Un repte: per abordar la violència masclista cal transformar


Enguany, la crisi sanitària, social i econòmica marcada per la pandèmia de la Covid-19, ens ha sacsejat a totes, però està clar que no a totes per igual. Aquesta crisi està posant al descobert, i agreujant de manera més punyent que mai, les inequitats existents pel que fa a la distribució dels recursos, de les cures i dels drets. I aquesta distribució desigual afecta principalment les dones, que són les més precaritzades en el treball remunerat i les que sustenten amb més temps i responsabilitats les tasques de cura a les llars i a la família. Quan posem la mirada en les dones, hem de poder situar tota la diversitat i complexitat de les situacions que poden viure, no només pel fet d'estar socialitzades com a dones, sinó també per altres aspectes que interseccionen com l'origen, la situació administrativa, la situació socioeconòmica, la diversitat funcional, la diversitat sexual i de gènere, l'edat i un llarg etcètera.

Són moltes les dones, i especialment les més vulnerables, les que han perdut els seus llocs de treball i els seus únics ingressos, necessitant suport per garantir les necessitats més bàsiques com alimentació i habitatge. Moltes d'elles sense poder accedir als ajuts i prestacions per la seva situació administrativa irregular o per la pròpia saturació dels recursos i amb moltes dificultats de conciliació, especialment les dones amb fills/es o persones dependents a càrrec que no poden accedir a una feina per haver d'assumir les cures. De nou s'evidencia que aquests són problemes estructurals que requereixen respostes globals i sistèmiques i no només temporals i reactives per atendre una situació d'emergència incipient.

La situació de confinament també ha agreujat les situacions de violència masclista i la necessitat de suport i acompanyament psicològic i emocional. En aquest sentit, des de les administracions públiques s'han posat molts esforços en fer arribar a les dones, i la ciutadania, els números de telèfon d'atenció i també s'han reforçat dispositius per tal de poder donar acollida a totes les dones que volguessin sortir de la relació amb l'agressor. Des de les entitats socials i feministes hem contribuït a donar suport a aquestes accions molt necessàries i hem posat a l'abast de manera proactiva els nostres recursos per acompanyar a les dones en les seves demandes i necessitats. Però a la vegada, un cop més, també hem posat l'accent en la necessitat d'emmarcar el fenomen de la violència masclista no només des de la lògica de resposta individual i d'urgència sinó com una problemàtica estructural que està estretament lligada a les desigualtats socials i econòmiques existents.

Creiem necessari posar esforços i recursos en construir un marc complex d'abordatge de les necessitats i factors que condicionen les situacions individuals de cada dona –per exemple la llei d'estrangeria i situació administrativa irregular, dificultats d'accés als recursos econòmics o la limitació d'accés al treball a través de feines feminitzades i precaritzades– i que es creuen amb les situacions de violència. Cal no només acompanyar, sinó també transformar el context i les estructures de poder desiguals socials i econòmiques per tal que puguin albirar una sortida.

La lectura sobre la situació de crisi social i econòmica agreujada per la Covid-19 reforça la necessitat d'un model d'abordatge de les violències masclistes que possibiliti combinar l'acompanyament en la desvinculació i la resignificació de la violència masclista amb estratègies per a l'autonomia, des d'una perspectiva de drets, per confrontar les desigualtats estructurals. La sortida de l'espiral de violència masclista és qüestió de sensibilitat, de recursos i de transformació social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article