La nostra essència com a éssers humans

En el cicle vital, l’envelliment és una etapa natural per la qual tots i totes passem. No obstant això, en l’actualitat, ens trobem amb una problemàtica dolenta: la falta de cures i l’abandonament de les persones majors.

Aquest tema tan delicat posa en relleu qüestions importants sobre el paper de la família en l’envelliment i ens convida a reflexionar sobre com podem millorar el benestar dels nostres majors.

L’evolució de les cures

En l’antiguitat, la cura dels ancians es considerava una obligació sagrada i una mostra de respecte cap als progenitors i els majors. No obstant això, en les últimes dècades, la dinàmica familiar ha experimentat canvis significatius a causa de factors com l’avanç tecnològic, la industrialització i la globalització. Aquests canvis han derivat en què moltes persones majors es trobin enfrontant la solitud i la falta de suport per part dels seus familiars pròxims.

Antigament, les famílies vivien en estreta proximitat, la qual cosa facilitava la cura i l’assistència als ancians. No obstant això, en l’actualitat, la migració cap a àrees urbanes i la tendència a llars més petites ha fet que l’estructura familiar tradicional estigui desapareixent. A més a més, l’augment de les oportunitats laborals i educatives ha traslladat els membres més joves de la família a diferents llocs a la recerca de millors condicions de vida.

Factors determinants en l’abandonament de les cures

La sobrecàrrega de responsabilitats i les limitacions econòmiques són algunes de les principals raons que dificulten la dedicació de temps i recursos als pares i mares majors, derivant en situacions d’abandonament involuntari.

Deixant de banda açò, també existeix una falta de comprensió i educació social sobre l’envelliment. La falta de consciència sobre les necessitats específiques dels ancians i la importància de la cura adequada pot portar a actituds indiferents o insensibles cap a aquesta població.

L’impacte de l’abandonament en la persona major

La falta d’interacció social i afecte pot portar els ancians a sentir sentiments d’aïllament, depreciació i rebuig, els quals poden afectar profundament al seu benestar emocional i físic, derivant en problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió, i afectant significativament la seva qualitat de vida. Els nostres majors mereixen ser tractats amb dignitat i respecte, i és fonamental que busquem solucions per a garantir que rebin el suport i l’atenció que necessiten.

El contacte humà, l’escolta activa i el temps dedicat a compartir moments junts són aspectes crucials per al benestar emocional dels nostres majors. Establir una comunicació oberta i afectuosa pot marcar una gran diferència en la seva qualitat de vida i ajudar-los a mantenir-se emocionalment connectats amb els seus éssers estimats.

Alternatives a l’abandonament

Afrontar l’abandonament de la persona major no és tasca exclusiva dels familiars directes. És un compromís que engloba a tota la societat. Les institucions governamentals, les organitzacions sense ànim de lucre i la societat en general tenen un paper important en el suport a les persones majors i a les seves famílies. És fonamental establir polítiques públiques i programes que promoguin la cura i el benestar dels ancians.

A més a més, la creació de xarxes de suport comunitari i l’accés a serveis de cura i assistència poden ser de gran ajuda per a aquelles famílies que s’enfrontin a dificultats en la cura dels seus ancians.

La creació de centres de dia o actes per a persones majors, on puguin participar en activitats socials i recreatives, pot ser una opció valuosa per a combatre l’aïllament i proporcionar un entorn enriquidor. Així mateix, l’establiment de programes de voluntariat intergeneracional permet que joves i adults majors connectin i comparteixin experiències, generant un sentit de comunitat i suport mutu.

Un compromís col·lectiu

És crucial fomentar una cultura que valori i respecti als nostres ancians. La comunicació oberta i honesta en les famílies és fonamental per a abordar les preocupacions i necessitats de cada membre. L’empatia cap a aquells que enfrontin dificultats en la cura dels seus majors pot ser de gran ajuda per a alleugerar la càrrega emocional que comporta aquesta situació.

Així mateix, és essencial proporcionar recursos educatius sobre l’envelliment i les opcions disponibles per a la cura de les persones majors. Aquests recursos poden ajudar els familiars a prendre decisions informades i adequades per a oferir la millor cura possible als seus éssers estimats.

Com a comunitat, hem de treballar junts per a trobar solucions i recolzar a les famílies que enfronten dificultats en la cura dels seus ancians. Abordant aquest tema amb comprensió i compromís, podem assegurar que els nostres majors rebin la cura i l’atenció que mereixen en aquesta etapa crucial de les seves vides. Honrar als nostres majors és honrar la nostra història, la nostra saviesa i la nostra essència com a éssers humans.