La sublevació contra la idea de raça

Tothom està opinant lliurement sobre l’assassinat de George Floyd sense entendre que no ens rebel·lem contra un policia, un vídeo o un sol assassinat. Ens rebel·lem contra el racisme. Ens aixequem contra aquest sistema de dominació estructural i la violència que categoritza el nostre marc cognitiu, sistema socioeconòmic i política global. Ens organitzem per denunciar la manca de sobirania dels països no-occidentals i la devaluació d’aquests mateixos. 

I no hauríem de fer repost al vídeo a les xarxes i sortir-ne com a justiciers. No hem de normalitzar aquest tipus d’agressions. Si el vídeo no hagués estat gravat, la violència i la injustícia hauria estat la mateixa. El vídeo, així com la reacció de la població, ha estat el detonant de la nostra frustració en un moment d’egoisme i tirania. 

Sortim a reportar un sistema que ens exclou i margina com a éssers humans, ens nega el dret a la ciutadania, ens violenta i ens redueix a la corporeïtat. Sortim per posar fi a la materialització de la nostra identitat. Sortim per parar amb tal fal·làcia democràtica i llibertaria. Les persones racialitzades no demanem únicament l’empresonament del policia. Reclamem la nostra autonomia. Reclamem la nostra humanitat, cultura i economia. Demanem democràcia i justícia, no el que és als governs. 

Així mateix, el tema transcendeix fronteres i no parlem únicament de racisme als EUA (país construït plenament sobre el racisme). El racisme el patim constantment a Catalunya (com, per exemple, comparant la nostra sublevació amb la independència catalana): polítiques migratòries, CIE, discriminació laboral o d’habitatge, etc. Pertànyer a una raça és sempre motiu de discriminació pel benestar occidental. Es necessita aquesta desigualtat que comporta la divisió racial del treball. 

Com a societat cal mirar-nos bé al mirall. Tots som racistes i ja no podem estar callats. Sortim al carrer i cremem contenidors per reclamar la injustícia que implica la idea de raça. Així mateix, la violència serà sempre al poder, no a les protestes. Les grans corporacions de la comunicació, en anomenar-nos violents, l’únic que fan és contribuir a aquest sistema racista i a aquesta fallida democràtica.

Si volem democràcia cal lluitar per ella. Cal pensar críticament. Cal aixecar el cap dels mòbils i sortir als carrers. Democràcia no és només anar a votar. Amb certes ideologies al poder ja en tenim la prova. No hi haurà mai democràcia amb la idea de raça. El poder no és sempre legítim i el nostre sistema socioeconòmic mai serà just. Si encara cal lluitar per la llibertat, també hauríem de pensar quant de racional és el sistema actual. I ara tenim més temps i imaginació que mai per fer-ho.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Alejandro Premià de Dalt
1.
Entenc que la ràbia encesa per la mort de George Floyd, de raça negra, impulsi a escriure pensaments que no han aparegut amb altres morts igual d'injustes. No comparteixo la idea de descarregar la ira amb més violència, això només portarà enfrontaments, destrosses inútils, detencions i més agressivitat per les dos parts.
Cert és que al món occidental hi ha molt racisme cap a les ètnies no blanques, per sort cada vegada menys, i això no s'arreglarà amb disturbis al carrer. Manifestacions solidàries silencioses i multitudinàries als carrers, com la que va succeïr amb Miguel Angel Blanco per posar un exemple, farien el mateix efecte i conduiriem a la societat a una millor convivència entre persones iguals amb trets diferents.
  • 2
  • 0

Comenta aquest article