El trasplantament pulmonar robòtic: un nou repte per als equips d’infermeria

El trasplantament pulmonar és un procediment quirúrgic consolidat que incrementa l’esperança de vida de pacients amb malalties en fase terminal i permet millorar la seva qualitat de vida. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència per a deu milions d’habitants de Catalunya, Aragó i les Balears, és pioner en aquesta mena de cirurgies d’alta complexitat, fins al punt que va ser el centre sanitari en dur a terme el primer trasplantament pulmonar de l’Estat el 1990.

Des d’aleshores, hem realitzat més de 1.500 trasplantaments de pulmó i som el centre que més trasplantaments de pulmó fa anualment, amb més de 110 casos cada any, inclosos adults i infants. Tots aquests anys d’experiència ens han permès crear un equip infermer multidisciplinari altament qualificat i amb gran capacitat de treball.

En els darrers temps, els grans avenços en robòtica han comportat canvis importants en el món de la cirurgia. La incorporació de l’ús d’equipaments robòtics, que a Vall d’Hebron va tenir lloc el 2010, ha col·laborat a aconseguir desenvolupar un tipus de cirurgia mínimament invasiva en diverses especialitats quirúrgiques com la cirurgia toràcica. Aquesta innovadora tècnica consisteix a fer petits talls a la pell que permetin introduir uns braços robòtics juntament amb una càmera de tres dimensions, que són manipulats pel cirurgià des d’una consola situada a molt poca distància de la taula d’operacions.

Així, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron hem dut a terme una doble fita en l’àmbit del trasplantament pulmonar. Per primera vegada s’ha trasplantat un pulmó mitjançant una tècnica mínimament invasiva que consisteix en l’ús de la cirurgia robòtica i, a més, s’ha creat un nou accés per on treure els pulmons malalts i introduir els pulmons nous. Aquest procediment, abans que es dugués a terme de forma completament robòtica a Vall d’Hebron, només té un precedent: a l’Hospital Cedars–Sinai de Los Angeles. Aquest centre, l’any passat va utilitzar per primera vegada la cirurgia robòtica en una part del trasplantament de pulmó, en el moment de suturar el pulmó nou a la via aèria i als grans vasos del receptor, però la resta de l’operació es va fer de la manera tradicional i la introducció del pulmó es va fer com sempre obrint el tòrax, que és un abordatge molt agressiu amb un postoperatori molt delicat i dolorós.

I quin és el rol de les infermeres en aquests procediments? Els equips quirúrgics d’infermeria de trasplantament estan dissenyats per atendre les diferents necessitats del pacient durant la intervenció quirúrgica. La nostra missió consisteix a integrar i optimitzar les cures infermeres amb les màximes garanties de qualitat, seguretat i eficiència per tal d’assolir un alt nivell de protecció del pacient durant l’operació i en el postoperatori més immediat.

Aquesta innovadora tècnica de trasplantament era un tot un repte, però des de l’equip d’infermeria feia temps que ens estàvem preparant amb sessions de treball multidisciplinari amb els equips de cirurgia toràcica, anestesiologia, infermeria quirúrgica experta en cirurgia robòtica toràcica i perfusionistes. Vam dur a terme diferents sessions en què es van treballar aspectes com el de la col·locació del pacient a la taula d’operacions, la distribució d’espais dins del quiròfan, els recursos materials específics, el procediment de reconversió i el cronograma d’actuació el dia del trasplantament.

El nostre equip va estar conformat per un conjunt de nou professionals: infermeres quirúrgiques, professionals d’anestèsia, perfusionistes, la coordinadora de trasplantament, un auxiliar d’infermeria i un zelador. La selecció adient d’aquests perfils va fer-se posant èmfasi en els elements competencials propis de la cirurgia robòtica. Un cop vam rebre la confirmació de la viabilitat del pulmó, vam dirigir el pacient immediatament a l’entrada del quiròfan. La rapidesa és clau, ja que durant un trasplantament disposem de poc temps per mantenir la correcta preservació de l’òrgan. Durant tot aquest procés de preparació, el pacient va estar acompanyat en tot moment per la seva família.

Una particularitat important del trasplantament és la seva complexitat, ja que es mou en una dimensió humana de màxima fragilitat i vulnerabilitat dins un entorn tecnològic molt sofisticat. Creiem que la humanització és un pas més per aconseguir l’èxit i la qualitat assistencial en l’entorn quirúrgic. Per a nosaltres és rellevant construir una relació de confiança. És per aquest motiu que mantenim una òptima comunicació amb el pacient moments abans de l’entrada a quiròfan, animant-lo a fer-nos qualsevol pregunta o inquietud que pogués tenir, així com una comunicació constant amb els seus familiars durant la intervenció per part de la infermera coordinadora.

Com a reflexió final, crec que és important destacar que malgrat tenir la millor tecnologia del món, aquests tipus d’intervenció mai són possibles sense la generositat dels donants i dels seus familiars. Ells i elles ens ensenyen, dia rere dia, el veritable significat de la bondat i l’altruisme, i permeten que els programes de donació continuïn sent un pilar bàsic i essencial en el nostre sistema de salut.