Una mirada a la salut mental dels nostres adolescents

“Estava molt trista, no volia seguir; bé, més que no voler seguir, sentia que no podia”. Amb aquestes paraules, la Claudia ens explicava com se sentia quan va arribar a la nova planta d’hospitalització de l’Àrea de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència de Vall d’Hebron, que vam obrir el passat mes d’abril. Va ser la primera pacient que va ingressar en el nou equipament i va estar amb nosaltres un mes. Ara està bé. “Puc dir que estic tornant a viure”, diu. He volgut parlar de la nostra primera pacient en aquesta unitat per demostrar que els petits canvis són poderosos, perquè siguem conscients que els adults som un mirall per als nostres infants i adolescents, i presentar aquest equipament. La seva creació ha suposat l’erradicació de la llista d’espera en l’hospitalització d’aguts per afectacions en salut mental a Barcelona, que era d’una quinzena d’infants i adolescents.

Quan posem a Google “salut mental infantil i juvenil”, ens aclapara la quantitat d’informació que alerta que tenim un problema amb els nostres adolescents. Però des de la meva experiència, com a supervisora del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron i mare de dos fills, voldria donar un missatge d’esperança. Podem ajudar els nostres infants i joves. Som a temps de reeducar i canviar hàbits. En l’adolescència, el cervell és molt modelable i està obert a canvis. Precisament, estic llegint un llibre de James Clear, Hàbits atòmics (ed. Planeta), que parla de com trencar hàbits que afecten negativament el nostre estil de vida, reforçant altres centrats en actituds positives.

Observem una tendència a l’alça d’autolesions, temptatives de suïcidi, trastorns alimentaris i addiccions a les xarxes socials. Sense anar més lluny, en els tres mesos que porta en marxa a Vall d’Hebron aquest nou equipament de salut mental infantojuvenil hem rebut 249 urgències, 41 de les quals han ingressat, i les principals causes per ingressar han estat les autolesions i les temptatives de suïcidi. Segons un estudi nostre, entre 2015 i 2017, el 20% de les urgències que arribaven a l’hospital eren per autolesions i temptatives de suïcidi. Ara, ja són el 75%. Les xarxes socials poden explicar aquesta tendència a l’alça, que ja veiem abans de la pandèmia. També l’efecte imitació i les modes. En els adolescents, les modes són clau. El primer que hem de fer és diferenciar entre nois i noies que tenen una psicopatologia real i els que pateixen una situació de bloqueig puntual i desbordament emocional. En aquests casos, els més freqüents, la impulsivitat pot ser nefasta.

Canviar petits hàbits, escoltar activament, posar límits, establir un ordre, aprendre a parar, pensar, ser conscients del que estem fent i ser capaços de frenar en un món digital pot generar grans canvis. Les persones no estem dissenyades per viure en alerta constantment. Estem dissenyades per prestar atenció a les coses bones, també a les dolentes, i per connectar amb el nostre interior. Reflexionar és sa. Us convido, de tant en tant a parar i mirar el cel, com es mouen els núvols o parpellegen els estels. Ens ajuda a agafar perspectiva.

No hem d’oblidar que els adults som un exemple per als més petits. Molts cops es queden més amb què fem que amb què diem. I poso com a exemple la Clàudia. La seva família ens comenta que va arribar amb un gran buit i ara ens agraeix de tot cor que vulgui tornar a estudiar. Vol ser auxiliar d’infermeria. Tres anys enrere havia estat tractada d’un trastorn alimentari, però ara ens deia que sentia una forta angoixa i un gran buit, símptomes compatibles a la depressió. Per això, quan la seva mare la va portar a Urgències, després que la Claudia li demanés ajuda, vam decidir ingressar-la a la nova unitat. Allà, treballem un equip multidisciplinari de 12 persones i la vam poder diagnosticar d’una depressió aguda. Vam comprendre els senyals (autolesions, tristesa...) com l’expressió d’una depressió major. I vam començar un tractament.

La planta ha estat dissenyada amb molta cura per l’equip, comptant amb l’opinió dels i les pacients. Disposa de vuit llits, quatre en habitacions individuals, i un disseny minimalista i segur. Per humanitzar l’assistència, compta amb dues peculiaritats: una zona de distensió emocional per realitzar projeccions audiovisuals amb realitat virtual immersiva i Espai Blau, una sala de contenció zero per ajudar a desactivar emocionalment pacients que es troben angoixats.

Soc conscient que educar no és fàcil. Però si trobem temps per compartir temps amb els nostres fills i filles, ens ho agrairan. Aquesta setmana passada, la meva filla de sis anys em va donar una petita lliçó. Estàvem de vacances i em va veure amoïnada perquè havia d’entregar un treball. Aleshores, em va dir: “Mare, per què no descanses i vius el moment?”. És un gran consell, viure aquí i ara.