Una nova oportunitat davant una nova realitat

Tot just fa tres mesos, en l'inici del període de confinament, vaig escriure un article que incorporava aquest paràgraf: En tot cas, aquesta situació de confinament acabarà, esperem que més aviat que tard, però el que haurem d'afrontar de veritat és el món que ens quedarà d'aquí a poques setmanes. Ben segur que les situacions de patiment, de vulneració de drets, de pèrdues irrecuperables s'hauran multiplicat de manera exponencial. Per tant, ens hem de preparar per afrontar una situació molt dura, molt més dura que la mateixa crisi de pandèmia. Ens hem de preparar per donar el millor de nosaltres mateixos, de la nostra solidaritat i generositat, de les nostres capacitats sumatòries, per construir una nova societat on es prioritzi a les persones per sobre dels diners.

En aquell moment, ja anticipàvem l'aparició d'una realitat molt crua que, en aquests moments i després d'haver finalitzat el confinament, podem afirmar que està sent molt més crua del que podíem sospitar. Estem veient els resultats d'un virus que ha paralitzat el món. Evidentment, les pitjors conseqüències sempre les acaben pagant els mateixos: les persones més vulnerables de la nostra societat.

Malgrat tot, vull seguir mantenint oberta la porta a l'esperança i recolzar-me en el fet de donar el millor de nosaltres mateixos. Ara ha arribat l'hora. Penso que no podem parlar de retorn a una “nova normalitat” sinó que la realitat que ens trobem en aquests moments, possiblement té molt poc de “normal”. Es tracta d'una nova realitat, molt diferent de la precovid, que ens obre una nova oportunitat per fer les coses millor.

De fet, un dels missatges que estem sentint amb insistència és que en aquest rescat s'han de posar a les persones per davant de tot. No sé si l'experiència de la crisi del 2008 ens serà suficient a causa de la nefasta gestió de salvar els bancs per sobre de tot. Espero que hàgim après que els bancs, el capital o les empreses, sense les persones no són res ni serveixen per a res. Ara estem en el moment oportú per a canviar radicalment la mentalitat de la societat egoista i tancada en si mateixa, per a construir unes noves polítiques (socials, sanitàries, educatives, culturals, econòmiques, participatives, etc.), que posin a les persones en el primer lloc i, d'una manera especial, a les persones més vulnerables, amb menys recursos personals i amb menys oportunitats.

Hi ha sobre la taula moltes propostes concretes (habitatge, treball, serveis bàsics, rendes de ciutadania...,), totes elles molt atractives i constructives. Hi ha molts debats oberts, on es poden fer noves aportacions i on se'ns obren els ulls davant de tanta ceguesa. Però aquestes propostes necessiten una inversió econòmica per part de les administracions públiques que seran molt rendibles a mitjà i llarg termini. També s'ha d'acabar amb la despesa armamentística, amb la despesa destructiva i amb l'evasió de capitals, entre moltes altres coses.

Les oportunitats que es presenten a la vida s'han d'aprofitar i aquesta és la nostra oportunitat. Volem una societat diferent, més humana, més inclusiva, més tolerant, més respectuosa... i la seva construcció només depèn de nosaltres i de la nostra exigència a qui ens governa.