Inici de cicle o continuació?

—Què voldríem trobar en el Pla de Govern a proposta del nou equip, encapçalat pel conseller González-Cambray, del Departament d'Educació? En primer lloc, l'aFFaC vol desitjar a tot l'equip directiu d'Educació encerts i valentia per prendre decisions i dur a terme accions que aportin respostes i solucions als reptes als quals s'enfronta l'educació pública a la Catalunya del 2021.

Queda clar que determinar els reptes és la base per proposar les accions del Pla de Govern de la XIII legislatura. Des de l'anàlisi i coneixement del sistema educatiu de Catalunya, volem aportar la nostra visió al debat.

El punt de partida no ens deixa gaire marge per a l'especulació. En comparació amb la resta de països de la Unió Europea, les dades que reflecteixen les desigualtats educatives no deixen a Catalunya en una bona posició. Som el primer país de la UE28 amb una major taxa de risc de pobresa (23,6%); el segon, junt amb Malta, amb la taxa més gran d'abandonament escolar prematur, i el tercer país amb més segregació escolar. Alhora, som el tercer país de la UE28 amb més educació privada, només per sota de Malta i Bèlgica, i molt lluny de països com Alemanya, Finlàndia, Àustria o Irlanda, que tenen més del 90% de l'alumnat en centres públics. Revertir aquests indicadors passa per una clara i valenta aposta per l'educació pública, sense complexos. No és intranscendent que els països amb més educació pública obtenen millors resultats en aquests indicadors. Així doncs si volem combatre la desigualtat social i econòmica s'hauria de reforçar la xarxa educativa pública.

El segon repte és l'inici del pròxim curs escolar, marcat encara per la situació pandèmica. El curs 2020-21 ha estat complicat i difícil per tota la comunitat educativa. S'han pres decisions sovint precipitades; s'ha abusat del terme "autonomia de centre" —derivant en comportaments molt diferents entre escoles davant una mateixa situació—; s'ha vist com s'incrementaven les desigualtats educatives, i no s'ha avançat gens ni mica en aconseguir una educació inclusiva per a tot l'alumnat de Catalunya, ans al contrari.

En el pròxim curs, per tant, hauríem d'aprendre de les errades comeses. Caldria ampliar el nombre de professionals i la seva capacitació per iniciar el camí cap a una educació veritablement inclusiva; aprofitar l'experiència que ens ha obligat a adquirir la Covid-19 en relació amb l'organització i distribució de l'alumnat als centres, així com aprofitar la davallada demogràfica per reduir la ràtio dels grups classe evitant el tancament de línies que s'ha produït en la preinscripció del curs 2021-22. A més, cal flexibilitzar també les mesures adoptades per prevenir els contagis de covid-19, de manera que sigui possible recuperar la participació de la comunitat educativa en la vida de l'escola i reprendre activitats com sortides, colònies o festes, tan importants per la socialització i els aprenentatges dels nostres infants i adolescents.

A inicis del 2022, s'han de renovar els concerts educatius. En l'actualitat, com evidencien les dades de l'última preinscripció, tenim una sobreoferta de places de l'escola privada concertada, mentre que la xarxa pública presenta un clar dèficit estructural en totes les etapes d'escolarització —tant en l'etapa obligatòria, com en el 0 a 3 o en l'educació postobligatòria—. El nou equip del Departament d'Educació ha de reduir aquestes desviacions. Com les dades ens indiquen, només és possible corregir les desigualtats educatives si l'Administració fa una clara aposta per l'educació pública. És per això que necessitem un equip valent. Una Conselleria d'Educació que no es deixi endur per les pressions de l'escola privada en el curt termini i que prengui consciència que els reptes que té al davant són a mitjà i llarg termini.

Per últim, però no menys important, cal entomar la responsabilitat de desenvolupar un pla digital. La crisi provocada per la Covid-19 va dur la necessitat de traslladar les aules a un entorn virtual, però el sistema educatiu no estava preparat per fer aquesta transformació. En aquest context, el Departament aprovava un pla digital que consistia bàsicament a dotar de connectivitat i de maquinari al professorat i a l'alumnat dels cursos superiors. Però en l'àmbit educatiu, no només interessa el hardware i les infraestructures sinó l'educació en si mateixa.

La digitalització de l'educació a Catalunya s'ha dut a terme a través d'una tecnologia captiva en mans de les grans multinacionals que, amb les seves fundacions filantròpiques, han aterrat als sistemes educatius. La moneda de canvi són les dades de l'alumnat, ara en mans de Google i Microsoft, que tenen interès en la generació de perfils d'usuari per poder fer negoci amb ells en el futur. L'educació digital, doncs, passa per una capacitació que vagi més enllà d'ensenyar com funciona el paquet del GSuite de Google, requereix formar i empoderar al nostre alumnat en la tecnologia digital crítica superant la fase instrumental d'un programari concret, disposar de sobirania de les dades i fomentar els usos democràtics de la tecnologia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article