La llei de mecenatge que ens devem

La societat civil organitzada, singularment el sector cultural, però també el gruix de les entitats socials, educatives i ambientalistes que conformen, en un sentit ampli, el Tercer Sector del país, reclamen des de fa anys una nova llei de mecenatge, tant per l’àmbit estatal com també per tot allò que depèn de la Generalitat de Catalunya. Ara, la Fundació Catalunya Cultura ha posat en marxa una campanya que aspira a promoure aquest canvi normatiu. La darrera reforma integral en la matèria data del ja molt llunyà 2002; molt han canviat les coses des d’aleshores. Tot i que en la reforma fiscal del 2014 es varen introduir algunes modificacions no menors que han estimulat un major compromís dels donants, tot plegat és, encara, clarament insuficient. El cert és que som molt lluny de tenir un marc legislatiu modern i potent que promogui de manera activa la col·laboració de persones i empreses en les activitats d’interès general per la via del mecenatge. I estem també lluny de l’ambició que varen projectar les reformes en Estats de tradició semblant a la nostra, com França o Itàlia, que s’han impulsat durant els darrers anys i que han suposat un salt endavant en la cultura cívica, reforçant un major compromís amb les iniciatives de la societat.

Quan reclamem una nova llei de mecenatge, actual, adaptada a la realitat que les transformacions tecnològiques han anat provocant, que mobilitzi i alliberi més energies, del que es tracta és de gaudir d’un marc legal basat en la confiança en la iniciativa de la societat i en la convicció que una societat civil forta és imprescindible per a tenir un bon país, amb una millor democràcia i un major compromís comunitari. En la tradició catalana, el paper de la societat civil ha estat fonamental. No és cap novetat que parlem de societat civil des de fa dècades i que exigim un marc legal que es basi en la confiança en les iniciatives de la societat. I és que no podem explicar el que som i on som sense aquesta iniciativa de la mateixa societat. La represa cultural del país; el desplegament de fórmules i mecanismes de suport mutus i d’autojauda per afrontar els riscos i les xacres socials; la mobilització en defensa i reivindicació dels drets i les llibertats de tots, però singularment dels col·lectius i persones més fràgils i estigmatitzats; i la posada en marxa dels serveis socials essencials; no es poden explicar sense l’existència d’un dens i ric teixit de fundacions, associacions, mútues, mutualitats i cooperatives que es despleguen arreu del país. Des de Dincat, que agrupa a gairebé 300 entitats d’iniciativa social, compartim aquesta necessitat d’una nova llei de mecenatge. No pot ser d’una altra manera. Hem estat actors principals d’aquesta cultura comunitària i, alhora, ens convé reforçar el vincle i el compromís amb les famílies i les empreses de la nostra comunitat per la via de les donacions.

Podem afirmar que som l’expressió d’una voluntat sorgida fonamentalment de les famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual que, ja fa unes quantes dècades, abans del retorn de la democràcia i del desplegament de l’Estat del Benestar, varen decidir organitzar-se per a començar a desplegar serveis i cures pels seus fills i a reivindicar-ne els seus drets. Avui, som un sector sòlid, altament professional, sense ànim de lucre, transparent, que prestem serveis de qualitat a les persones i famílies en tot el seu cicle de vida, amb cooperació i col·laboració amb els poders públics, amb vocació de servei públic, però amb la fortalesa, l’arrelament i la vitalitat de ser societat civil. Aquest fet ens fa també exigents i reivindicatius en defensa dels drets de les persones amb discapacitat. I també ens convé, clarament, aquest nou marc legal que doni més estímuls a les donacions econòmiques, però que també reconegui les donacions en serveis, que fomenti el micromecenatge i que, per tant, faci més democràtica i accessible la cultura del compromís cívic, dotant de més seguretat jurídica les pràctiques més innovadores que han sorgit en els darrers temps. I que sigui, com cal, un marc legal que, per la via de la transparència i la rendició de comptes, combati el frau l’estafa, que som conscients, també, es produeix en aquest camp.

Estem convençuts que en aquests temps de postpandèmia necessitarem un major compromís en la defensa i ampliació de l’Estat del Benestar, també, per la via de l’enfortiment de la iniciativa social sense ànim de lucre que representa el Tercer Sector, així com d’una democràcia més vibrant i arrelada a la ciutadania, a través del reforçament del capital social que representen les entitats culturals, cíviques, socials, educatives i ambientals del país. La nova llei de mecenatge que ens devem hi pot contribuir de manera decisiva.