Clarobscurs en les oportunitats educatives a Barcelona

Mai com en l’actualitat havíem disposat de tantes dades sobre educació però, paradoxalment, poques vegades havíem tingut tants desacords educatius com avui dia. Existeix, ara com ara, un debat sense consensos sobre aspectes claus del nostre sistema educatiu, en relació amb el calendari escolar, l’avaluació per competències, la implementació de l’educació inclusiva i (per culpa d’una explotació cínica i electoralista de partits polítics minoritaris) la immersió lingüística, i l’educació sexoafectiva.

En contra del que afirma el clixé, no vivim pas en una època de polítiques basades en l’evidència, sinó de politització de les evidències: lectures esbiaixades de les dades, usos selectius dels informes, i titulars sensacionalistes propis de la premsa groga.

Per això cal celebrar que, per trencar aquestes dinàmiques, l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’Institut Metròpoli fer l’Informe d’oportunitats educatives, amb l’objectiu d’analitzar els fenòmens educatius de la ciutat de Barcelona. L’informe identifica aspectes positius i negatius de l’educació a la ciutat. Els aspectes més positius són els següents:

• El creixement de les escoles bressol municipals (vuit centres nous, més de 800 places creades els últims anys), i el consegüent augment d’infants d’entre 0 i 3 anys matriculats a Educació infantil de primer cicle.
• La tarifació social de les bressol, que ha fet que les famílies paguin menys per accedir-hi (quatre de cada deu famílies se situen al tram més econòmic).
• La major oferta pública, i l’aposta per l’equivalència educativa als centres de la ciutat, que ha fet créixer el pes relatiu de la matrícula pública des d’educació infantil fins a postobligatòria.
• La reducció notable de la segregació escolar (entre un 16% i un 26% segons nivell), gràcies en gran mesura al Pla de Xoc contra la Segregació a Barcelona.
• La matrícula de batxillerat i de formació professional (FP) ha crescut exponencialment, de manera ininterrompuda des de la crisi de 2008, contribuint enormement a la reducció de l’abandonament escolar prematur. En aquest període, Barcelona s’ha consolidat com la capital metropolitana de l’FP.

L’informe també assenyala elements preocupants:

• La taxa d’escolarització d’infants entre 0 i 3 anys és molt baixa (menys de la meitat d’infants estan escolaritzats), i especialment reduïda en els districtes de menor renda i en les famílies de nacionalitat estrangera. A pesar del seu creixement sostingut, les escoles bressol municipals no poden satisfer la demanda de places: de fet, un 43% de les famílies que intenta accedir-hi no hi obté plaça.
• Tot i la reducció de la segregació escolar a Barcelona, l’alumnat de nacionalitat estrangera i en situació de vulnerabilitat socioeconòmica es concentra desproporcionadament als centres de titularitat pública.
• Les diferències de resultats acadèmics són molt acusades entre grups socials (en repetició, resultats de proves de competències bàsiques, i graduació d’ESO). Que les desigualtats econòmiques expliquin en gran mesura les diferències en les trajectòries acadèmiques posa en dubte la meritocràcia escolar.
• A pesar de l’increment de la matrícula, continua existint una significativa infraoferta de places d’FP, sobretot en el sector públic. A més, l’alumnat de menors rendes, de nacionalitat estrangera, i de centres públics està sobrerepresentat a l’FP.
• La implementació del Decret d’inclusió s’ha fet sense recursos suficients, la qual cosa ha generat noves dificultats per als centres educatius.
• La pandèmia de la Covid-19 va obligar a una implementació (inevitablement improvisada, sovint amb pocs recursos) dels ensenyaments a distància, i va generar noves desigualtats derivades de la bretxa digital.

En conclusió, l’informe permet contextualitzar l’actual dinàmica històrica com una de reducció, constant i positiva, però parcial i insuficient, d’algunes de les desigualtats del sistema educatiu de la ciutat. A pesar de polítiques d’equitat educativa implementades els darrers anys, les persistents desigualtats educatives limiten injustificadament les oportunitats educatives per als infants i joves en situació de major vulnerabilitat socioeconòmica.

Lamentablement, l’actual escenari (de permanent precampanya electoral, de polarització política) no és un moment propici per a les reformes educatives amb perspectiva d’equitat. Per això, és imprescindible intentar reconstruir un consens de ciutat (independentment dels canvis de govern) en favor de la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la inclusió per a tothom, i la lluita contra la segregació escolar.