Dones, joves i migrades

Des de fa dos anys acompanyo a joves d’entre setze i vint-i-cinc anys en situació de sense llar i sense referents familiars. És difícil escriure i posar paraules a les múltiples experiències que acompanyem, perquè entre imaginar la feina que fas amb aquesta breu descripció i viure-la, hi ha un abisme indescriptible. 

La majoria de les persones joves, no totes, són persones que han marxat dels seus països d’origen i han estat i són víctimes de múltiples violències. Des de les màfies organitzades que fan negoci amb les vides de les persones migrants ‘’en origen’’, fins a les màfies que fan mercat amb l’habitatge ocupat, amb el padró o amb els contractes de feina que venen a persones “sense papers” a entre tres mil i vint mil euros —també d’empreses catalanes ben arrelades. Diners que després hauran de tornar a algun mafiós i que no és garantia tampoc de regularitzar la seva situació. 

Totes aquestes persones tenen en comú el mateix que qualsevol persona jove i adulta de qualsevol part del món i estatus econòmic, els somnis i les il·lusions, però amb una gran diferència: els drets. Els drets que tenen les persones migrades en situació administrativa irregular és el que permet a un gran nombre de persones fer negoci, perquè una persona que prové de fora de la comunitat europea no té dret a treballar i tot el que ha de fer per sobreviure ho ha de fer a l’ombra de la legalitat i entre persones depredadores esperant fer negoci de la vulnerabilitat dels altres. 

Dins d’aquesta realitat, podria escriure noms i relatar moltes experiències. És especialment dura i esfereïdora la violència a la qual estan sotmeses les dones, que a més de ser dones són joves i migrades i que, a part de poder arribar a ser víctimes de tràfic per a finalitats sexuals, són sobretot víctimes de les relacions estructurals de poder, de domini i privilegis que l’actual món patriarcal i de la mà majoritàriament d’homes, però no exclusivament, exerceix sobre la dona com a objecte, tant a les diverses societats d’origen, com en la nostra societat actual. 

Les lleis d’estrangeria no són lleis que controlin els fluxos migratoris o el país d’origen d’on provenen les persones amb esperances, són lleis que només controlen el poder adquisitiu de les persones que volen venir a viure al nostre país. Així doncs, una persona que guanyi el 10% diari de l’SMI o tingui títols de propietat, obtindrà la residència sense problema indistintament d’on vingui i de la seva creença religiosa. Per contra, fomenten l’explotació, la proliferació de màfies, l’economia submergida i la violència contra les persones, especialment les dones. 

Sota aquest paradigma de selecció econòmica de persones residents no hi ha tanta distància entre les persones que provenen d’altres països i nosaltres mateixos que no hem migrat. És la mateixa política que relega a les persones grans o amb discapacitat intel·lectual a grans residències, amb falta de personal, sense cap mena de control i en llocs allunyats. 

No és religió, no és origen, ni és el color. Els diners que tinguis són els drets i privilegis dels quals podràs gaudir.