Què fer després del confinament educatiu? Lleure educatiu


En la situació actual de confinament social, moltes persones pensen que les activitats de lleure educatiu —com les colònies, els casals, les rutes i els campaments— han d’esdevenir un espai educatiu on totes les persones siguin incloses, i puguin complementar la tasca que es realitza a l’escola, sobretot ara que els infants, especialment els que es troben en una situació de vulnerabilitat, poden patir, estant a casa, certa desigualtat respecte l’acompanyament escolar, per no tenir recursos o perquè les famílies o tutor no en poden fer un seguiment adequat.

Cal dir que les activitats de vacances ja són, per si, espais educatius. Sabem que les activitats de lleure educatiu ajuden a millorar l’èxit escolar de persones en situació vulnerable. Dins d’aquestes accions, es treballen un seguit de competències que són clau per desenvolupar-se com a persones, tal com es veu a la publicació de l'Aliança Educació 360 basada en la proposta de competències de la UNESCO per a la ciutadania del 2030. Dins “de la competència social i cívica destaca la feina realitzada pels equips educatius de les entitats de lleure amb relació a la igualtat de gènere, el respecte cap als altres i a la diversitat cultural”, com afirma la doctora Morata.

Un dels trets distintius de les activitats de lleure és la inclusió i la seva accessibilitat per a tothom. Les primeres colònies al S.XIX ja tenien aquesta missió de donar accés a persones vulnerables a activitats saludables i de contacte amb la natura. Però és cert que, en l’actualitat, durant el curs, la participació en activitats de lleure no sempre és del tot diversa, tot i que cada vegada hi ha propostes d’esplais diaris per poder donar suport a la tasca educativa de l’escola a tots els infants.

L’estiu podríem dir que és el moment de l’any on més es bequen a infants per poder accedir a activitats de casals, colònies, rutes o campaments des d’entitats públiques. Però, a banda, algunes entitats generen campanyes pròpies perquè tots els infants puguin participar d’aquesta experiència. Per això, l’estiu és l’època on més infants passen per les activitats de lleure educatiu.

Així i tot, està clar que en la situació en què vivim, on els infants poden deixar d’anar a l’escola durant un temps, el fet de poder accedir de manera generalitzada a aquestes activitats de lleure educatiu és clau i segurament necessari. La preocupació, però, podria estar en dos aspectes. Per una banda, poder planificar de manera conscient aquest treball que es realitza des de les activitats de lleure educatiu, donant valor a l’aprenentatge competencial. Moltes vegades ho fem de manera natural i el fet de fer-ho present en les activitats ajudarà a donar més valor a allò que fem. I el segon aspecte seria poder fer més accessibles aquestes activitats a tots els infants, fent que puguin gaudir d’aquesta experiència i esdevenint un estiu inclusiu 100%.

En aquest aspecte relatiu a la sistematització i millora de la conscienciació a l’hora de planificar l’impacte del lleure educatiu en la millora de les competències, té especial rellevància tot el que es fa d’acord amb l’aprenentatge i entrenament de competències expressives i artístiques, així com l'accés a la cultura i a la producció cultural. Aspectes íntimament relacionats amb la pràctica del lleure educatiu però que, en una situació de limitació de la llibertat de moviment així com de privació de la llibertat, són d’especial rellevància.

Moltes activitats a les quals s’ha convidat a participar en línia aquests dies, per part d’entitats de lleure o d’oci socioeducatiu, van encaminades a respondre a la canalització de l’expressió i de l’emoció d’estar confinats a casa. Una situació, aquesta del confinament, inèdita, no ja per una generació, sinó per almenys tres generacions. És per això que aquesta excepcionalitat és una ocasió per poder continuar treballant les competències expressives i artístiques, des de la intimitat de la llar o l’habitació, amb la creativitat com a motor per seguir fent els infants competents en la gestió de l’emoció, de la frustració, de la creació de significat i de la comprensió de les emocions.

En el 37è període de sessions de l’Assemblea General de Nacions Unides, el 2018, la relatora sspecial sobre els drets culturals confirmava aquesta necessitat i relacionava a les seves conclusions, d’una forma clara i evident, l’acció artística i cultural amb la capacitat reflexiva, crítica, de creixement personal, de superació de dificultats, de prevenció d’exclusió social, el respecte a la diversitat cultural i altres valors pro socials: “Donada la naturalesa de l’activitat estètica, les iniciatives culturals poden realitzar aportacions sòlides i singulars a la creació, el desenvolupament i la preservació d’unes societats que siguin més respectuoses amb els drets humans”.

També parlava del poder transformador de l’art, vinculant-lo al treball sensorial des de les emocions que ajuda a entendre la complexitat i a construir significats i impulsar l’apoderament ciutadà: “Les pràctiques artístiques i culturals poden oferir unes experiències constructives i no coactives, de creació de significats i apoderament que ajudin a complir una gamma més àmplia d’objectius de drets humans”.

Seguim, doncs, incidint en aquesta línia redistributiva i inclusiva del lleure educatiu, tant en l’època vacacional com en l’actualitat i els mesos que ens precedeixen, reforçant les competències socials i ciutadanes, així com les emocionals des de les capacitats expressives i artístiques. Per tot això, hem de partir de la feina que porten fent totes les entitats de lleure educatiu, sociocultural, de treball expressiu, artístic o cultural... perquè segur que donaran respostes a les necessitats que emergeixen d’aquest confinament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article