Viure el Nadal: obligats a ser feliços?

S’acosta Nadal i amb aquest la idea que tothom sembla que és feliç o almenys, aparenta ser-ho. Realment és així o la societat consumista ens empeny a obligar-nos a ser feliços només per a encaixar o perquè “és el que toca un any més?” No sé com fer aquest article sense que hi hagi persones que s’ofenguin, perquè sembla que tampoc es pugui dir que Nadal no és tan idíl·lic com ens fan creure o ens han venut des de petits, i si parles d’això, et titllen “d’aiguafestes”. La realitat és que milions de persones viuen el Nadal amb tristesa, amb problemes familiars, laborals, econòmics, amb alguna malaltia, amb dols, amb pèrdues, amb depressió i una infinitat de coses més. Però tampoc vull victimitzar aquest tema, sinó que vull mostrar l’altra cara de la moneda, l’altra realitat que a tanta gent ens toca viure quan arriben aquestes dates.

Que fàcil és dir “Ah, doncs a mi m’encanta el Nadal” quan, realment, ho tens tot, i em vinc a referir, tenir-ho tot amb tenir les necessitats cobertes en l’àmbit social, econòmic, familiar i laboral. Això és la balança que fa que les nostres vides estiguin estables i serenes, però no tothom pot dir amb alegria “M’encanta el Nadal”. Estem realment obligats a entrar en aquest corrent de bonrollisme consumista si en el fons no ens sentim bé? Per descomptat que no.

Tenim dret a escoltar-nos a nosaltres mateixos, posar límits o dir en tot moment que no ens ve de gust fer una cosa o l’altra. I és que tot això té molt a veure amb la pressió social: sí, Nadal és una pressió social en tota regla, ens agradi més o menys, o vulguem acceptar-ho o no. Hem de saber trobar aquest punt entremig en aquestes dates tan assenyalades, evidentment no podem estar en un estat permanent de felicitat, somrient i mostrant la nostra millor cara, però ara bé, tampoc ens obliguem a això. No creieu que és just? Sobretot per nosaltres mateixos, per respectar-nos, per cuidar-nos, per saber dir “ho sento, no.” Hi ha molts elements tradicionals i culturals amb una forta càrrega emocional: els sopars en família, els brindis pels qui ja no hi són, les cadires buides, la família lluny de nosaltres, separacions, famílies monoparentals, els regals (o sentir-te en l’obligació de comprar-los) quan no tens diners, participar en els esdeveniments, anar a dinar o sopar a casa de tothom, sortir de festa, socialitzar amb gent que no vols o no tens bona relació, obligar-te a somriure, menjar en excessiu per no saber escoltar-te, beure alcohol només perquè està acceptat... i un llarg etcètera.

Per a tots aquells que s’identifiquin amb el que els estic explicant, vull donar algunes eines o recursos que encara que no solucionin la vida, poden ajudar-nos a portar millor el Nadal. El primer i més important, no et sentis en l’obligació de complir un rol o un paper només perquè s’espera que ho facis. Sembla una cosa simple, però no saps el pes que et trauràs de sobre si decideixes respectar-te i donar-te el temps que necessites. També intenta no caure en l’espiral de consumisme i comprar per “quedar bé”, fins i tot intenta donar-te un petit regal encara que sigui per a tu mateix, d’autocura personal, perquè si tu no estàs bé, tampoc ho estaràs per als altres. Comparteix el teu temps amb els teus, si ho desitges, en la mesura que vulguis i puguis: és a dir, no acudeixis a llocs que et drenen l’energia.

Finalment, recorda també que Nadal és un conjunt de dies, és una època més de l’any com qualsevol altra, i si acaben aquestes dates i tu no ho has viscut amb rellevància, no passa res, no hi ha res dolent en tu. Bon any 2023 i salut!