons, i que petites i mitjanes no tenen capacitat de disposar d'una estructura destinada a aquesta finalitat.

Les millores de la formació al sector s'han de basar en tres pilars fonamentals:

El primer, la formació al llarg i ample de la vida. Aquesta és una de les principals polítiques de cohesió social, i encara ho és més en el tercer sector, quan l'impacte és cap a la societat i els col·lectius més vulnerables.

El segon, continuar reclamant una formació professional més integral i flexible que abasti tots els subsistemes de la formació professional formal i no formal, d'oferta de demanda, per tal d'oferir un accés a una formació més equitativa i dins del sistema de qualificacions i competències professionals.

Finalment, el tercer: la formació a les entitats no es pot deslligar de la realitat que pateix el tercer sector, de la seva manca de recursos, del baix reconeixement social i d'un conjunt de polítiques laborals febles. Tampoc no es pot desvincular de les polítiques de contractació pública a les quals estan adherits gran part d'aquests professionals de l'acció social.

L'estudi conclou amb més de 80 propostes de millora per implantar a les entitats i als diferents agents públics i privats, entre les quals enfortir el lideratge de les entitats de segon i tercer nivell per reforçar una formació estratègica; crear una major comunicació entre els centres de formació i les entitats per impulsar una oferta formativa més especialitzada; implantar un quadre de comandament del sector que permeti definir indicadors de mesura de la formació per potenciar la presa de decisions cap a una formació que generi impacte; o generar plataformes virtuals per generar bones pràctiques que facilitin l'aprenentatge compartit formal i informal, potenciant metodologies més ajustades als temps actuals i a la diversitat que integren les nostres entitats socials.