La cura emocional, essencial per als que treballen amb joves en risc d’exclusió social

Encara avui hi ha poca claredat i desinformació en relació amb el món de les emocions. Fins i tot, es parla que vivim en una societat analfabeta emocionalment. Convé recalcar que, de manera constant, rebem estímuls que ens causen una tensió emocional. N’és un exemple els fets estressants del treball. En conseqüència, patim desequilibris emocionals, estrès, angoixa, irritabilitat, etc. Doncs bé, actualment, tots aquests fenòmens es presenten amb major prevalença i, a més, estan en continu augment (Bisquerra, 2016; Lapuente, 2018). Atesa l’alarmant situació vinculada amb la salut laboral, és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat social a través de l’alfabetització emocional (González i Puertas, 2018).

És important recordar que tots els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). A banda d’això, l’Organització Mundial de la Salut (2017) afirma que el benestar emocional és un dels dos aspectes més rellevants tant en l’edat adulta com en qualsevol altra franja d’edat. Per tant, esdevé necessari abordar aquest tema prioritari i transcendent per a la societat.

En el treball de fi de grau que he desenvolupat durant aquest curs acadèmic, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona. L’objectiu general del meu projecte era afavorir el benestar emocional dels professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d’exclusió social.

En primer lloc, es van identificar els factors —negatius i positius— que influeixen en el benestar emocional dels educadors. D’una banda, les dificultats inherents al perfil dels estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que afecten negativament als professors i que, a més, dificulten la tasca educativa. D’altra banda, un dels factors positius és el treball en equip i els vincles positius que s’estableixen entre professors; així com la satisfacció que els dona el treball que realitzen amb els joves i veure els seus progressos.

En segon lloc, també es van estudiar les necessitats formatives que presenten els tècnics del centre. Concretament, l’anàlisi de les dades mostra que és fonamental que rebin una formació inicial i permanent, relacionada amb l’educació emocional i la gestió de l’estrès, per tal que puguin afrontar satisfactòriament les situacions complexes que es troben a l’aula. En aquest punt cal destacar que aquests professionals viuen de prop històries de dolor i frustració, que són difícils de gestionar. Així doncs, és ineludible que sàpiguen canalitzar les emocions expressades pels seus discents.

En tercer lloc, es va realitzar una selecció acurada de diverses estratègies i tècniques que poden satisfer les necessitats i demandes d’aquests professionals, com el mindfulness, la respiració, el focusing o el diari emocional. Per posar un últim exemple, també es proposa la supervisió social, que és una manera d’atendre, donar suport i facilitar l’autocura dels professionals. Cal remarcar que el fet de practicar assíduament el conjunt d’estratègies i tècniques exposades permet desenvolupar competències socioemocionals; facilitant dur a terme una adequada resolució de conflictes, canalització de les emocions, gestió de situacions emocionals, aplicació d’estratègies d’afrontament, etc. Així doncs, s’afavoreix tenir un major control de l’estrès, gaudir d’un major benestar emocional i, al mateix temps, maximitzar la satisfacció personal i professional dels professors de l’escenari estudiat.

Per acabar, voldria ressaltar que amb els resultats obtinguts s’ha pogut percebre que és a la feina on es genera una part important del benestar o malestar que tenen les persones. Partint de la idea que els recursos humans són el factor d’èxit d’una organització, esdevé necessari atendre’ls i proporcionar-los-hi suport per garantir el seu benestar (Puig, 2017). Així doncs, l’educació emocional s’hauria de treballar durant tota la vida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article