L'oci: foment de la integració dins la diversitat

El nostre vincle amb Fundació Ludàlia comença fa uns cinc anys una mica per casualitat. Algú ens va dir que els diumenges a Luz de Gas s'organitzaven sessions de discoteca adreçades, bàsicament, a joves amb discapacitat intel·lectual. Serà l'única vegada que utilitzaré aquests termes per referir-me a aquestes persones entre les quals està el meu fill Pol. M'estimo més parlar de capacitats diferents, que són tan legítimes i respectables com les de qualsevol altre ésser humà.

Doncs bé, un diumenge, com us deia, en Pol es va animar i va presentar-se a Luz de Gas i, curiosament, ell que és molt aficionat a la fotografia, va llegir que la Fundació Ludàlia, desconeguda per nosaltres en aquell moment, organitzava un taller sobre aquest tema. Es va entusiasmar, vam trucar al número que hi constava i vam concertar una entrevista.

Aquell dia la vida del Pol va fer un gir de 360 graus. Ens havíem passat gran part del temps centrats en el que podríem dir la seva “formació acadèmica” i cal dir que, amb esforç i voluntat encomiable per la seva part, va assolir uns objectius que no hauríem imaginat.
Però alguna cosa li mancava en el seu dia a dia; el Pol necessitava sortir els caps de setmana, tenir un grup d'amics amb qui divertir-se, fer excursions i viatges, poder accedir a activitats i llocs que mai havien estat al seu abast. En resum, li calia gaudir del seu temps lliure, ja que fins ara no havia tingut opcions i era vital per a ell.

I de sobte, ens trobem un matí del mes de gener al local de Ludàlia del carrer Balcells de Barcelona amb la Consol, fundadora d'aquest projecte. La connexió va ser tal que mai oblidaré aquell dia. Ens va explicar tot el que feien i els seus objectius centrats a oferir als nostres nois i noies la possibilitat d'incorporar l'oci a les seves vides i poder gaudir d'ell amb tot un ventall d'activitats diverses i a l'hora complementàries. La sentíem parlar amb aquell entusiasme i aquella convicció en el que deia que no podíem creure que el Pol, per fi, començaria a fruir d'un element bàsic per a la vida com és el lleure, un aspecte que, malauradament, presenta moltes barreres pels nostres fills.

A partir d'aquella trobada tot va ser diferent pel Pol. Va iniciar la seva formació laboral mentre esperava amb ànsia que arribés el divendres per anar a taller de fotografia (encara continua fent aquesta activitat) i el cap de setmana per sortir i impregnar-se d'experiències i vivències amb els altres joves i els monitors de Ludàlia.

Ludàlia ha passat a ser un referent en el món de l'oci i el lleure per als nostres joves; la fundació ha refermat la seva base, s'ha fet més forta i sòlida i els seus projectes s'han multiplicat. La seva feina com a entitat que impulsa l'oci entre persones amb capacitats diferents ha estat reconegut amb èxit en diverses ocasions per diversos organismes i entitats la qual cosa ens omple d'orgull a tots els que en formem part.

Però pensem, com ha arribat Ludàlia a assolir aquesta projecció? Ho tinc ben clar. Darrere hi ha un munt de persones que lluiten cada dia i es deixen la pell per defensar aquest gran projecte i que acompanyen i guien els nostres fills en cada activitat, en cada sortida, en cada viatge, cada diumenge a la Disco...

I és tan gran l'entusiasme que hi posen que impregnen de positivitat tot el que fan. Gràcies per fer que els nostres nois i noies siguin feliços, que puguin fer coses que sense vosaltres seria impossible. Gràcies a tots, des dels fundadors, Toni i Consol, fins als nous monitors que s'han incorporat. De ben segur les nostres vides i les dels nostres fills serien molt més tristes i apagades sense vosaltres.
Com diem sempre, podem estar orgullosos de formar part d'aquesta gran família que cada vegada és més gran i ferma. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article