Vacances? Quines vacances?

Entrem en el període de vacances estivals i, qui més qui menys, ja està fent el compte enrere per a veure quants dies ens queden per a poder descansar. Planifiquem aquests dies amb il·lusió i amb les ganes de tenir noves experiències, o bé, repetir experiències passades que ens han marcat positivament. 

Però no tothom es pot permetre aquest luxe. Per una banda, per les dificultats econòmiques que pateixen moltes persones i famílies, que no arriben a final de mes amb els seus ingressos insuficients o per la manca d’aquests. No podem passar per alt les altes taxes de pobresa del nostre país a causa de les tantes persones que estan a l’atur i al cada vegada més elevat nombre de persones pobres treballadores, amb sous reduïts i inestables.

Per altra banda, hi ha moltes persones que, per culpa de les seves situacions personals o familiars, no es poden plantejar tenir uns dies de relaxació. Més aviat al contrari. Quan tens un fill o filla amb diversitat funcional o amb algunes limitacions del tipus que siguin, el període de vacances suposa una sobrecàrrega de feina per a la família, perquè els recursos de suport que utilitzen habitualment al llarg de l’any també entren en període de vacances. Fins aquest moment, els fills o filles tenen diverses tasques a realitzar fora de casa al llarg del dia: tenen els seus horaris, les seves responsabilitats, les seves programacions, les seves relacions interpersonals fora de l’àmbit familiar... Però quan es trenquen totes aquestes rutines establertes, tota la càrrega personal, física i psicològica, recau sobre la família les 24 hores del dia, sense possibilitat de respirar ni un sol minut. 

Per això insistim tant en la importància de potenciar tots aquells suports per a les persones més vulnerables al llarg de tot l’any i, més especialment, en els moments dels períodes vacacionals. 

Aquests darrers anys s’està insistint molt en el fet que en l’atenció social és molt important que la persona vulnerable es posi al centre de la intervenció. Ella és la protagonista i la resposta a les seves limitacions s’ha de donar en funció de les seves necessitats. Des d’aquest punt de vista, és fonamental que les polítiques socials es desenvolupin entorn de la persona vulnerable i no pas al contrari, que la persona vulnerable s’hagi d’adaptar als horaris i necessitats dels professionals socials. En cap cas qüestiono la importància de què els professionals hagin de fer vacances: només faltaria. Però s’han de dimensionar les necessitats de professionals i dels serveis socials en funció de les necessitats de les persones usuàries dels serveis. En aquest sentit, encara hi ha molt camí per recórrer per a adaptar-nos a les necessitats dels altres i guanyar en qualitat.