Les assignatures socials pendents

Parèntesi estiuenc per agafar forces de cara al nou curs que comença el setembre i en el qual el Govern haurà d'intensificar l'acció política i accelerar molt el ritme de resposta a nombrosos reptes socials que continua sense resoldre. Desafiaments que cada cop són més complexos d'abordar perquè, en paral·lel, el context socioeconòmic també es va complicant: una crisi energètica que està disparant el preu dels subministraments bàsics, una inflació inèdita i ara el fantasma d'una possible recessió a la tardor.

La realitat és que les famílies catalanes cada cop estan més empobrides i l'escenari no és gens optimista atenent la radiografia de la pobresa, l'exclusió i les desigualtats que ha dibuixat la darrera Enquesta de Condicions de Vida 2021 d'IDESCAT, publicada recentment i que apunta clarament a un estancament de la precarietat. A Catalunya, la taxa de pobresa i exclusió és del 26% i es manté en màxims històrics, malgrat que baixi un 0,8% respecte a l'anterior. Els col·lectius més castigats continuen sent la infància (prop del 33%), les persones migrades (gairebé el 52%) i les persones grans (al voltant del 20%). L'informe també mostra com creixen les llars en situació de vulnerabilitat energètica, que pràcticament es dupliquen en només un any (16%), i el paper cabdal de les transferències socials, com les pensions i les ajudes. De fet, sense les prestacions socials i, per tant, aquesta intervenció de les Administracions, complementada amb el treball del tercer sector social, el risc de pobresa i exclusió augmentaria fins a quasi el 30%.

Les entitats socials no parem de repetir el mateix missatge: les polítiques socials fa massa anys que no funcionen i no són capaces de revertir una situació enquistada. Cal una aposta política ferma, més recursos econòmics (venen nous pressupostos), però, també cal un canvi profund en les polítiques que es duen a terme. Els governs continuen prenent decisions efectistes i temporals, empeses pel que podríem anomenar un resultat solucionador immediat, el contrari del que realment es necessita, que són polítiques preventives, més innovadores, amb una mirada a mitjà i llarg termini i que resolguin els problemes socials crònics.

Les entitats socials afrontem la tornada amb la mirada posada en dues cites destacades que han de tenir en compte les principals assignatures socials pendents: el debat de política general del Parlament de Catalunya i la negociació dels nous pressupostos de la Generalitat per al 2023. En un moment d'extrema complexitat com aquest, l'únic que cal és que el Govern implementi i executi tots els instruments dels quals ja disposa per garantir que la ciutadania que ho està passant més malament tingui accés als drets socials. Parlem del 2n Pla Estratègic de Serveis Socials, que comporta la modernització i l'enfortiment d'un sistema de protecció social molt tensat; de l'Acord per una Catalunya Social, que estableix les prioritats de la reconstrucció social postpandèmica en diferents àmbits; o del conveni que regula la pobresa energètica, per posar alguns exemples.

Així doncs, plans i eines n'hi ha, de sobres. El que ha de fer el Govern és executar-les sense més dilacions i donar sortida a altres urgències àmpliament demandades pel conjunt d'agents socials, no només les entitats socials, com l'actualització de l'IRSC, l'indicador que valora si una persona pot accedir a una prestació i que no s'actualitza des de fa més de deu anys, o la millora de la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital, fonamentals per assegurar uns ingressos mínims que ajudin a cobrir les necessitats més bàsiques. D'altra banda, el conjunt de les organitzacions del tercer sector també esperem que, a la represa del curs, els grups parlamentaris comencin a debatre, com més aviat millor, la proposta de text de la Llei del Tercer Sector Social, que vam entrar al registre de la cambra catalana al maig.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article