Menys discursos i més recursos

Arran de les restriccions que hem viscut tots i totes durant la pandèmia, l'atenció a la salut mental de la població s'ha convertit en un dels temes més recurrents en les agendes mediàtiques i polítiques. Els poders públics asseguren, que observat l'augment de problemes relacionats amb la salut mental i emocional de la població, preparen plans per fer-hi front.
Ara bé, més enllà de les declaracions d'intencions, cal aterrar en la realitat. Com passa amb tot, els problemes derivats de la pandèmia han tingut efectes més severs sobre les persones que estaven en una situació més vulnerable, especialment en la infància, adolescència i joventut, pauta que s'està repetint respecte a les afectacions en la salut emocional i mental.

Les entitats que treballem acompanyant aquesta població ens hem trobat en una situació de desemparament gairebé total. La inadequació entre la demanda de recursos de salut mental i la inversió pública ja era una realitat abans de la pandèmia, però ara la situació és de desbordament total. Les entitats estan assumint l'impacte sumatiu d'un increment exponencial de la demanda d'atenció o suport, en paral·lel a una progressiva precarització, discontinuïtat o alentiment excessiu de les vies de finançament imprescindibles per a poder fer front al cost i garantir-ne la viabilitat.

En el cas al qual ens referim. Des de fa anys s'ha avançat molt poc, per no dir gens, en les accions preventives per mirar de trobar solucions a l'atenció de les famílies que viuen situacions de precarietat amb un alt risc d'exclusió social. L'escenari postpandèmic ha anat complicant encara més la situació, degut a la proliferació de factors que van intensificant la fragilitat de tota la població

Des de FEDAIA s'ha engegat un grup de treball per donar visibilitat a una diagnosi social ja coneguda des de fa molt de temps i que ens porta a oferir alternatives a unes polítiques que avui estan molt lluny de ser òptimes. La tendència a buscar solucions psicofarmacològiques en comptes d'oferir recursos psicoterapèutics o psicosocials, no fa més que empitjorar el panorama.

Des del grup de treball recordem que la salut mental i el benestar emocional dels infants i adolescents esdevenen cabdals pel seu ple desenvolupament i per garantir l'exercici de la resta dels drets recollits en la Convenció dels Drets dels Infants, amb una forta repercussió en el seu procés de transició cap a la vida adulta. Per aquest motiu apostem per un abordatge integral que tingui com a eix fonamental una mirada sociosanitària que inclogui el treball comunitari i preventiu. Això vol dir un treball en xarxa en què participin les famílies, l'escola, els serveis sociosanitaris i els espais de lleure. Per això demanem que s'hi aboquin recursos.

És fonamental que ens prenem aquesta situació seriosament i que es dediquin esforços en la prevenció i promoció d'una bona salut mental i que escoltem infants i joves per tal que puguem fer bons abordatges, tant clínics com socials, que ens permetin prevenir problemes majors. I per això cal fomentar programes que facilitin l'atenció a les famílies. És a dir, evidentment, calen més recursos, més inversió finalista i més provisió tant de serveis com de professionals per a dur-los a terme.

Els que treballem amb aquesta infància sabem que hi ha circumstàncies com l'exclusió social, la manca de recursos per a la criança positiva, la manca d'acompanyament per al desenvolupament saludable de tots els membres de la família que augmenten el risc en aquest terreny. Per això les administracions han de ser especialment sensibles a aquestes realitats i treballar de costat amb les entitats que som portaveu d'una part de la població que no és prou visible.

Avui aquesta és una realitat que ha sortit afortunadament de l'àmbit privat per convertir-se en una qüestió de debat públic. Cal esperar que més enllà de les paraules es passi a l'acció. Perquè els discursos omplen titulars, però no solucionen problemes.

(Article signat pel Grup de Treball de Salut Mental de FEDAIA)