Persones grans: suport per al sanament emocional

El món canvia d'escenari cap a una nova realitat que s'està construint. El promotor d'aquest canvi, a escala planetària, ha estat la Covid-19 que ens ha visitat d'amagat i que ha atacat especialment a les persones grans.

També ha fet una forta estocada a l'economia i, subsidiàriament, també en l'àmbit del treball. Ens esperen uns mesos de difícil encaix per a moltes famílies que es situen al límit de la subsistència per un preocupant i dramàtic increment de l'atur i amb un país endeutat fins al coll, amb possibles retallades de les pensions, entre altres camps.

Mentrestant, el virus segueix agressivament present i complicant-ho tot. Semblava que s'havia mig adormit, però ha tornat a despertar-se i segueix amenaçant-nos amb força, i encara que ara també ha afectat persones joves, les de més edat segueixen ocupant el primer lloc en els llits dels hospitals i dels traspassos.

Per això avui us invito a fer, juntes i junts, una reflexió centrada en les persones gransque són les més vulnerables per la pandèmia. Voldria que ens apropéssim mentalment al seu context de vida i en les seves vivències emocionals actuals, i com ajudar a saltejar aquest episodi tan negre que els està tocant viure.

Hem de pensar que ara són persones amb menys consistència emocional que quan eren joves. Alhora, tots sabem que a mesura que avancem en edat, anem acumulant pèrdues diverses que van reduint els nivells de benestar i afegint més limitacions a les formes de vida.

Aquest bagatge físic i mental s'agreujà amb els mesos de confinament, quan les persones grans van haver de viure amb constants anuncis que milers de persones grans com elles morien en soledat i després d'un intens patiment, tot i que cal valorar la compassiva presència d'alguna infermera fent de suplent. Tot això creà i crea un estat d'ànim molt trasbalsat, amb sentiments de por, ansietat, angoixa, impotència davant del risc, i tristesa al veure's separats i separades físicament de l'entorn familiar i privats dels encoratjadors i càlids petons, abraçades i acaronaments, acompanyats de frases com un afectuós “t'estimem!”. Una situació molt pitjor en el cas de les persones grans que viuen en residències, com ja s'ha sabut.

Davant d'aquesta situació i d'aquesta experiència de vida difícil, hem d'intentar pensar què podem fer per ajudar-los a pair aquests episodis viscuts. Molts o som grans o tenim a la vora persones grans a qui estimem. Segur que volem intentar ajudar-los a refer el clima positiu que havien assolit.

Des d'Aula Actual, amb una llarga i diversificada experiència d'ajuda a superar estats mentals difícils, hem preparat per als nostres participants dels tallers d'entrenament mental, uns materials especialment pensats per la descongestió emocional de les vivències negatives que han hagut d'afrontar sense els suports habituals que els podia ajudar. Uns materials que també els farem accessibles en línia. Alhora, els impulsarem a fer un pla de superació de l'estancament o limitació de la vida social actual pel confinament, adequant bones experiències anteriors i afegint-ne de noves, a to amb la nova configuració de relacions socials.

Em plau compartir amb vosaltres com estímul per la creativitat de recursos, algunes idees d'ajuda que podeu aplicar-vos si sou grans i sobretot si teniu pares grans o persones d'edat sobre les que tingueu influència tal vegada professional i familiar. Aquests recursos us poden ser d'utilitat.

1. Afavorir el buidatge de l'angoixa i les pors que els hagi pogut generar la problemàtica que han viscut perquè no en quedin residus a l'inconscient. Alhora, ajudar-los a descobrir totes les possibilitats que tenen per tornar a fer coses que els aportin satisfacció i benestar.
2. Reforçar la seva autoestima valorant el coratge que va tenir per aguantar el confinament, assumint-lo amb fortalesa i resignació. Recordar-li que van saber acceptar com perdre temporalment moltes de les coses bones que abans gaudien tot i estar encongits pels sentiments de risc i d'incertesa.
3. En relació amb els fills i filles, remarcar-los ben explícitament,incloent-hi els nets i netes, l'amor profund que els teniu i com són d'importants per vosaltres: és un reforç que els estimula a voler seguir vivint.
4. Conscienciar-los que recuperin la il·lusió i l'esperança perquè podran tornar a gaudir de les coses que els produeixen satisfacció adaptant-les a les noves possibilitats. Entrenar-los en noves maneres de gaudir de bons moments.
5. Recomanem-los-hi mantenir la prudència: el virus ens segueix “festejant” amb insistència. Donem-los-hi la proximitat relacional possible. I encoratgem-los a seguir descobrint noves maneres de passar-ho bé a casa.

Finalment permeteu-me que fem un reconeixent al valor i la fortalesa de la nostra gent gran que ja van haver d'afrontar una postguerra –on la pobresa era el retrat més quotidià– i una dictadura difícil, havent-se de subordinar sí o sí a un model de societat autoritari, amb fortes penalitzacions a la discrepància, amb una educació convertida en adoctrinament dels postulats franquistes, fent una perversa reducció del rol i el valor de la dona subordinant-la l'autoritat d'home. Una generació molt lluitadora que va superar moltes etapes dures, i que ara els tocava gaudir d'una vellesa tranquil·la, que la Covid els ha robat parcialment o totalment.

Una generació que cal encoratjar a pensar que, amb tantes batalles guanyades al passat, aquest episodi negre de la pandèmia l'han de superar amb la nostra ajuda, preparació i estima.