Envans de resistència: l’ecocidi com a crim contra la humanitat

Els nostres cossos són molt vulnerables a les condicions del medi. No obstant això, la nostra relació amb el mateix no ha estat basada en el respecte i l'harmonia, a excepció dels pobles i comunitats rurals i/o indígenes, que a les seves cultures incorporen forts valors de protecció de la natura. Per molts d'aquests pobles, els arbres, els rius, les muntanyes, són sovint éssers sagrats, objecte de veneració i font de saviesa ancestral.

Per contra, el model econòmic del capitalisme desenfrenat, famolenc, forada la Terra buscant recursos per vendre més i més. Extenua els cossos i les mans, esprement quan pot l'últim alè de les ànimes que seuen a les cadenes de muntatge. I després d'aquest banquet, continua, avariciós de mena, jugant a banquers, i traient de les mans dels camperols les llavors de la vida, a canvi de promeses buides i molts fertilitzants químics, entre altres quimeres malicioses.

El capitalisme voraç s'estén al màxim de les seves possibilitats. Malgrat això, topa amb els envans aixecats per les altres maneres de fer: l'economia social i solidària, l'economia feminista, les lluites i moviments socials que defensen una vida digna i un món just i sostenible. Aquests envans han permès crear illes de prosperitat, on es constata que el benestar col·lectiu es genera a força de crear i mantenir equilibris entre el capital i la vida, el treball i la salut, la producció, el consum i els ecosistemes.

Se'ns presenten ara moments d'inflexió. Tot allò que sabíem que passaria, està passant. S'escalfa la Terra, s'acaben els combustibles fòssils, i pugen les tensions i els preus. I es fan més clares les dues pulsions contràries que mouen als humans: la que ens aferra a continuar devorant recursos i obviar el sofriment causat altres persones i espècies, com qui s'agafa a un ferro calent; i la que ens genera preguntes i ganes de buscar maneres de crear més harmonia entre humans, i entre humans i ecosistemes. Aquesta última pulsió és la que fa dècades ens va permetre entendre la necessitat de posar normes al joc del capitalisme, de crear marcs reguladors i instruments legals que protegeixin les persones i els ecosistemes a tot el planeta.

En els últims anys, s'han iniciat diversos processos per posar fre a la impunitat corporativa quant a violacions de drets humans i ambientals. La Campanya Global pel Tractat Vinculant de l'ONU, que va començar el 2014 n'és un exemple. Així mateix, fa només uns dies l'ONU va declarar l'accés a un medi ambient net, sa i sostenible com un dret humà universal. Aquest reconeixement assenta una base una mica més sòlida per poder crear lleis vinculants que garanteixin els drets humans i ambientals.

I una via per crear aquest tipus d'instrument legal és la proposta de la campanya internacional Stop Ecocide, iniciada el 2017 per dues dones, Polly Higgins i Jojo Mehta, amb l'objectiu que es reconegui l'ecocidi com un crim internacional més a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Aquest reconeixement faria que malmetre ecosistemes de manera perpetrada i greu per una empresa es convertís en un delicte que comportés la detenció; les persones responsables d'actes o decisions que provoquen greus danys ambientals podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. Significaria que es podria protegir la natura en si mateixa, i no només als humans.

Per incorporar l'ecocidi a l'Estatut de Roma, qualsevol dels estats que hagi ratificat l'Estatut pot fer una esmena, que hauria de ser votada a favor per una majoria en una de les assemblees anuals de la Cort Penal Internacional per poder ser considerada, i després acceptada per dos terços dels membres, i ratificada per fer complir la norma a dins de cada estat. Actualment, diversos estats ja han donat suport a la iniciativa de diverses maneres.

A Catalunya, diverses organitzacions de la societat civil, la Xarxa per la Justícia Climàtica, l'Observatori DESC, i SETEM amb el suport de Stop Ecocidio, hem engegat la campanya Prou Ecocidis! per aplegar signatures i demanar al Parlament de Catalunya que es presenti a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de llei per reconèixer al nostre ordenament legal el crim d'ecocidi, i donar suport a la iniciativa adreçada a l'Estatut de Roma per incorporar-lo al Tribunal Penal Internacional.

El reconeixement de l'ecocidi com a crim, toca de manera transversal les campanyes Roba Neta, Electrònica Justa, Banca Armada i Sobirania Alimentària de SETEM Catalunya, que tracten sobre els impactes socials i ambientals negatius que es produeixen al llarg de les cadenes de subministrament del tèxtil, l'electrònica, i l'agroindústria. A tots tres sectors trobem danys greus al medi ambient, com la desforestació, la contaminació o l'estrès hídric causat per l'explotació de les mines que aporten els recursos necessaris per fabricar els nostres dispositius electrònics; la contaminació de l'aigua i el sòl per l'ús de químics a l'agroindústria i la indústria de la moda ràpida, així com la contaminació generada pels abocadors de residus electrònics i tèxtils. És per això que com a entitat ens hem volgut involucrar en el llançament de la campanya Prou Ecocidis!, perquè creiem imprescindible que es defineixi per llei allò que és o no és moralment acceptable, i la destrossa intencionada i perpetuada d'ecosistemes no ho és pas.

Animem a totes les lectores a sumar el seu suport a la campanya a través del web. Esperem que la força unida darrere els envans d'arreu del món, la incidència de baix a dalt, i els petits actes polítics, vagin guanyant terreny al capitalisme famolenc, i a aquells qui s'agafen al ferro calent.