Aptituds intangibles per acompanyar infants i famílies en situació de vulnerabilitat

Hom sap que els infants són, habitualment, desperts, encuriosits, alegres, riallers... Veure la vida i redescobrir-la a través dels seus ulls, de les seves idees, de la seva innocència, ésser còmplice de les seves descobertes i conquestes, acostuma a ser la condició que ens motiva a aquells i aquelles que hem dedicat o dediquem la nostra vida professional al voltant de la petita infància.

Orientar la trajectòria laboral per poder treballar amb infants és quelcom motivador i engrescador: implica acompanyar el desenvolupament integral del més valuós i preciós que tenim com a societat.

Ara bé, també és conviure amb unes dades elevades i preocupants. I és que no tots els infants a Catalunya tenen un mínim nivell de vida garantit. Actualment, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), un 31,8% del total d’infants i adolescents del país viuen en risc de pobresa o d’exclusió social. Avui dia, menjar les cinc peces de fruita i verdura recomanades per les autoritats sanitàries pot costar un 13% més que el darrer any. Finalment, un 46% de les famílies viuen la inseguretat i la possibilitat de perdre l’habitatge, segons un estudi de la Fundació Pere Tarrés.

Aquestes dades, que són només una mostra, i que sobre el paper poden semblar llunyanes i alienes, són molt més reals i properes del que ens pensem. Reflecteixen que la pobresa, la desigualtat i les dificultats han augmentat considerablement entre les famílies i, per tant, han afectat de ple als infants. Però, a banda de les carències del dia a dia, aquestes situacions impacten directament en la part emocional. Els infants són sensibles als neguits i angoixes familiars i això afecta el seu desenvolupament a molts nivells.

Les persones que treballem amb la petita infància, des del nostre espai, podem contribuir a millorar aquesta situació essent coneixedors de la realitat i l’entorn dels infants i de les seves famílies i adquirint, no només els coneixements i recursos necessaris, sinó també i sobretot en situacions d’especial dificultat, desenvolupant competències socials, emocionals i personals clau.

Però quines són les aptituds necessàries que hem de desenvolupar per acompanyar infants i famílies? Enumerem algunes d’aquestes actituds, aptituds i valors, sovint intangibles o invisibles, però essencials quan tractem amb persones en situació vulnerable:

• Disposar d’empatia i sensibilitat, que ens permetrà generar espais i entorns segurs on les famílies, els infants i els educadors i educadores puguin expressar-se.
• Desenvolupar una “mirada àmplia”, defugint etiquetes o idees limitants. És freqüent que les dificultats que experimenten els infants no esdevinguin exclusivament per la pobresa que pateixen, sinó que també són el resultat de l’exclusió social. La solitud i la incapacitat de formar part d’un grup o una comunitat poden ser determinants per al desenvolupament saludable dels infants i del seu entorn més proper. En aquest sentit, es pot afirmar que la pobresa augmenta les possibilitats d’exclusió social, fet que agreuja les dificultats que els infants puguin experimentar.
• Ser altament comunicatius i practicar l’escolta activa per poder comunicar-nos de forma àgil i efectiva, no només amb els infants i les seves famílies, sinó també amb tots els professionals que intervenen en el desenvolupament infantil. És a dir: saber fer un bon ús tant de la paraula com també del silenci quan toca.
• Tenir capacitat analítica i observacional sobre el comportament, conductes, situació i entorn dels infants i les seves famílies, cosa que ens permetrà poder adaptar les pràctiques educatives a les seves necessitats.

De manera complementària a aquestes competències socials i personals, una bona preparació acadèmica ens ajudarà a identificar les pràctiques que millor poden contribuir al benestar d’infants i famílies.

Hi haurà moltes dificultats i desigualtats que la nostra intervenció no podrà resoldre. La incidència de la pobresa i les desigualtats no és homogènia i pot variar en funció dels recursos disponibles per a la infància en situació vulnerable. Però, podem contribuir al fet que els efectes siguin menors si hi ha una xarxa de suport social, recursos educatius complementaris disponibles, espais d’escolta accessibles i, sens dubte, professionals preparats en totes les dimensions, propers per ajudar en la superació o acompanyament de les adversitats, col·laborant, com un recurs més.

Escoltant als infants i a les seves famílies, comprenent-los, coneixent-los, valorant-los, mostrant empatia, treballant en xarxa amb altres professionals, fent-los sentir part d’una comunitat (també l’educativa) podem ajudar, i molt, especialment quan la situació és tan complicada.

Sentir que has contribuït perquè les persones no se sentin a la intempèrie social o emocional i aplicar el principi que l’infant estarà millor si la família també està millor, emfatitza i motiva la idea que treballar amb infants és apassionant i fascinant, encoratjador i estimulant. I és que fer feina amb infants és fer feina amb la vida mateixa.