Lideratge social i feminista: dos conceptes indestriables

Posar noms i etiquetes sovint ens serveix per estructurar la realitat i facilita la nostra comprensió. Malauradament, d’altra banda, pot contribuir a fragmentar i encapsular la realitat. Això ens passa de vegades quan parlem de lideratge. Voldria aturar-me en el que anomenem lideratge social, que és, en gran manera, la proposta que millor s’hauria d’ajustar als lideratges del tercer sector social. Probablement hi hauria un gran consens amb aquesta etiqueta en el nostre context. La pregunta que em sorgeix i sobre la qual em plantejo reflexionar és: què entenem per lideratge social? Què significa? Què volem dir quan l’enunciem?

A parer meu hi ha tres eixos que haurien de vertebrar i estar en el centre de la revisió dels nostres estils de lideratge dins el sector: ètica, compromís i feminisme. Cada un d’aquests conceptes ens portaria novament a un consens bastant ampli si només els anomenem però... a quina ètica, compromís i feminisme ens referim?

L’ètica en el lideratge, si la concretem en el tercer sector social, té a veure amb transcendir alguns dilemes que ens polaritzen i trobar els equilibris que no són impossibles si mirem la realitat amb honestedat i realisme. Parlem de com vetllar per garantir l’atenció i els drets de les persones usuàries dels nostres serveis i projectes i alhora liderar amb empatia i cura els equips? Com apostar per una distribució horitzontal del poder potenciant l’escolta i alhora definir línies estratègiques que acompanyin als equips? Com fer compatible l’adaptació a les demandes de les persones que treballen a les entitats i alhora proporcionar missatges clars sobre quins són els criteris d’entitat? Com garantim els drets laborals i salarials sense atribuir-ho a una manca de compromís? Com reivindicar el dret a exercir un compromís polític i alhora no posar en risc la sostenibilitat de l’entitat? La perspectiva ètica hi serà quan puguem entomar-los obertament i anomenar-los com una forma d’evolució en l’estil de lideratge.

Respecte al compromís. No pot ser un concepte comodí. Ara com ara caldrà identificar que podem estar parlant de quatre nivells de compromís diferents com a mínim, que no sempre van de la mà i no són sempre exigibles de la mateixa manera: Compromís social/polític, compromís amb l’entitat, compromís amb els equips i compromís amb les persones usuàries. Aplicar un lideratge diferent, social, també significarà que el nostre compromís és entendre que des de diferents instàncies, àmbits, posicions dins del sector social, el compromís prendrà diferents lògiques. Serà important, doncs, una revisió de quines claus ens poden portar a prendre decisions que poden no estar alineades amb l’anàlisi dels nous temps i la diversitat de realitats en el sector. Els nous contextos polítics i socials ens obliguen també a repensar el concepte de compromís demanat i exercit des de les posicions de lideratge.

Per últim, el feminisme. El tercer sector social no és feminista per defecte. Només la voluntat expressa d’identificar les desigualtats de gènere i actuar per revertir-les serà el que definirà les accions com a feministes. Per fer-ho cal començar per tenir present que el tercer sector està feminitzat justament perquè es dedica majoritàriament a les cures i això el fa un sector econòmic sovint invisible malgrat tenir un pes significatiu en l’economia catalana; amb convenis comparativament baixos malgrat que requereix, en molts casos, d’un alt nivell professional i del qual s’espera un alt nivell de compromís (igual que s’espera de tot el treball de cures no remunerat i desenvolupat majoritàriament per les dones).

Per tant, entendre com estem “col·locats” com a sector en el mapa general de l’ocupació i que les arrels d’aquesta situació tenen a veure amb el gènere serà l’única manera de posar-lo en la posició que mereix. Per això, una petita gran revolució en els lideratges que exercim pot esdevenir un gran canvi en la forma global d’entendre els treballs.