Qui visibilitza la lluita ambiental a Catalunya?

Parlem sovint del fet que la societat ha fet una presa de consciència de que vivim en un estat d'emergència ecològica. Hem parlat fins i tot d'una nova generació de nadius ambientals, hem vist grans declaracions a cimeres pel clima, i acordats grans pactes econòmics amb la qualificació de “verds”.

Però també hem explicat aspectes ambientals que encara no han transcendit al gran públic. Notícies, que, tot i ser de plena actualitat en aquest 2020, no es presenten mai a l'agenda mediàtica. Per exemple, fa algunes setmanes us preguntàvem si éreu conscients que Catalunya no té un Departament de Medi Ambient.

Encara no hi ha massa transparència pel que fa a la difusió de notícies ambientals. D'una banda, ningú dubta que la conscienciació i l'educació ambiental són molt importants: per això es fan campanyes. Perquè quan la gent està informada, formada i conscienciada, pot adoptar hàbits més respectuosos. Però si la gent està ben informada, formada i conscienciada, també pot impulsar transformacions, demanar canvis i exigir rendició de comptes als seus representants. No plantejarem aquí teories conspiranoiques, però si hi ha una eterna precarització del sector de l'educació ambiental, aconseguirem fer arribar el missatge a tota la ciutadania a la qual “volem” arribar?

El 2017 es va aprovar la Llei catalana de Canvi climàtic. Preveia la creació de tres impostos sobre les emissions de CO₂: a 2020, després d'haver declarat fins i tot institucionalment l'emergència ecològica (2019), cap d'aquests impostos no s'ha aplicat encara. És més, el passat divendres es va aprovar una moratòria. Aquest impost havia de servir per incentivar la reducció a les emissions, i, a més a més, la quantitat recaptada s'invertiria en conservació de la natura. Perquè a Catalunya, com a la resta del món, la crisi climàtica està acompanyada d'una crisi ecològica: el 75 % de les espècies d'interès comunitari no tenen a hores d'ara assegurada la seva conservació.

Hem assistit a un debat públic, recollit pels mitjans, al voltant de la paralització de les polítiques ambientals? No seria un tema decisiu en la situació actual d'emergència climàtica i ecològica? És o no és molt greu que la premsa no faci la seva tasca d'informar la ciutadania de la situació ambiental? Ho tornem a dir: recordem que a 2020 Catalunya no té Departament de Medi Ambient.

La setmana passada va haver-hi a Europa un debat intens per l'aprovació de la Política Agrària Europea, que mobilitza ni més ni menys que el 40 % del pressupost comunitari. Resulta que els posts a Instagram de Greta Thumberg sobre aquest tema van assolir centenars de milers de “likes”. Però la premsa, catalana i estatal, novament, ho va ometre.

Greta Thundberg, una altra vegada? Sí, perquè la manera de produir aliments és actualment una de les causes que més impacta sobre el canvi climàtic i l'emergència ecològica, però també, afortunadament, la manera de produir aliments pot aportar algunes de les millors solucions.

Entitats ambientals de tota Europa estan molt enfadades amb la PAC aprovada perquè consideren, i considerem, que no està alineada amb l'European Green Deal, l’estratègia europea pel clima, ni amb l'estratègia From Farm to Fork, estratègia per a la sobirania alimentària, ni amb l'Estratègia per la Biodiversitat 2030, perquè no obliga els Estats membres a introduir objectius ambientals. Birdlife Internacional ha declarat que “el Parlament europeu vol l'extermini definitiu de la natura”; WWF diu que “ignora el Green Deal i porta endavant una PAC obsoleta” i Greenpeace creu que “signa la sentència de mort a petites explotacions agrícoles respectuoses amb la natura”.

També denuncien que a la PAC l'acompanya una gran operació de greenwashing. El comunicat oficial del Parlament europeu la presenta com a una “política agrícola més verda i més justa”, tot i que, diuen les entitats, la PAC continua afavorint subvencions a les empreses més grans (el 80% dels fons van al 20% de les empreses), a les que fan una agricultura més intensiva, ramaderia industrial, i a les que són les més responsables de la pèrdua de biodiversitat (ocells, insectes, pol·linitzadors...), de contaminació química dels aliments, dels sòls, dels aqüífers, amb la utilització de fertilitzants, pesticides e antibiòtics, i de maltractament animal. Hem vist els telenotícies recollir aquest debat?

Som conscients que a Catalunya existeixen poquíssims impostos ambientals que gravin els productes i les activitats causants de problemes ambientals? Som conscients que, per contra, es mantenen nombrosos incentius econòmics (perversos) en les polítiques agrícoles, energètiques, forestals, pesqueres, ramaderes, turístiques, etc. que generen efectes directes i indirectes negatius a la natura, el paisatge, el clima, etc.?

Ens hauríem de preguntar qui dóna visibilitat als conflictes ambientals que apareixen cada dia a Catalunya: a la Costa Brava, a l'Hospitalet de Llobregat o al Montseny, a les lleres dels rius i al mar, mobilitzant veïnat i associacions locals. Cada dia en sorgeix algun de nou.

Treballar per la natura vol dir treballar per la vida, i alinear totes les activitats de la societat cap a un equilibri eco-social. Per tant, vol dir treballar de forma transversal, des de la biologia, és clar, però també des de la cultura i l'economia, i per descomptat, des de la política.

Per aquests i molts altres motius, entenem que és molt important que les entitats ambientals ens reunim al Congrés SocioAmbiental de Catalunya aquesta tardor. Serà un espai on identificar problemes urgents i concretar accions prioritàries, definir passos i mesures a seguir, que, com a societat civil organitzada ens toca seguir fent. Perquè el tercer sector ambiental, de nou, hem d'empènyer, atesa la paràlisi que mostren, en matèria d'emergència climàtica i ecològica, polítics, gestors i mitjans de comunicació.

El Congrés espera les aportacions actives de les entitats socials i ambientals en els grups de debat que analitzaran biodiversitat, model econòmic, fiscalitat ambiental, governança ambiental, justícia i deute ambiental, educació ambiental, gestió de recursos naturals, residus, emissions, model alimentari, salut, ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, i reconeixement de les organitzacions socioambientals... Entitats, no hi podem faltar.