Quan la pobresa també s’hereta

Un terç dels nens i nenes a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social. 430.900 infants que viuen en llars que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Una xifra que no ha parat de créixer en els últims anys, i que ara, amb la crisi actual, encara s'ha agreujat més i ha evidenciat la necessitat de prendre mesures urgents. Si no actuem amb contundència, combinant mesures temporals per pal·liar els estralls del coronavirus, amb mesures permanents que permetin lluitar contra la xacra de la pobresa infantil, la taxa d'infants en situació de pobresa podria arribar fins al 35% a finals d'any, segons una anàlisi de Save the Children.

La pobresa no és biològica però sí que és hereditària. Es tracta d'un problema estructural greu i una vulneració dels drets dels infants que, per desgràcia, estem normalitzant. Sovint oblidem que els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament dels nens i les nenes i aquesta pobresa que hereten els condemna i els nega les mateixes oportunitats. Una situació que colpeja sobretot les famílies monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones, i que afecta aspectes com l'alimentació, l'habitatge, l'educació i la salut.

Ser un infant pobre a casa nostra segurament no es correspon a l'estereotip de pobresa infantil que sovint té la societat en ment i que acostuma a associar-se a la pobresa de països en vies de desenvolupament. Els infants que viuen en situació de pobresa a Catalunya no demanen almoina pel carrer ni busquen menjar a les escombraries, però això no vol dir que tinguin cobertes totes les seves necessitats bàsiques. Molts d'ells no mengen adequadament, viuen en pisos compartits i insalubres, no tenen espai ni per jugar ni per fer deures i, molt sovint, viuen en un ambient familiar tens per culpa de la precarietat econòmica dels seus progenitors.

Les conseqüències de la cronificació d'aquesta pobresa té greus implicacions pel present dels infants i pel futur de la societat en general. La pobresa condiciona el desenvolupament socioeconòmic i la salut dels més petits; els nens i nenes més vulnerables tenen més dificultats per seguir a l'escola, tenen una alimentació desequilibrada i no tenen un espai segur on viure.

Com a societat no ens podem permetre que la pobresa deixi una empremta tan gran en els infants i els acompanyi tota la vida. Volem un futur ple d'adults pobres? Avui dia, i si no fem res per impedir-ho, el 80% dels nens i nenes que han nascut en una família sense recursos seran adults que viuran en situació de pobresa. No podem perdre més temps per curar un problema que és hereditari. El binomi infància-pobresa s'ha de trencar però per fer-ho és necessari un compromís polític i social que posi al centre del debat les mesures encaminades a trencar aquest cercle de la pobresa amb una inversió consegüent.

Som a temps de frenar la corba de la pobresa infantil a Catalunya però per fer-ho és necessari actuar urgentment. Calen mesures per a la protecció de la infància i l'adolescència, per això, una de les propostes de Save the Children és redirigir el pressupost de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) cap a la infància més vulnerable, ja que sense aquesta inversió, seguirà patint any rere any aquesta situació de pobresa. En aquest sentit, caldria transformar la RGC en prestació per fill a càrrec, una prestació complementària a l'Ingrés Mínim Vital (IMV)– aprovat pel govern espanyol durant l'estat d'alarma - que contribuiria a alleujar situacions de vulnerabilitat econòmica en aquelles llars amb presència de menors a càrrec.

Una altra mesura és que la RGC complementi l'IMV en aspectes puntuals que elevin el cost de vida. Considerant que l'habitatge constitueix la despesa principal de les famílies a Catalunya, resulta apropiat crear una prestació complementària d'habitatge per a totes les llars amb fills a càrrec beneficiàries de l'IMV.

La lluita contra la pobresa infantil ha de ser una prioritat i mesures com aquestes no són només una qüestió de justícia social sinó d'eficiència que ajudarien milers de famílies a seguir endavant. Sabem que perpetuar el model actual és més costós que solucionar-ho i també sabem que la pobresa infantil només es pot erradicar amb inversió. Perquè sense una prioritat política estem condemnant les futures generacions.