La vulnerabilitat que ens interconnecta

En aquests dies de confinament, òbviament hi ha moments que em costa pensar i confiar en el futur. De la nit al dia he hagut d'anul·lar bona part del que havia planificat i la meva vida ha deixat de ser tal com era. Així, de sobte, sense haver-ho escollit, sense haver-ho pogut preveure, sense haver pogut fer res per impedir-ho.

Tot plegat em fa sentir immensament vulnerable, em recorda que el que jo vull o puc anticipar és només una petita part de la pel·lícula i que les nostres vides estan regides molt sovint per forces i misteris que ens transcendeixen i que no pregunten, actuen.

Vulnerabilitat, una paraula que està a l'ordre del dia. Forma part d'articles i inclús de discursos polítics. Una paraula que representa quelcom que la societat occidental capitalista, racista i patriarcal ha volgut negar: que els éssers humans, els països, les espècies no som autosuficients, ens necessitem les unes a les altres, som interdependents. La il·lusió que ha venut el sistema capitalista (i que moltes hem comprat) que podem accedir a tot el que necessitem amb diners s'ha esvaït aquests dies en un tres i no res.

Els diners no ens fan independents de les altres, de les nostres comunitats, de la natura, de l'univers. Tampoc ens fa autosuficients augmentar la nostra autoestima o creure en nosaltres mateixes. Un altre gran malentès o engany que el sistema ha promogut. Cultivar amor cap a una mateixa i capacitat de connectar amb les profunditats individuals no ens allibera dels altres, en tot cas ens ajuda a no establir relacions tòxiques i a estimar millor, això és tot (que no és poc).

No hi ha res que ens pugui fer estalviar la relació amb l'altre i la diferència, la necessitat de ser estimades, tampoc no és possible escapar del dolor, tampoc de la mort que ens arribarà, un dia o altre, a totes sense excepcions. No és possible seguir-nos desresponsabilitzant dels nostres impactes sobre la resta de persones i sobre el medi, perquè nosaltres som els altres i el medi som també nosaltres.

Obrir la porta a la vulnerabilitat vol dir obrir la porta a una idea que, paradoxalment, és molt poderosa: estem interconnectades, som part d'un tot, ens afectem, no estem soles.

Des de Fil a l'Agulla, fa deu anys que ajudem persones, organitzacions, col·lectius, escoles, administracions i a nosaltres mateixes a saber-nos vulnerables i, no només això, fa una dècada que reivindiquem que en la vulnerabilitat hi ha saviesa, hi ha la clau que ens pot ajudar a sortir de situacions com l'actual, on el cervell i la racionalitat, bàsicament col·lapsen.

Perquè en el fons, vulnerabilitat és sovint el nom que posem a l'experiència que tenim quan necessitem ajuda, quan volem connexió. Visca la vulnerabilitat! Que té el potencial d'humanitzar-nos, d'apropar-nos (tot i el confinament). És la vulnerabilitat la que ens pot fer canviar de paradigma i entrar en una era on ens sabrem part del tot i, des d'aquest sentiment i aquesta certesa, serà impossible no posar les persones, el benestar i la sostenibilitat de la Terra al centre.