A qui l’importen les dones?

Segons l’Observatorio estatal de violencia sobre la mujer, durant el període 2003 i 2023 han estat assassinades 1.215 dones, a mans de les seves parelles o exparelles. Des de principi d’any, ja són 31 dones, nou a Catalunya. Respecte a l’edat, són dones d’entre 16 i 84 anys i 24 d’elles no havien interposat denúncies prèvies, on el 71,43% de les dones eren espanyoles i el 14,29% eren estrangeres. 

Però, tristament, quan es publiqui aquest article la xifra haurà augmentat. La violència masclista és estructural i afecta les dones independentment de la seva condició. 

Les dones vivim en un país on una part de la població nega la violència masclista, la justifica o bé es continua pensant que és una qüestió de la intimitat de la parella. I aquest discurs tan perillós que nega la violència que pateix la meitat de la població, va calant entre la població més jove. 

Segons la Macroencuesta de violència contra la mujer realitzada pel Ministerio de Igualdad l’any 2019, una de cada dues dones havia sofert violència per ser dona i, de les que havien manifestat haver patit violència sexual fora de la parella, en el 99,6% l’agressor era un home. 

Les campanyes de conscienciació i sensibilització són necessàries, però cal replantejar-se què està fallant del sistema que no les protegeix prou, ni a ella ni als seus fills ni filles. 

En un país tan polaritzat i en constant confrontació política és difícil entendre la manca d’atenció a un tema tan greu com és la violència contra les dones i com s’ha arribat a normalitzar-la, i en alguns casos fins i tot a justificar-la. 

Potser si poséssim el focus en l’agressor, deixant de qüestionar i analitzar a la víctima, minimitzant o reduint el problema a una qüestió familiar; podríem intervenir molt abans per tal de donar protecció i acompanyament a les dones i els seus fills i filles. 

És necessari un abordatge i intervenció des d’una perspectiva integral en la violència masclista per tal de donar protecció a les dones i als seus fills i filles, començant per uns processos judicials molt més àgils, reduint el temps d’estada de la víctima a seu judicial, una protecció real amb més escortes policials per a les dones que denuncien, recursos residencials en pisos que donin protecció i anonimat, més i millor coordinació amb les organitzacions que atenen dones que pateixen violència masclista, ampliació dels serveis específics d’atenció i recuperació dotant-los de més professionals i reduint llistes d’espera i, en definitiva, millorar l’atenció i protecció a les dones per tal d’evitar la violència exercida contra elles.