La sublevació contra la idea de raça

Tothom està opinant lliurement sobre l’assassinat de George Floyd sense entendre que no ens rebel·lem contra un policia, un vídeo o un sol assassinat. Ens rebel·lem contra el racisme. Ens aixequem contra aquest sistema de dominació estructural i la violència que categoritza el nostre marc cognitiu, sistema socioeconòmic i política global. Ens organitzem per denunciar la manca de sobirania dels països no-occidentals i la devaluació d’aquests mateixos. 

I no hauríem de fer repost al vídeo a les xarxes i sortir-ne com a justiciers. No hem de normalitzar aquest tipus d’agressions. Si el vídeo no hagués estat gravat, la violència i la injustícia hauria estat la mateixa. El vídeo, així com la reacció de la població, ha estat el detonant de la nostra frustració en un moment d’egoisme i tirania. 

Sortim a reportar un sistema que ens exclou i margina com a éssers humans, ens nega el dret a la ciutadania, ens violenta i ens redueix a la corporeïtat. Sortim per posar fi a la materialització de la nostra identitat. Sortim per parar amb tal fal·làcia democràtica i llibertaria. Les persones racialitzades no demanem únicament l’empresonament del policia. Reclamem la nostra autonomia. Reclamem la nostra humanitat, cultura i economia. Demanem democràcia i justícia, no el que és als governs. 

Així mateix, el tema transcendeix fronteres i no parlem únicament de racisme als EUA (país construït plenament sobre el racisme). El racisme el patim constantment a Catalunya (com, per exemple, comparant la nostra sublevació amb la independència catalana): polítiques migratòries, CIE, discriminació laboral o d’habitatge, etc. Pertànyer a una raça és sempre motiu de discriminació pel benestar occidental. Es necessita aquesta desigualtat que comporta la divisió racial del treball. 

Com a societat cal mirar-nos bé al mirall. Tots som racistes i ja no podem estar callats. Sortim al carrer i cremem contenidors per reclamar la injustícia que implica la idea de raça. Així mateix, la violència serà sempre al poder, no a les protestes. Les grans corporacions de la comunicació, en anomenar-nos violents, l’únic que fan és contribuir a aquest sistema racista i a aquesta fallida democràtica.

Si volem democràcia cal lluitar per ella. Cal pensar críticament. Cal aixecar el cap dels mòbils i sortir als carrers. Democràcia no és només anar a votar. Amb certes ideologies al poder ja en tenim la prova. No hi haurà mai democràcia amb la idea de raça. El poder no és sempre legítim i el nostre sistema socioeconòmic mai serà just. Si encara cal lluitar per la llibertat, també hauríem de pensar quant de racional és el sistema actual. I ara tenim més temps i imaginació que mai per fer-ho.