L’espai de cures és essencial

Trobar un moment per a mi durant el dia em sembla essencial, però hi ha dies que ni la feina de la carrera ni el dia a dia m'ho permeten. Per tant, em tanco a l'habitació, al meu petit món, i m'enfronto a la pàgina en blanc de l'ordinador.

Escric. Escric molt. Perquè com vaig dir al meu primer article en aquest diari digital, per a mi, l'escriptura és teràpia que cura. I si he tingut un dia frenètic només vull rebaixar nervis escrivint. Si he tingut un dia on res m'ha sortit com esperava i els nivells de frustració són molt alts, necessito rebaixar-los, per no esclatar amb les de casa, escrivint.

Bé, escrivint i escoltant música en bucle.

No sé on vaig llegir que quan nosaltres som en un bucle de pensament i estem escoltant música, la cançó o la llista de reproducció també entra en bucle. I és exactament això. Escoltar una vegada i una altra la mateixa cançó per poder-ho canalitzar tot de manera sana, per poder plorar tot el que no em surt plorar amb gent al davant (sobretot per por).

Però bé, tornant al tema principal, que marxo per les branques: trobar un espai de cures. Jo he dit que em funciona l'escriptura, però potser hi ha altres persones a qui els funciona sortir a córrer, o llegir, o parlar-ho amb algú... No ho sé, cada persona som un món i a cadascuna ens funcionen coses diferents. Tot és qüestió d'anar provant i entenent a poc a poc què ens funciona (i què no).

Perquè saber què no ens funciona també és important per poder-nos cuidar. Per entendre que, com deia abans, no a tothom li funciona el mateix (no som robots, ni clons, ni res de tot això), per tant, a cadascuna ens funcionarà allò amb què ens hem après a calmar quan no ens surt res del que voldríem (o quan no ens surt després de molt d'esforç). 

Jo, com ja vaig dir al primer article, tinc una manera que per a mi és infal·lible: escriure. Escriure molt. Entendre que, per a mi, l'escriptura és una manera de poder plasmar allò que no em deixen dir els pensaments perquè em bloquejo.

I cada dia, per molt que costi i no trobi temps, esgarrapo encara que siguin vint minuts per a mi. Per escriure, per llegir, per anar a fer una volta i airejar-me (encara que no gaire sovint).

Entendre que no és procrastinar (aquesta paraula a casa ens agrada molt), sinó que és invertir el temps a estar millor anímicament. Per evitar entrar en bucle, per evitar entendre la realitat perquè em supera, per evitar entendre per què he fet aquell comentari (o per què no l'he fet).

Invertir temps a estar millor i poder-me cuidar (perquè gairebé mai tinc temps per estar amb mi mateixa). Per a la resta tinc temps sempre, però per a mi gairebé mai.

Entendre que no he d'estar les vint-i-quatre hores pendent de la resta i que he de començar a estar amb els ulls posats a sobre meu, perquè si jo no em dedico temps, no puc esperar que la resta ho faci.

Com he escrit en un dels molts projectes que he fet: no oblidis que ets la persona més important de la teva vida.