Moda ràpida i violència de gènere

Les dones pateixen violència laboral sistèmica, però hi ha sectors on la desigualtat és estructuralment més freqüent, perquè hi ha moltes dones en posicions amb nivells salarials baixos i sense autoritat en la presa de decisions.

En el sector de la confecció, la majoria de persones treballadores són dones, majoritàriament joves i migrants. Els càrrecs superiors, però, els ocupen homes. Els sous són insuficients, la pressió per produir és molt alta i moltes vegades les treballadores no tenen dret a l’associació. En cas que hi hagi organitzacions, els homes lideren la majoria de sindicats que existeixen i molt poques dones hi estan afiliades.

Des de la Campanya Roba Neta de SETEM Catalunya, traduïm i fem difusió de l’informe de la Clean Clothes Campaign, on s’exploren les connexions entre l’explotació econòmica i la violència contra les dones treballadores. L’estudi es basa en una investigació a les fàbriques de Bangladesh del Centre de Solidaritat de les Treballadores de Bangladesh (BCWS) i FEMNET. Conclouen que el 75% de les més de 600 persones entrevistades (642 en total: 484 treballadores i 158 treballadors) van afirmar haver experimentat violència de gènere a les fàbriques i, entre elles, un 75% són víctimes d’assetjament sexual de manera habitual.

Quines conseqüències té el nostre model de consum?

Una de les causes principals de violència a les fàbriques tèxtils és la pressió que exerceix l’anomenada fast fashion, el nostre model de consum insaciable i frenètic. El 64% de les treballadores entrevistades denuncien fortes pressions per produir, i un terç han rebut amenaces i violència dels seus superiors.

El sistema de cadenes de subministrament suposa uns nivells salarials molt baixos, perquè les marques exigeixen preus mínims i terminis d’entrega molt curts. La precarietat econòmica dificulta que les afectades es puguin defensar en situacions violentes.

Sovint centrem els debats sobre la violència de gènere en les violències verbals o físiques, però l’explotació econòmica és una de les formes de violència més freqüent i més estructurada contra les treballadores de la indústria tèxtil. Les dones cobren menys per feines del mateix valor i és més habitual que treballin en excés.

Sovint, la precarietat les obliga a fer feines no remunerades al marge del contracte, o fins i tot situacions d’explotació sexual, explotació infantil o tràfic de persones. A més, s’ha de tenir en compte que socialment són també les encarregades de les tasques domèstiques i de cura, càrrega doble no remunerada.

Cal establir polítiques que condemnin la violència i l’assetjament de manera clara, que protegeixin les víctimes i fomentin que les treballadores denunciïn els fets. A les marques els exigim transparència, salaris dignes i protocols eficaços contra l’assetjament a les fàbriques. A les institucions, reclamem una legislació de diligència deguda en drets humans i amb perspectiva de gènere. Podeu consultar l’informe sencer aquí.