El dret al bon empadronament

La importància de l’empadronament consisteix a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per dissenyar i planificar les polítiques públiques municipals, autonòmiques i nacionals. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de “dret d’accés a drets”, perquè és la porta d’entrada pel gaudi d’un conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com són, per exemple, el dret al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Si aquest “dret d’accés a drets” no es garanteix a totes les persones que habiten un municipi, perd la seva condició de dret i es converteix en un privilegi que de forma discrecional concedeixen les administracions municipals, arribant a suposar barreres per poder accedir a molts drets humans.

Les barreres que suposen obstacles al gaudi del dret al bon empadronament poden ser fruit de decisions polítiques (en excloure a determinades persones i col·lectius) i burocràtiques (perquè no s’ha tramitat amb la celeritat deguda determinats requisits preceptius).

La bona pràctica d’empadronar sense domicili fix és una decisió de política que fa efectiva l’obligació jurídica d’inscriure al padró municipal totes les persones que resideixin efectivament al territori, amb independència de la situació en què viuen. Decisió de gran transcendència per fer efectius molts dels drets humans de proximitat, especialment per a persones i col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquest sentit, Barcelona, com d’altres municipis, ha estat a l’altura del seu compromís amb els drets humans de proximitat en posar en marxa mecanismes que permeten empadronar a les persones sense domicili fix. Però, alhora, ens cal reivindicar la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que molts ajuntaments en posen traves. D’aquesta manera, és necessari treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de les persones vulnerabilitzades, com estableix el Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, i el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i l’acollida.

Això implica, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin veïns i veïnes, i d’altra, que es pugui i s’hagi de recórrer a un “domicili fictici” en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels serveis socials corresponents. Així, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

No obstant això, un cop superada la barrera política de negació d’accés a drets, hauríem d’estar amatents també a les possibles barreres burocràtiques. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. S’ha detectat la demora en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessària per a aquest tipus d’empadronament.

Els tràmits que comporta l’elaboració d’aquest informe consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’informe a les oficines de l’Àrea de Drets Socials. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona hem pogut constatar que s’han produït retards importants en la tramitació d’aquests informes i no s’han dut a terme en determinats casos de forma àgil. La tramitació d’aquests informes amb la màxima celeritat permetria facilitar, al més aviat possible, l’accés a drets a persones i col·lectius que, possiblement, estiguin en una situació de més necessitat.

Així,el dret al bon empadronament no només es fa efectiu quan no es deixa a cap persona que resideixi en el municipi sense aquests estatus de veïnatge, sinó que també cal tramitar els Informes de Coneixement de Residència amb la màxima celeritat per no endarrerir l’accés a drets i prestacions vitals per a moltes persones i col·lectius.