Els efectes del canvi de legislació en matèria de suport i acompanyament a les persones amb discapacitat

Aquestes ratlles tenen per objecte destacar alguns dels canvis que ha suposat l’aplicació de la Llei 8/2021, de 2 de juny per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, i el decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma de modificació judicial de la capacitat. La reflexió es fa des del coneixement pràctic de la matèria i sobre els canvis més destacables:

1. Es posa fi a l’anomenada incapacitació o modificació de la capacitat d’actuar, i els desitjos i preferències de la persona constitueixen l’eix principal sobre el qual han de decidir-se les mesures de suport. Amb la nova normativa ja no es limiten els drets a ningú, ara cal proveir de suport a qui el precisi, i s’ha de fer únicament per aquells aspectes que ho necessiti, i sempre tenint en compte, si és possible, les preferències i desitjos de la persona. La tutela ha desaparegut i a Catalunya qui dona aquest suport és l’assistent. Aquesta nova denominació genera dubtes a vegades, ja que es confon amb l’assistència que hom pugui rebre derivada de prestacions administratives o simplement del suport directe de persones contractades a tal efecte.

2. Especial foment de les mesures de suport voluntàries i la guarda de fet. La llei dona més importància a la guarda de fet, en el sentit de què en aquells casos en què algú ja rep suport d’algú altre, no és necessari recórrer a cap procediment judicial. Fins i tot preveu que si qui exerceix aquesta tasca precisa realitzar algun tràmit en nom i interès de la persona a qui ajuda, pugui demanar autorització judicial per l’acte en concret.

Les mesures de suport voluntàries com el poder preventiu, o la designació d’assistent per al futur, es poden dur a terme com abans. Sense disposar de dades, el poder preventiu és un document que s’utilitza força més que el nomenament d’assistent per al futur.

Una de les principals novetats del Decret Llei 19/21 de 31 d’agost és la possibilitat que hom designi assistent notarial amb efectes immediats, determinant els actes per als quals precisa assistència, si l’assistent ostenta facultats representatives i establint les mesures de control que estimi adequades, entre d’altres. Aquesta figura, que és poc usada, cal donar-la més a conèixer perquè evita haver de tramitar un procediment judicial, tot i que té un cost.

3.El procediment judicial de mesures de suport pot tramitar-se sense necessitat d’intervenció d’advocat i procurador. Aquesta potser és una de les novetats que més impacte ha tingut. La llei preveu que no sigui necessària la intervenció d’advocat i procurador per demanar mesures de suport voluntàries i, per tant, qui pot demanar-les (un mateix, el cònjuge, la parella, els ascendents els descendents i els germans) ho pot fer presentant una petició que contingui un seguit de dades específiques. A la petició cal adjuntar informe mèdic i social i la resta de documents d’identificació, així com els que acreditin la necessitat del suport.

En el supòsit que la persona que precisa el suport, qualsevol de les persones interessades o el Ministeri Fiscal s’oposi al procediment, serà necessari iniciar-ne un altre, i a partir d’aquest moment sí que caldrà la intervenció d’advocat i procurador.

4.L’informe social ha passat a ser un document imprescindible en el procediment de mesures de suport i per a les revisions dels antics procediments de modificació de la capacitat. La llei ha vingut a donar a l’informe emès per un professional del treball social la mateixa importància que a l’informe mèdic. Aquest aspecte ha generat força sorpresa, a més d’un increment de feina a aquest col·lectiu, ja que desconeixen la prescripció legal d’acompanyar aquest tipus d’informe a la petició de mesures. El que s’espera de l’informe social és que es delimiti per a quins actes la persona necessita suport, quines han estat les mesures de suport prèvies, i quina ha estat la seva efectivitat o fracàs.

Finalment, referir que la reforma no està exempta de polèmica,i les opinions, en funció de qui les expressa, poden anar des de l’assoliment d’un veritable respecte als drets de les persones amb discapacitat, a una total desprotecció d’aquestes, al·legant que, si cal respectar el que desitgen, poc hi haurà a fer, especialment en col·lectius com els de les persones amb trastorns mentals greus i nul·la manca de consciència al respecte, o bé alguns deterioraments cognitius com serien els frontons temporals. També s’ha evidenciat certa preocupació per part de familiars de persones amb greus discapacitats intel·lectuals que precisen suport, ja que en alguna ocasió s’han trobat davant de resolucions que acorden que, en disposar la persona de suport eficaç i eficient no precisen suport judicial. Aquestes inquietuds considero que es poden resoldre demanant que s’acordin mesures de suport judicial i determinant l’àmbit d’actuació de forma concreta a les carències evidenciades, i amb facultats representatives.

La meva opinió personal és que el nou marc legislatiu és molt més respectuós amb la persona que precisa suport, alhora que preveu un ventall ampli de possibles solucions, i la responsabilitat de què la seva aplicació sigui l’adequada en cada cas, és quelcom que depèn de tots els agents que, directament o indirectament, formem part d’aquest col·lectiu.