El sector social ha pecat de poc comunicatiu i digital?

En moments així és quan ens adonem que el tòpic és una realitat. Fins i tot, inclús, una necessitat. Prevenir és millor que curar. I tant! I no, ara no parlo de sanitat, on aquesta frase agafa la seva màxima expressió, sinó que em refereixo a un aspecte sens dubte menor, com és la comunicació. Tot i això, important i vital també, ja que com millor flueixi, més beneficis aporta en tots els aspectes de les nostres vides.

Amb la situació del confinament a causa de la Covid-19, ens hem adonat de moltes coses. També al sector social. Hem notat que, comunicativament, estàvem fent tard a la cita amb la transformació digital. Potser per la creença limitant que la digitalització no va de la mà dels aspectes socials. Prejudicis? Com no, inevitables! Som humans. Si bé és cert, en els últims anys, el sector ha fet un pas endavant i certs esforços en incorporar una comunicació més actual, però aquests últims dies ens hem adonat que no estàvem preparats. Ni per una situació com aquesta ni pel futur immediat, que el maleït virus ja ha convertit en present. Sí, és el moment de fer crítica, comunicativament parlant, i veure que ens havíem relaxat per allò de pensar que tanta modernitat no conjuga amb un àmbit tan humà. Fet que em porta a una reflexió: hem pecat de supèrbia?

Sigui el que sigui, la qüestió és que ens estem posant les piles. En menys d’un mes, hem sentit l’obligació de tornar-nos més comunicatius que mai des d’eines que no havíem utilitzat ni imaginàvem que podrien formar part del nostre dia a dia. Hem hagut d’organitzar reunions entre entitats per veure com podíem, de manera urgent, continuar la rutina amb la menor afectació possible i així seguir donant als nostres usuaris, pacients o joves la millor atenció. La reacció ha estat molt positiva, i és d’aplaudir. No hem tirat la tovallola i hem encarat la situació per seguir a prop humanament dins la llunyania física. I és en aquest metre i mig de separació, o cadascú des de casa seva, on hem vist la importància de la comunicació digital. De tot el que ens pot proporcionar. I no només en el tracte directe amb els nostres, sinó també en les metodologies de feina o a l’hora de construir equip.

Aquesta revolució dins del sector social no és una conjuntura. Aquesta revolució tecnològica i comunicativa ha vingut per quedar-se. Hem de pensar de manera estructural i incorporar-la per sempre. Seria un error caure en el parany que això ens servirà per salvar aquests mesos de crisi. Per dues raons. La primera, perquè donat el cas que es presenti una altra situació similar, tornaríem a trobar-nos indefensos i amb una capacitat de reacció igual de lenta. I la segona, pel fet que si incorporem bé tots els beneficis que aquesta ens aporta, sense que mai treguin protagonisme a la nostra veritable essència, ens ajudarà precisament a potenciar-la encara més, i a arribar a més i més persones amb major qualitat. Una qualitat que mai negociem en el tracte humà, i que tampoc ho hauríem de fer a l’hora de comunicar. Per tant, aprofitem-nos de totes les eines que tenim davant per esprémer-les de la millor manera possible, sense deixadesa i amb sentit crític.

Només així podrem dir de veritat: benvinguts totes i tots a la transformació digital i comunicativa del sector. Som a temps. I ho estem fent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article